21
de setembre
del
2021
La plataforma Barcelona Futur, creada fa tres anys per generar debat sobre el model de ciutat a Barcelona, agafa embranzida. Presidida per Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), aplega entitats d'un ventall molt ampli de la societat civil, des del RACC i Foment del Treball, a la Taula del Tercer Sector, Comissions Obreres o l'Ateneu Barcelonès. Per a la pròxima tardor prepara un seguit d'activitats per explicar la seva visió de ciutat i l'obertura d'una seu al centre de Barcelona.
"És un espai de debat ciutadà que només aplega gent de la societat civil i que vol omplir un buit que hi ha davant el fet que no hi ha projecte per Barcelona", sostenen fonts de la plataforma, que expliquen que Barcelona Futur vol pensar en projectes a mitjà i llarg termini. En aquests moments, ja s'hi han reunit unes 200 entitats de la ciutat i el projecte està agafant un embalum considerable.
Barcelona Futur ha reunit perfils diversos des del seu inici i vol evitar aparèixer com el portaveu de sectors exclusivament empresarials. Per això integra professionals especialitzats en àmbits que van des de la mobilitat a la universitat i la docència, de la cultura al medi ambient, i s'hi han integrat personalitats com el doctor Bonaventura Clotet, la religiosa Lucía Caram o el meteoròleg Tomàs Molina. La transversalitat de l'entitat es considera un dels seus senyals d'identitat.
Els impulsors de Barcelona Futur -entre els quals destaca Gerard Esteva- mantenen una posició molt crítica envers la gestió de l'alcaldessa Ada Colau. Però consideren que han d'evitar entrar en un cos a cos amb ella. De fet, l'enfocament dels treballs de l'associació és treballar en un projecte de ciutat, des del convenciment que en aquests moments no n'hi ha cap. Veuen la línia política dels comuns a Barcelona com "una mostra de la cultura del no", però volen obviar un discurs simplement anti-Colau. Creuen que elaborar un projecte de ciutat, que pugui ser compartit des de posicions molt diverses, ja deixa prou en evidència Colau.
L'escolà que volia ser bisbetó
Gerard Esteva és una persona ambiciosa. Ho és des de ben petit, quan va fer la seva primera "campanya", en aquest cas per ser elegit bisbetó de l'escolania de Montserrat. És aquesta una tradició d'orígens medievals, quan els infants de l'escolania elegeixen un cap entre els nouvinguts el dia de Sant Nicolau i l'elegit exerceix de cap del monestir durant un dia. En aquest cas, Esteva no va guanyar la votació. Però a partir d'aquí, en perdria poques més.
Amb una trajectòria brillant en el món associatiu i esportiu, la seva gestió com a president de la Federació Catalana de Vela, que va dinamitzar, li va donar la plataforma per aspirar més tard a liderar la UFEC, evitant l'enfrontament amb l'anterior president, l'"etern" David Moner. Però una experiència que li va ser útil per conèixer l'entramat del poder en les federacions esportives va ser el temps en què va ser directiu de la Federació Espanyola de Vela. Va accedir a la presidència de la UFEC el 2014. El juny passat, va ser reelegit per un període de sis anys que conclou el 2027. Ha fet de la UFEC un lobi potent, que aplega més de 70 federacions.
El nom de Gerard Esteva circula des de fa temps com a possible candidat a moltes coses. Darrerament, en sectors econòmics acaronen el seu nom com a possible alcaldable per Barcelona per alguna de les marques postconvergents. En aquesta línia s'ha arribat a especular sobre el seu possible fitxatge per Junts, que té com a cap de files a la ciutat a Elsa Artadi. Fonts empresarials eviten concretar però l'allunyen de la política de partit i asseguren que tota la seva pretensió es concentra en liderar i consolidar el projecte de la UFEC i, això sí, treballar a Barcelona Futur i intervenir en el debat de ciutat. "Té ambició per intervenir socialment, però no pas per ser candidat a unes municipals", diuen.
Apunta al moviment olímpic
Des del món econòmic s'ha apuntat un àmbit que sí que interessaria Gerard Esteva, com seria el moviment olímpic. President del Comitè Olímpic Català (COC), no amaga l'interès per l'olimpisme, però ara per ara aquest és un tema complex. Té el cap posat en formar part del Comitè Olímpic Internacional? No és aquest un objectiu fàcil.
