11
de setembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:24h
"La taula de diàleg? Per favor! No hi crec en això. Els castellans no ho entenen això del diàleg". Toni Ayala no pot ser més clar. Ell és un fix del Fossar de les Moreres. Fa trenta anys va impulsar el Memorial 1714, per homenatjar els combatents de Cardona, que van resistir vuit dies més que Barcelona contra les tropes borbòniques. Una flama encesa recorda aquells combatents i és un referent de la Diada més irreductible.
Ayala es proclama "optimista" malgrat tot: "Molta gent que no havia estat mai independentista s'hi va afegir i a la primera sotragada s'han fet enrere. Però això no ens ha de desanimar. Aquesta és una lluita d'alt-i-baixos i els qui ho hem estat sempre continuem estant aquí". Sobre el resultat d'unes negociacions amb l'Estat no es fa la més mínima il·lusió: "Seria el primer cop en la història que Catalunya obtingués algun objectiu dialogant amb els castellans", afirma.
Al Fossar de les Moreres no estan per taules de diàleg i es respira distanciament envers la classe política sobiranista. La Carla, una jove arquitecta, ho expressa sense embuts després de cantar Els Segadors: "Hem d'agrair als nostres dirigents que es van arriscar l'1 d'octubre, però s'haurien de fer a un costat i que hi hagués un relleu perquè no se n'han sortit. Tots, de Puigdemont a Junqueras. Gràcies, però adeu".
La Carla entén que hagi baixat l'entusiasme i explica el cas dels seus amics: "Fa uns pocs anys, ens reuníem fins a vint persones per anar a la Diada. Avui només hi soc jo. Els altres són a la platja. Potser la Covid també hi ha ajudat, però crec que també és una excusa". Confia tan poc en el lideratge polític com en una negociació amb l'Estat. "Això res de res. Potser s'ha de fer el paripé, però no n'espero res. És que ni tan sols llegeixo les notícies sobre la taula de diàleg".
És l'opinió majoritària, que també expressa Cristina Garcia, una administrativa que passeja pel Fossar amb els seus parents: "La situació política és un desastre. Els partits catalans, barallats com sempre". Tampoc n'espera res d'una possible via unilateral: "Ara no és factible. És aleshores, la tardor del 2017, quan s'havia de fer, ara ja han escenificat divisió", assegura mentre una orquestra (els Músics per la Llibertat) toca L'Estaca.
La Diada és un mapa de totes les sensibilitats del sobiranisme i el Fossar sempre ha estat territori dels nuclis més abrandats. Els cartells que es poden veure pel Born ho deixen clar. "Ni pactes ni renúncies. La lluita és l'únic camí", proclama un d'Arran, mentre algú s'atura en una tauleta de l'Esquerra Revolucionària on es venen llibres dels clàssics del pensament revolucionari, de l'irlandès James Connolly al Lenin de L'Estat i la Revolució. En una altra taula, Raül ven material del Partit Comunista del Perú, i té darrere un cartell que crida "Visca el maoisme". Raül assegura que "Junts i ERC no faran res, la burgesia catalana sempre ens trairà, la independència només arribarà a través de la unilateralitat i el suport de la classe obrera".
A missa amb Giró
A tocar del Fossar, a la imponent basílica de Santa Maria del Mar, s'ha recuperat la tradició, interrompuda per la pandèmia, de la missa en sufragi i acció de gràcies pels defensors de les llibertats catalanes. La missa se celebra des del 1886, organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Entre els assistents, el conseller d'Economia i Finances, Jaume Giró, que, buscant la mirada llarga, explica a la sortida que va ser la Lliga Espiritual la primera que va celebrar la Diada, amb la primera missa, l'any 1886, quan Catalunya no disposava ni tan sols d'una autonomia administrativa. El conseller Giró és un assidu a la missa des de fa molts anys.
Avui, després d'un any en què la missa no es va poder fer per la pandèmia, ha ressonat de nou a la basílica de Santa Maria del Mar la invocació a la Mare de Déu, aquella que demana: "Traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans/defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada".
Marta Sala, membre de la Lliga, expressa els seus sentiments en aquesta Diada en una frase que és compartida per molts dels qui avui són al Fossar: "Em sento il·lusionada i esperançada, però més esperançada que il·lusionada després de tot plegat". El president de la Lliga Espiritual, Carles Armengol, admet que "portem dos o tres anys una mica desconcertats per la divisió i la poca claredat, i s'ha d'entendre que molta gent senti un cert desencís".
Al president de la Lliga Espiritual se'l veu, amb tot, esperançat. Com molts dels qui avui entren a Santa Maria del Mar per assistir a la missa. Potser des de la perspectiva que dona donar continuïtat a un acte que se celebra des de finals del segle XIX i que, amb dificultats, ha travessat totes les pàgines de la història recent. En temps de tribulació i a falta d'obres concretes, la fe també ajuda.
