15
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
10:13h
Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado estan citats aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els membres independentistes de la mesa del Parlament de la passada legislatura estan acusats d'un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès dos debats sobre l'autodeterminació i la monarquia el novembre de 2019. Tots quatre s'enfronten a una pena d'inhabilitació. El primer que passarà per davant del jutge, a dos quarts de deu del matí, serà l'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball. La declaració serà a porta tancada i a les portes del Palau de Justícia hi ha convocada una concentració de suport amb presència de diversos dirigents independentistes.
La declaració arriba afectada pel moviment d'última hora de l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, que dilluns va presentar un recurs d'empara al TC per demanar que se suspengués la causa i, per tant també, la cita prevista per aquest dimecres. Costa sosté que la causa vulnera drets fonamentals i va contra la pròpia doctrina de l'alt tribunal espanyol en relació a la inviolabilitat parlamentària, i alhora també recusa la majoria de membres del TC en considerar que estan "contaminats" per veure -en última instància, en empara- causes relacionades amb el procés.
En tot cas, a l'espera d'una possible decisió cautelaríssima del TC, Torrent té previst basar la seva declaració en la defensa dels drets fonamentals i insistirà que en un Parlament "s'ha de poder parlar de tot". Són arguments similars als que van utilitzar els membres de la mesa del Parlament de Carme Forcadell, que ja van ser condemnats per desobediència l'octubre de l'any passat. El conseller d'Empresa argumentarà que la feina de la mesa és afavorir el debat -especialment quan fa referència a qüestions que preocupen o afecten la ciutadania- i preservar els drets dels diputats. Així, com també va dir Forcadell en el judici de l'1-O, l'expresident del Parlament insistirà que la mesa no ha d'entrar en el fons de les resolucions, sinó comprovar que s'adeqüen "en temps i forma" al reglament.
Després de Torrent serà el torn, a les 11h, per Adriana Delgado, que va ser secretària quarta de la mesa i actualment és alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet i diputada d'ERC. Després de dinar, a les 16h, està citat Eusebi Campdepadrós, exsecretari de la mesa i actual secretari per l'Administració de Justícia al Departament que pilota Lourdes Ciuró. La jornada acabarà amb Josep Costa, a les cinc, que sempre s'ha situat com a defensor de la "desobediència" -"Per què s’exageren els sacrificis que comporta una simple desobediència?", deia fa pocs dies en un article als mitjans- i manté que "no reconeixerà mai" l'autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària.
L'exvicepresident del Parlament, ara apartat de la política i fent de lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, treballa amb la vista posada a Estrasburg. Així s'expliquen els seus moviments en aquesta causa i, especialment, el recurs que va presentar dilluns al TC. Costa està pendent de la decisió que prengui el TC -de moment encara no s'ha pronunciat- abans de decidir com actua davant del TSJC.
La Fiscalia manté que van desobeir el TC
En la seva querella, la Fiscalia acusa els membres de la mesa del Parlament de desobediència per haver permès el debat, el novembre de 2019, sobre el compromís amb l'exercici de l'autodeterminació i sobre la sentència de l'1-O, que reiterava la reprovació de Felip VI. La sentència del TC de 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament de 9 de novembre de 2015 sobre l'inici del procés constituent.
En aquella sentència, el TC ordenava a la mesa "impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". La Fiscalia creu que els investigats van desobeir el TC quan van permetre el debat sobre qüestions que, segons el ministeri fiscal, van en contra de la decisió de l'alt tribunal.
La declaració arriba afectada pel moviment d'última hora de l'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, que dilluns va presentar un recurs d'empara al TC per demanar que se suspengués la causa i, per tant també, la cita prevista per aquest dimecres. Costa sosté que la causa vulnera drets fonamentals i va contra la pròpia doctrina de l'alt tribunal espanyol en relació a la inviolabilitat parlamentària, i alhora també recusa la majoria de membres del TC en considerar que estan "contaminats" per veure -en última instància, en empara- causes relacionades amb el procés.
En tot cas, a l'espera d'una possible decisió cautelaríssima del TC, Torrent té previst basar la seva declaració en la defensa dels drets fonamentals i insistirà que en un Parlament "s'ha de poder parlar de tot". Són arguments similars als que van utilitzar els membres de la mesa del Parlament de Carme Forcadell, que ja van ser condemnats per desobediència l'octubre de l'any passat. El conseller d'Empresa argumentarà que la feina de la mesa és afavorir el debat -especialment quan fa referència a qüestions que preocupen o afecten la ciutadania- i preservar els drets dels diputats. Així, com també va dir Forcadell en el judici de l'1-O, l'expresident del Parlament insistirà que la mesa no ha d'entrar en el fons de les resolucions, sinó comprovar que s'adeqüen "en temps i forma" al reglament.
Arribada de Torrent al TSJC. Foto: Adrià Costa
Després de Torrent serà el torn, a les 11h, per Adriana Delgado, que va ser secretària quarta de la mesa i actualment és alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet i diputada d'ERC. Després de dinar, a les 16h, està citat Eusebi Campdepadrós, exsecretari de la mesa i actual secretari per l'Administració de Justícia al Departament que pilota Lourdes Ciuró. La jornada acabarà amb Josep Costa, a les cinc, que sempre s'ha situat com a defensor de la "desobediència" -"Per què s’exageren els sacrificis que comporta una simple desobediència?", deia fa pocs dies en un article als mitjans- i manté que "no reconeixerà mai" l'autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària.
L'exvicepresident del Parlament, ara apartat de la política i fent de lletrat a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, treballa amb la vista posada a Estrasburg. Així s'expliquen els seus moviments en aquesta causa i, especialment, el recurs que va presentar dilluns al TC. Costa està pendent de la decisió que prengui el TC -de moment encara no s'ha pronunciat- abans de decidir com actua davant del TSJC.
La Fiscalia manté que van desobeir el TC
En la seva querella, la Fiscalia acusa els membres de la mesa del Parlament de desobediència per haver permès el debat, el novembre de 2019, sobre el compromís amb l'exercici de l'autodeterminació i sobre la sentència de l'1-O, que reiterava la reprovació de Felip VI. La sentència del TC de 2 de desembre de 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament de 9 de novembre de 2015 sobre l'inici del procés constituent.
En aquella sentència, el TC ordenava a la mesa "impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". La Fiscalia creu que els investigats van desobeir el TC quan van permetre el debat sobre qüestions que, segons el ministeri fiscal, van en contra de la decisió de l'alt tribunal.