Nova legislatura

Qui és qui en la taula de diàleg?

Aragonès i Sánchez lideren la primera trobada des del febrer del 2020, marcada per l'absència de Junts arran de la primera gran crisi al Govern d'aquesta legislatura

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 15 de setembre de 2021 a les 12:50 |
Els vuit integrants de la taula de diàleg. | ND
La taula de diàleg es reprèn aquest dimecres al Palau de la Generalitat, i ho fa amb una alineació inesperada: la delegació del govern espanyol, encapçalada per Pedro Sánchez, només tindrà davant membres d'ERC. Així ho va decidir ahir el president Pere Aragonès, que va defensar l'existència d'un acord amb Junts per situar-hi exclusivament membres del Govern. En el seu cas, la proposta elevada incloïa un dirigent de l'executiu -Jordi Puigneró-, però també tres dirigents de partit: Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras. Davant la negativa de Junts de canviar la proposta, a la taula només hi haurà consellers d'ERC, la qual cosa ha obligat la Moncloa a reduir la delegació. Aquests són els vuit membres que participaran en la trobada, que vindrà precedida d'una reunió entre Aragonès i Sánchez per establir la metodologia dels propers mesos.

Pere Aragonès
El president de la Generalitat, en una imatge d'arxiu. Foto: Govern

Ja hi va ser el 26 de febrer de l'any passat, però en aquella ocasió va ocupar una cadira en la part catalana com a vicepresident. Aquest cop ho fa presidint la delegació de la Generalitat. Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) afronta la reunió amb la necessitat que en surti un mètode de treball que doti de contingut la negociació amb l'Estat, convertida en peça angular de l'estratègia política d'ERC, en un context de discrepàncies amb Junts, a qui va excloure de la taula perquè havien inclòs dirigents que no formaven part del Govern. Aragonès va ser clau en les converses que van portar de nou Pedro Sánchez a la Moncloa a través d'un acord d'investidura que estipulava, precisament, la posada en marxa de la taula de diàleg. Entre la pandèmia i les desavinences entre socis a Catalunya, el mecanisme no ha donat fruits concrets. Un escenari que fa créixer -encara més- l'escepticisme dins de Junts, que denuncia el "veto" de la Moncloa, malgrat que els dos partits esperen "reconduir" la crisi oberta dins l'executiu.
Laura Vilagrà

Laura Vilagrà, al seu despatx. Foto: Adrià Costa


Com a consellera de la Presidència, s'ha convertit en el puntal d'Aragonès a Palau. Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) coordina aspectes tan rellevants com la reforma de l'administració, la funció pública, la política esportiva, el programa pilot de la renda bàsica i, per sobre de tot, la relació competencial bilateral amb Madrid. S'estrena, com la gran majoria dels seus companys d'executiu, en l'òrgan de negociació política entre els dos governs. Va ser la número dos d'ERC a les eleccions, rol des del qual va desplegar un paper discret, i continua assumint pes des de la rereguarda, tot i que també envia missatges polític. Al juny va liderar la delegació del Govern al sopar amb el rei organitzat pel Cercle d'Economia -li va recordar l'existència de represaliats- i a l'agost, des de Prada, va demanar a Junts que complís amb els dos anys pactats de marge per a la taula de diàleg. Ara s'hi asseurà com a nou membre de la delegació catalana.
Roger Torrent

Roger Torrent, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa


Ha passat de presidir el Parlament a ser conseller d'Empresa i Treball, càrrec des del qual formarà part de la taula de diàleg. Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) també s'asseu per primera vegada a la taula de diàleg, convertit ja en una de les principals veus d'ERC al costat d'Aragonès, Oriol Junqueras i Marta Rovira. En la legislatura passada va ser un dels encarregats de posar en pràctica la nova estratègia dels republicans amb la negativa a investir Carles Puigdemont a distància, i també a l'hora d'esquivar xocs simbòlics des del Parlament. Malgrat això, ha d'afrontar igualment una causa per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb els seus companys de mesa per la qual ha declarat aquest mateix dimecres.
Pedro Sánchez

Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu. Foto: Moncloa


No ha fet cap gest des dels indults i ha tancat la porta tantes vegades com ha pogut al referèndum i a l'amnistia, però finalment es desplaçarà fins a Barcelona per reunir-se amb la delegació catalana de la taula de diàleg. Pedro Sánchez (Madrid, 1972), presdent del govern espanyol, ha mantingut la incertesa fins a última hora, i viatja fins a la capital catalana per fixar els objectius i la metodologia de la mesa de negociació. Un mecanisme que va servir per desbloquejar la seva investidura, el gener del 2020, i que no ha format part de les prioritats durant bona part dels compassos del seu mandat. Sánchez, que arriba a la mesa després d'haver canviat bona part del consell de ministres i amb l'indult als presos com a principal -i pràcticament únic- senyal de distensió, es juga l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat en el diàleg, perquè sense concrecions ERC tindrà més complicat validar-los al Congrés.
Yolanda Díaz