Ayala es proclama "optimista" malgrat tot: "Molta gent que no havia estat mai independentista s'hi va afegir i a la primera sotragada s'han fet enrere. Però això no ens ha de desanimar. Aquesta és una lluita d'alt-i-baixos i els qui ho hem estat sempre continuem estant aquí". Sobre el resultat d'unes negociacions amb l'Estat no es fa la més mínima il·lusió: "Seria el primer cop en la història que Catalunya obtingués algun objectiu dialogant amb els castellans", afirma.
Al Fossar de les Moreres no estan per taules de diàleg i es respira distanciament envers la classe política sobiranista. La Carla, una jove arquitecta, ho expressa sense embuts després de cantar Els Segadors: "Hem d'agrair als nostres dirigents que es van arriscar l'1 d'octubre, però s'haurien de fer a un costat i que hi hagués un relleu perquè no se n'han sortit. Tots, de Puigdemont a Junqueras. Gràcies, però adeu".
La Carla entén que hagi baixat l'entusiasme i explica el cas dels seus amics: "Fa uns pocs anys, ens reuníem fins a vint persones per anar a la Diada. Avui només hi soc jo. Els altres són a la platja. Potser la Covid també hi ha ajudat, però crec que també és una excusa". Confia tan poc en el lideratge polític com en una negociació amb l'Estat. "Això res de res. Potser s'ha de fer el paripé, però no n'espero res. És que ni tan sols llegeixo les notícies sobre la taula de diàleg".
Banderes estelades i cartells rebels al Fossar. Foto: Gala Espín
És l'opinió majoritària, que també expressa Cristina Garcia, una administrativa que passeja pel Fossar amb els seus parents: "La situació política és un desastre. Els partits catalans, barallats com sempre". Tampoc n'espera res d'una possible via unilateral: "Ara no és factible. És aleshores, la tardor del 2017, quan s'havia de fer, ara ja han escenificat divisió", assegura mentre una orquestra (els Músics per la Llibertat) toca L'Estaca.
La Diada és un mapa de totes les sensibilitats del sobiranisme i el Fossar sempre ha estat territori dels nuclis més abrandats. Els cartells que es poden veure pel Born ho deixen clar. "Ni pactes ni renúncies. La lluita és l'únic camí", proclama un d'Arran, mentre algú s'atura en una tauleta de l'Esquerra Revolucionària on es venen llibres dels clàssics del pensament revolucionari, de l'irlandès James Connolly al Lenin de L'Estat i la Revolució. En una altra taula, Raül ven material del Partit Comunista del Perú, i té darrere un cartell que crida "Visca el maoisme". Raül assegura que "Junts i ERC no faran res, la burgesia catalana sempre ens trairà, la independència només arribarà a través de la unilateralitat i el suport de la classe obrera".
L'ambient al Fossar de les Moreres, aquest Onze de Setembre. Foto: Gala Espín
A missa amb Giró
A tocar del Fossar, a la imponent basílica de Santa Maria del Mar, s'ha recuperat la tradició, interrompuda per la pandèmia, de la missa en sufragi i acció de gràcies pels defensors de les llibertats catalanes. La missa se celebra des del 1886, organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Entre els assistents, el conseller d'Economia i Finances, Jaume Giró, que, buscant la mirada llarga, explica a la sortida que va ser la Lliga Espiritual la primera que va celebrar la Diada, amb la primera missa, l'any 1886, quan Catalunya no disposava ni tan sols d'una autonomia administrativa. El conseller Giró és un assidu a la missa des de fa molts anys.
Avui, després d'un any en què la missa no es va poder fer per la pandèmia, ha ressonat de nou a la basílica de Santa Maria del Mar la invocació a la Mare de Déu, aquella que demana: "Traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans/defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada".
El conseller Jaume Giró a Santa Maria del Mar.
Marta Sala, membre de la Lliga, expressa els seus sentiments en aquesta Diada en una frase que és compartida per molts dels qui avui són al Fossar: "Em sento il·lusionada i esperançada, però més esperançada que il·lusionada després de tot plegat". El president de la Lliga Espiritual, Carles Armengol, admet que "portem dos o tres anys una mica desconcertats per la divisió i la poca claredat, i s'ha d'entendre que molta gent senti un cert desencís".
Al president de la Lliga Espiritual se'l veu, amb tot, esperançat. Com molts dels qui avui entren a Santa Maria del Mar per assistir a la missa. Potser des de la perspectiva que dona donar continuïtat a un acte que se celebra des de finals del segle XIX i que, amb dificultats, ha travessat totes les pàgines de la història recent. En temps de tribulació i a falta d'obres concretes, la fe també ajuda.