Per accedir al COI, hi ha tres vies possibles: la cooptació de grans figures (com pot ser el cas de figures institucionals, com el príncep de Mònaco), ser un representant dels comitès estatals (que, en principi, exclou el COC) o accedir-hi a través d'una federació internacional. Aquesta seria potser la via més factible. De moment, però, els qui coneixen Esteva apunten que es concentrarà en les tasques que du a terme en aquests moments: dirigir la UFEC i impulsar Barcelona Futur. L'alcaldia queda molt lluny.
"És un espai de debat ciutadà que només aplega gent de la societat civil i que vol omplir un buit que hi ha davant el fet que no hi ha projecte per Barcelona", sostenen fonts de la plataforma, que expliquen que Barcelona Futur vol pensar en projectes a mitjà i llarg termini. En aquests moments, ja s'hi han reunit unes 200 entitats de la ciutat i el projecte està agafant un embalum considerable.
Barcelona Futur ha reunit perfils diversos des del seu inici i vol evitar aparèixer com el portaveu de sectors exclusivament empresarials. Per això integra professionals especialitzats en àmbits que van des de la mobilitat a la universitat i la docència, de la cultura al medi ambient, i s'hi han integrat personalitats com el doctor Bonaventura Clotet, la religiosa Lucía Caram o el meteoròleg Tomàs Molina. La transversalitat de l'entitat es considera un dels seus senyals d'identitat.
Els impulsors de Barcelona Futur -entre els quals destaca Gerard Esteva- mantenen una posició molt crítica envers la gestió de l'alcaldessa Ada Colau. Però consideren que han d'evitar entrar en un cos a cos amb ella. De fet, l'enfocament dels treballs de l'associació és treballar en un projecte de ciutat, des del convenciment que en aquests moments no n'hi ha cap. Veuen la línia política dels comuns a Barcelona com "una mostra de la cultura del no", però volen obviar un discurs simplement anti-Colau. Creuen que elaborar un projecte de ciutat, que pugui ser compartit des de posicions molt diverses, ja deixa prou en evidència Colau.
L'escolà que volia ser bisbetó
Gerard Esteva és una persona ambiciosa. Ho és des de ben petit, quan va fer la seva primera "campanya", en aquest cas per ser elegit bisbetó de l'escolania de Montserrat. És aquesta una tradició d'orígens medievals, quan els infants de l'escolania elegeixen un cap entre els nouvinguts el dia de Sant Nicolau i l'elegit exerceix de cap del monestir durant un dia. En aquest cas, Esteva no va guanyar la votació. Però a partir d'aquí, en perdria poques més.
Amb una trajectòria brillant en el món associatiu i esportiu, la seva gestió com a president de la Federació Catalana de Vela, que va dinamitzar, li va donar la plataforma per aspirar més tard a liderar la UFEC, evitant l'enfrontament amb l'anterior president, l'"etern" David Moner. Però una experiència que li va ser útil per conèixer l'entramat del poder en les federacions esportives va ser el temps en què va ser directiu de la Federació Espanyola de Vela. Va accedir a la presidència de la UFEC el 2014. El juny passat, va ser reelegit per un període de sis anys que conclou el 2027. Ha fet de la UFEC un lobi potent, que aplega més de 70 federacions.
El nom de Gerard Esteva circula des de fa temps com a possible candidat a moltes coses. Darrerament, en sectors econòmics acaronen el seu nom com a possible alcaldable per Barcelona per alguna de les marques postconvergents. En aquesta línia s'ha arribat a especular sobre el seu possible fitxatge per Junts, que té com a cap de files a la ciutat a Elsa Artadi. Fonts empresarials eviten concretar però l'allunyen de la política de partit i asseguren que tota la seva pretensió es concentra en liderar i consolidar el projecte de la UFEC i, això sí, treballar a Barcelona Futur i intervenir en el debat de ciutat. "Té ambició per intervenir socialment, però no pas per ser candidat a unes municipals", diuen.
Apunta al moviment olímpic
Des del món econòmic s'ha apuntat un àmbit que sí que interessaria Gerard Esteva, com seria el moviment olímpic. President del Comitè Olímpic Català (COC), no amaga l'interès per l'olimpisme, però ara per ara aquest és un tema complex. Té el cap posat en formar part del Comitè Olímpic Internacional? No és aquest un objectiu fàcil.
Per accedir al COI, hi ha tres vies possibles: la cooptació de grans figures (com pot ser el cas de figures institucionals, com el príncep de Mònaco), ser un representant dels comitès estatals (que, en principi, exclou el COC) o accedir-hi a través d'una federació internacional. Aquesta seria potser la via més factible. De moment, però, els qui coneixen Esteva apunten que es concentrarà en les tasques que du a terme en aquests moments: dirigir la UFEC i impulsar Barcelona Futur. L'alcaldia queda molt lluny.