Yolanda Díaz, en una imatge d'arxiu. Foto: La Moncloa


Figura ascendent i camí de convertir-se en la candidata d'Unides Podem a les eleccions espanyoles previstes per al 2023, serà l'encarregada de fer la contrapunt del PSOE en la delegació estatal. Yolanda Díaz (Santiago de Compostel·la, 1971), vicepresidenta segona del govern espanyol, assumeix posicions més flexibles que les de Pedro Sánchez i traslladarà a la mesa de negociació els postulats dels comuns. Els va desgranar Jéssica Albiach, cap de files de la formació a Catalunya, la setmana passada. Els comuns, en essència, proposen una reforma del delicte de sedició -acompanyada de canvis de fons al Poder Judicial-, el reconeixement de Catalunya com a nació, una millor de l'autogovern i el blindatge del marc competencial, i un nou sistema de finançament que garanteixi la lleialtat institucional, amb la creació d'una Hisenda pròpia. Díaz té el repte d'atendre amb més bona predisposició les demandes d'autodeterminació i amnistia sense trencar la unitat interna del govern espanyol.
Miquel Iceta

Miquel Iceta, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa


Tot i canviar de cartera -de Política Territorial a Cultura i Esports, amb menys pes polític-, s'asseurà a la taula de diàleg perquè així li ha demanat Pedro Sánchez. Miquel Iceta (Barcelona, 1960), ja de sortida de la primera secretaria del PSC, s'integra en l'òrgan de negociació. El seu paper com a home pont, però, ja s'ha posat en pràctica en nombroses ocasions, especialment durant la tardor del 2017, tot i que sense gaire èxit. Iceta ja ha cedit el protagonisme a Salvador Illa, que el succeirà al capdavant dels socialistes catalans, i ja no representa en solitari el PSC dins del govern espanyol, responsabilitat que ara comparteix amb Raquel Sánchez, titular de Transports. Tot i que el ministre de Cultura és sovint presentat com a proper al sobiranisme per part de la dreta espanyola, els partits independentistes no ho comparteixen. Ho va demostrar el fet que el vetessin per formar part del Senat, institució que Sánchez volia que presidís. En la recta final de la seva carrera política, Iceta s'asseu a la taula de negociació amb el to pràctic de sempre: si només es parla d'autoderminació, el recorregut serà "breu".
Félix Bolaños

Félix Bolaños, durant una roda de premsa posterior al consell de ministres. Foto: La Moncloa


És d'aquells personatges que tenen un pes específic en l'ombra del poder i que, amb el pas del temps, acaben fent el salt a primera fila. Félix Bolaños (Madrid, 1975) ocupa des del juliol el ministeri de Presidència, clau per la maquinària de la Moncloa, des d'on treballa colze a colze amb Sánchez. Debuta en la taula de diàleg, però ja ha participat en carpetes tan delicades com la concessió dels indults i, més enllà del procés, en l'arquitectura que va desembocar en l'exhumació de les restes de Franco. Sobre Catalunya, el ministre de Presidència ha vaticinat que el procés s'està "acabant" i que està arrencant la "recerca de solucions". Per ara, més enllà de les solucions individuals en forma d'indult, el govern espanyol no ha posat cap solució damunt la taula.
Isabel Rodríguez

Isabel Rodríguez és nova portaveu del govern espanyol. Foto: Europa Press


La sacsejada que va efectuar Sánchez dins del consell de ministres abans de les vacances d'estiu va comportar canvis al més alt nivell. Un dels més notoris va ser l'ascens d'Isabel Rodríguez (Abenójar, 1981), alcaldessa de Puertollano, com a ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol. Rodríguez es va estrenar amb una frase que no va agradar gens l'independentisme: "Haurien d'haver après la lliçó". Es referia als aprenentatges de la tardor del 2017 -va insistir que els exiliats, si tornaven, seria per ser "jutjats- i també als marges legals per explorar sortides polítiques al procés. "Dins de la Constitució hi cap tot; fora d'ella, res", va indicar al juliol. En les entrevistes concedides aquests mesos, la ministra de Política Territorial ha tancat la porta al referèndum com a via per trobar un acord a Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació