11
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
22:28h
Dues hores abans de l'inici de la gran manifestació de laDiada, al passeig de Gràcia ja es veia un formigueig de samarretes vermelles amb el lema promogut per l'ANC -Lluitem i guanyem la independència-, estelades penjades al coll i pancartes explícites que recordaven el compromís amb l'estat propi, ara mateix un horitzó llunyà, perquè ni el carrer ni les institucions han posat calendari a un nou xoc amb l'Estat. "Som el 52%. Per quan un nou embat?", resava un missatge exhibit per un manifestant fidel, síntesi del que es percebia aquest dissabte a Barcelona. El que es reprendrà la setmana que ve, però, és la via de la negociació, amb la convocatòria de la segona reunió de la taula de diàleg. I l'instrument del quan s'han dotat la Generalitat i la Moncloa per afrontar la resolució del conflicte polític ha estat al centre de proclames i discursos durant tot l'Onze de Setembre.
La Diada de la persistència al carrer -retorn a una manifestació de format tradicional amb milers de persones després d'un any de parèntesi forçat per la pandèmia- i del xoc d'estratègies -no hi ha unanimitat entorn el recorregut de la taula de diàleg i la via de la unilateralitat no té concrecions ni una majoria de partidaris- ha tingut una traducció al carrer. La marxa ha evidenciat que hi ha una base resilient, sense assolir la capacitat de convocatòria que tenia en els anys àlgids del procés. A la vegada, els militants de base del projecte independentista han fet evident els recels sobre la resposta del govern espanyol a la via negociadora explorada des de Catalunya.
La Via Laietana s'ha omplert -l'ANC ha xifrat l'assistència en 400.000 persones i la Guàrdia Urbana, en 108.000-, sense dirigents dels partits polítics a la capçalera ni a la segona fila. El gruix de la marxa ha fet el trajecte fins a l'estació de França, punt final del recorregut i ubicació de l'escenari des del qual s'han pronunciat Jordi Cuixart i Elisenda Paluzie. El president d'Òmnium, molt efusiu durant tota la tarda i el més aclamat pel públic, ja havia expressat al matí, en l'acte convocat per l'entitat sobiranista, la necessitat que l'independentisme concreti una estratègia i la segueixi de forma conjunta.
Entre crits de "ni un pas enrere" a l'entorn de l'escenari, Cuixart ha estat més abrandat a l'estació de França. "El seu poder radica en la nostra por. Si nosaltres no tenim por, ells no tindran poder", ha afirmat en relació a l'Estat. Pel president d'Òmnium, Espanya no té projecte per a Catalunya. Per això, ha demanat a la classe política catalana que estigui "a l'alçada del moment". "S'han de posar d'acord, d'una vegada per totes", ha reblat.
Al seu torn, la presidenta de l'ANC ha construït un discurs exigent amb el Govern i la via negociada: "El dret d'autodeterminació no es demana ni es pidola l'Estat opressor. S'exerceix", ha afirmat Paluzie, que ha demanat fets als partits que piloten la Generalitat, ERC i Junts. "Al Govern també li exigim fets. El primer de tot, que deixi de mirar permanentment l'Estat esperant concessions que no vindran mai", ha afirmat la líder de l'ANC des de l'escenari al final de la jornada. I parafrasejant Carme Forcadell abans del 9-N, ha enviat un enunciat a Aragonès i el seu executiu: "President, faci la independència". "Govern, feu la independència i ens tindreu al costat", ha conclòs Paluzie, que ha instat la Generalitat a "preparar la ruptura".
Entre els manifestants hi ha hagut els que fins fa pocs mesos eren presos polítics. Els qui han disposat de més protagonisme han estat Forcadell i Jordi Sànchez, que han saludat a la capçalera de la marxa Paluzie i Cuixart, per la seva condició d'exlíders de l'ANC en els anys àlgids del procés. També Aragonès i bona part dels consellers del seu Govern, sense protagonisme en la primera línia de la concentració. Els crits a favor de la independència s'han escoltat amb força durant tot l'itinerari, i especialment en punts amb missatge, com la seu de Foment del Treball i la Prefectura de la policia espanyola.
ERC i Junts, altre cop amb retrets per la Diada
Els representants polítics de l'independentisme -aglutinadors de la majoria parlamentària del 52%- s'asseuran la setmana que ve amb l'executiu central per començar a desbrossar una sortida política al col·lapse del 2017. La Moncloa ja ha deixat clar que no acceptarà un referèndum, de la mateixa manera que Pere Aragonès ha explicitat que la seva proposta té el perímetre de la independència i l'autodeterminació. A la taula de negociació se li endevina un trajecte tortuós -com admet en cada intervenció el president català-, però porta implícit el reconeixement per part de l'Estat del conflicte amb Catalunya. De moment, hi ha acord en el diagnòstic de l'existència d'un problema i no en la solució.
ERC, com a principal impulsora de l'espai de diàleg -una aposta que a Oriol Junqueras li ha costat xiulets en les últimes hores-, considera un primer pas que l'Estat s'avingui a negociar, una actitud de Madrid forçada per l'aritmètica parlamentària al Congrés. Els republicans ho consideren un triomf, que és un punt de partida, mentre Cuixart també hi veu un "èxit col·lectiu" del conjunt de l'independentisme. Ja se sap que la mirada d'Òmnium i l'ANC són, des de fa temps, sensiblement diferents. Perquè l'Assemblea entén com a fracassada la mesa de negociació, una mirada preventiva en l'anàlisi que Paluzie comparteix amb determinades veus de Junts, cap de tan convençuda i contundent com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que aquest divendres va defensar la força del simbolisme en un acte controvertit a la cambra catalana, en la qual es van homenatjar els represaliats del procés, amb absències notables entre els convidats.
La Diada de la persistència al carrer -retorn a una manifestació de format tradicional amb milers de persones després d'un any de parèntesi forçat per la pandèmia- i del xoc d'estratègies -no hi ha unanimitat entorn el recorregut de la taula de diàleg i la via de la unilateralitat no té concrecions ni una majoria de partidaris- ha tingut una traducció al carrer. La marxa ha evidenciat que hi ha una base resilient, sense assolir la capacitat de convocatòria que tenia en els anys àlgids del procés. A la vegada, els militants de base del projecte independentista han fet evident els recels sobre la resposta del govern espanyol a la via negociadora explorada des de Catalunya.
La Via Laietana s'ha omplert -l'ANC ha xifrat l'assistència en 400.000 persones i la Guàrdia Urbana, en 108.000-, sense dirigents dels partits polítics a la capçalera ni a la segona fila. El gruix de la marxa ha fet el trajecte fins a l'estació de França, punt final del recorregut i ubicació de l'escenari des del qual s'han pronunciat Jordi Cuixart i Elisenda Paluzie. El president d'Òmnium, molt efusiu durant tota la tarda i el més aclamat pel públic, ja havia expressat al matí, en l'acte convocat per l'entitat sobiranista, la necessitat que l'independentisme concreti una estratègia i la segueixi de forma conjunta.
Entre crits de "ni un pas enrere" a l'entorn de l'escenari, Cuixart ha estat més abrandat a l'estació de França. "El seu poder radica en la nostra por. Si nosaltres no tenim por, ells no tindran poder", ha afirmat en relació a l'Estat. Pel president d'Òmnium, Espanya no té projecte per a Catalunya. Per això, ha demanat a la classe política catalana que estigui "a l'alçada del moment". "S'han de posar d'acord, d'una vegada per totes", ha reblat.
Al seu torn, la presidenta de l'ANC ha construït un discurs exigent amb el Govern i la via negociada: "El dret d'autodeterminació no es demana ni es pidola l'Estat opressor. S'exerceix", ha afirmat Paluzie, que ha demanat fets als partits que piloten la Generalitat, ERC i Junts. "Al Govern també li exigim fets. El primer de tot, que deixi de mirar permanentment l'Estat esperant concessions que no vindran mai", ha afirmat la líder de l'ANC des de l'escenari al final de la jornada. I parafrasejant Carme Forcadell abans del 9-N, ha enviat un enunciat a Aragonès i el seu executiu: "President, faci la independència". "Govern, feu la independència i ens tindreu al costat", ha conclòs Paluzie, que ha instat la Generalitat a "preparar la ruptura".
Entre els manifestants hi ha hagut els que fins fa pocs mesos eren presos polítics. Els qui han disposat de més protagonisme han estat Forcadell i Jordi Sànchez, que han saludat a la capçalera de la marxa Paluzie i Cuixart, per la seva condició d'exlíders de l'ANC en els anys àlgids del procés. També Aragonès i bona part dels consellers del seu Govern, sense protagonisme en la primera línia de la concentració. Els crits a favor de la independència s'han escoltat amb força durant tot l'itinerari, i especialment en punts amb missatge, com la seu de Foment del Treball i la Prefectura de la policia espanyola.
ERC i Junts, altre cop amb retrets per la Diada
Els representants polítics de l'independentisme -aglutinadors de la majoria parlamentària del 52%- s'asseuran la setmana que ve amb l'executiu central per començar a desbrossar una sortida política al col·lapse del 2017. La Moncloa ja ha deixat clar que no acceptarà un referèndum, de la mateixa manera que Pere Aragonès ha explicitat que la seva proposta té el perímetre de la independència i l'autodeterminació. A la taula de negociació se li endevina un trajecte tortuós -com admet en cada intervenció el president català-, però porta implícit el reconeixement per part de l'Estat del conflicte amb Catalunya. De moment, hi ha acord en el diagnòstic de l'existència d'un problema i no en la solució.
ERC, com a principal impulsora de l'espai de diàleg -una aposta que a Oriol Junqueras li ha costat xiulets en les últimes hores-, considera un primer pas que l'Estat s'avingui a negociar, una actitud de Madrid forçada per l'aritmètica parlamentària al Congrés. Els republicans ho consideren un triomf, que és un punt de partida, mentre Cuixart també hi veu un "èxit col·lectiu" del conjunt de l'independentisme. Ja se sap que la mirada d'Òmnium i l'ANC són, des de fa temps, sensiblement diferents. Perquè l'Assemblea entén com a fracassada la mesa de negociació, una mirada preventiva en l'anàlisi que Paluzie comparteix amb determinades veus de Junts, cap de tan convençuda i contundent com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que aquest divendres va defensar la força del simbolisme en un acte controvertit a la cambra catalana, en la qual es van homenatjar els represaliats del procés, amb absències notables entre els convidats.