procés català

La Fiscalia recorre al Suprem contra l'absolució de Tamara Carrasco

El ministeri fiscal s'oposa a la sentència de l'Audiència de Barcelona i persisteix en la persecució contra l'activista

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 13 de setembre de 2021 a les 12:41 |
Tamara Carrasco, en una imatge d'arxiu | ACN
La Fiscalia ha formalitzat aquest dilluns el recurs contra l'absolució de l'activista Tamara Carrasco al Tribunal Suprem. Al febrer ja va dir que presentaria recurs de cassació i finalment ha estat ara que aquesta decisió s'ha materialitzat. D'aquesta manera, el ministeri fiscal insisteix en la persecució contra la membre dels CDR, que ja ha estat absolta tant pel jutjat penal de Barcelona com per l'Audiència de Barcelona.

Carrasco va ser detinguda l'abril de 2018 acusada de terrorisme i rebel·lió i amb el pas dels mesos l'acusació es va anar desinflant. El novembre del mateix any el magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l'obligació d'estar confinada al seu municipi. A finals de maig del 2019, després de més d'un any, el jutge ordenava l'aixecament del confinament de Carrasco.


Cap dels jutges que ha vist el cas ha considerat acreditats el delicte que demana el fiscal, que ha recorregut l'absolució dues vegades, cosa poc habitual. En el seu escrit, de 18 pàgines i al qual ha tingut accés NacióDigital, la Fiscalia insisteix que Carrasco va incitar a cometre desordres públics perquè va enviar un missatge de veu en un grup de WhatsApp en què parlava d'unes protestes que hi havia previstes. Encara no s'ha acreditat com la Guàrdia Civil va obtenir aquests missatges. 

La Fiscalia argumenta que la difusió de missatges a un grup de coneguts "amb la finalitat d'executar actes de violència sobre les persones i les coses" i per mitjà de "manifestacions o reunions nombroses" reuneix els requisits del tipus delictiu previst a l'article 559 del codi penal, que fa referència a la incitació a l'alteració de l'ordre públic. També afegeix que el delicte existeix amb independència del resultat d'aquesta "incitació", és a dir, encara que després no hi hagi alteracions de l'ordre públic. 


Per tot plegat, considera que el tribunal que va absoldre l'activista va cometre diversos errors i que ara, en cassació, el ministeri fiscal demana esmenar. Vol, doncs, que el Suprem accepti el recurs, anul·li la sentència recorreguda i condemni Carrasco a set mesos de presó.

La defensa, que pilota l'advocat Benet Salellas, ha lamentat que la Fiscalia no accepti el criteri garantista del jutjat penal 25 i de l'Audiència de Barcelona, i que ara demani una reinterpretació expansiva del delicte 559 del codi penal. També remarca que les accions que apareixen en el missatge de veu estarien emparades en el dret de reunió en un context de crítica i manifestació, i alerta que "criminalitzar actes preparatoris en format de perill abstracte en aquest context construeix un escenari de política criminal que posa en perill els drets polítics fonamentals".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació