taula de diàleg

La judicialització impregna (de nou) la represa del diàleg

La reactivació dels casos de Tamara Carrasco i dels CDR de l'operació Judes impacta en la taula de negociació entre la Generalitat i l'Estat

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 14 de setembre de 2021 a les 18:45 |
Protesta per la detenció d'activistes dels CDR en l'operació Judes | Josep M Montaner
La reunió de Pedro Sánchez i Pere Aragonès a la Moncloa va venir precedida de la fiança de 5,4 milions d'euros del Tribunal de Comptes a diversos alts càrrecs l'acció exterior de la Generalitat. L'òrgan fiscalitzador ho va comunicar al matí i la reunió va ser a la tarda. Han passat les vacances d'estiu i aquest dimecres es reprèn la taula de diàleg entre els governs espanyol i català. Més enllà de la divisió interna a la part catalana -Aragonès n'ha deixat fora Junts, que desconfia d'aquest mecanisme-, la reunió al Palau de la Generalitat es produirà en un context de represa, també, de la repressió contra l'independentisme.

Amb Sánchez a la Moncloa el to és un altre, però la judicialització continua ben viva amb una Fiscalia que té entre cella i cella el procés i una cúpula judicial que manté actives diverses causes. Aquesta setmana, a poques hores de la reunió entre la Generalitat i l'Estat, la Fiscalia ha reactivat la persecució contra l'activista Tamara Carrasco i l'Audiència Nacional ha comunicat el processament per terrorisme dels 13 CDR implicats en l'operació Judes. A més, poc abans de la trobada, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, passa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar en la causa oberta per desobediència.


Tots tres procediments venen de lluny, especialment els casos contra Carrasco i l'operació Judes. De fet, la persecució contra l'activista de Viladecans es reactiva ara tot i que la Fiscalia ja va dir al febrer que presentaria recurs al Tribunal Suprem. Ho fa, a més, després de dues sentències absolutòries que el ministeri fiscal es resisteix a acceptar. Dilluns va formalitzar el recurs de cassació i va jugar l'última carta, la del Suprem, per mirar d'aconseguir una condemna. Carrasco va ser detinguda el 2018 acusada de terrorisme i rebel·lió i la causa es va anar desinflant amb el pas dels mesos fins a les sentències absolutòries de l'octubre de 2020 i de gener de 2021.

El cas de l'operació Judes neix el 23 de setembre de 2019, a pocs dies de la sentència de l'1-O. Un macrodispositiu de la Guàrdia Civil va detenir nou activistes i l'Audiència Nacional en va enviar set a la presó. Van estar tancats tres mesos, i van ser alliberats al desembre. La investigació ha estat oberta durant dos anys per terrorisme malgrat les poques proves aconseguides i ha estat just aquest dimarts, a poques hores de la represa de la taula de diàleg, que el jutge Manuel García Castellón ha fet públic el processament per pertinença a organització terrorista contra els 13 implicats. La defensa dels CDR, que pilota Alerta Solidària, hi veu intencionalitat política.


Del TSJC a la reunió amb Sánchez


El cas de Torrent serà especialment paradigmàtic del context que impregna la represa del diàleg. El conseller d'Empresa i Treball és un dels membres de la delegació catalana a la taula amb el govern espanyol, juntament amb Pere Aragonès i Laura Vilagrà, i arribarà a la reunió amb Sánchez després de declarar al TSJC en la causa oberta per desobediència al TC. Torrent, expresident del Parlament, i la resta de membres independentistes de la mesa de la passada legislatura s'enfronten a una pena d'inhabilitació per haver permès el debat parlamentari tot i les advertències de l'alt tribunal espanyol. 


Aquesta situació no és nova. En la primera reunió de la taula, al febrer de 2020, la part catalana era presidida per Quim Torra, que ja havia estat inhabilitat pel TSJC precisament per desobediència. També hi era el diputat d'ERC Josep Maria Jové, aleshores investigat per l'1-O i que, pocs mesos després, seria processat per desobediència i prevaricació, amb una fiança milionària. El diàleg, quan s'ha intentat reprendre, no s'ha pogut deslligar de la judicialització que encara afecta l'independentisme. De fet, la part catalana porta en aquest fòrum la proposta d'amnistia per mirar de començar de zero sense el llast de la repressió. El PSOE descarta aquesta opció. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació