11
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
10:49h
"La Diada serà un termòmetre del que pensa la gent independentista més activista sobre la taula de diàleg". Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, sintetitzava aquesta setmana -en una entrevista a NacióDigital- el paisatge d'aquest Onze de Setembre, marcat pel xoc d'estratègies en l'independentisme polític i civil, una setmana abans que es reactivi la mesa de negociació amb l'Estat. Paluzie s'ha prodigat els últims dies en els missatges sobre la persistència del carrer -la de la majoria del 52% de vot independentista-, però també en l'esterilitat de l'instrument de diàleg entre governs per resoldre el conflicte polític, una taula validada amb escepticisme per les formacions que van permetre la investidura de Pere Aragonès. El camí defensat per l'ANC és la unilateralitat, sense concrecions tampoc sobre l'horitzó de la independència, perquè no està compassada amb cap proposta política, tampoc la de Junts.
L'independentisme es manifestarà aquest dissabte, doncs, sabent que la Generalitat s'asseurà la setmana que ve a Barcelona amb el govern espanyol per començar a desbrossar una sortida política al col·lapse del 2017. La Moncloa ja ha deixat clar que no acceptarà un referèndum, de la mateixa manera que Pere Aragonès ha explicitat que la seva proposta té el perímetre de la independència i l'autodeterminació. A la taula de negociació se li endevina un trajecte tortuós -com admet en cada intervenció el president català-, però porta implícit el reconeixement per part de l'Estat del conflicte amb Catalunya. De moment, hi ha acord en el diagnòstic de l'existència d'un problema i no en la solució.
ERC, com a principal impulsor de l'espai de diàleg, considera un primer pas que l'Estat s'avingui a negociar, una actitud de Madrid forçada per l'aritmètica parlamentària al Congrés. Els republicans ho consideren un triomf, que és un punt de partida, mentre Jordi Cuixart també hi veu un "èxit col·lectiu" del conjunt de l'independentisme. Ja se sap que la mirada d'Òmnium i l'ANC són, des de fa temps, sensiblement diferents. Perquè l'Assemblea entén com a fracassada la mesa de negociació, una mirada preventiva en l'anàlisi que Paluzie comparteix amb determinades veus de Junts, cap de tan convençuda i contundent com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que en la vigília de l'Onze de Setembre definia la taula de diàleg com un "eslògan".
La descripció de Borràs -més propera a les tesis de Quim Torra i el simbolisme que a les idees de Jordi Sànchez, que aquest estiu admetia que el seu partit no preveia la unilateralitat en el curt termini- responia a les afirmacions d'Aragonès a El matí de Catalunya Ràdio. Junts va difondre aquest divendres el tuit de Borràs com la reacció oficial del partit a les paraules del president de la Generalitat, que cansat de detectar detractors de la taula de diàleg en el propi independentisme, havia reclamat que qui defensi altres sortides a la de la negociació amb l'Estat ha d'aterrar en les concrecions. "Si algú creu que hi ha una via alternativa que l'expliqui i la concreti", havia dit Aragonès. En el discurs institucional del president, en la seva primera Diada, va prometre "ambició" i va demanar "confiança" en la taula de diàleg. Aigües tèrboles abans de reprendre la relació bilateral amb el govern espanyol.
L'estratègia liderada per ERC -resumida en una taula de diàleg de recorregut incert, encara més després del xoc amb la Moncloa per la paralització de la inversió a l'aeroport del Prat- impregnarà les anàlisis dels parlaments de la Diada, una manifestació que torna al format tradicional, amb el lema Lluitem i guanyem la independència. L'ANC espera una mobilització que arribi als "sis dígits", previsió inconcreta que indica la projecció d'una afluència menor que en les grans manifestacions de l'última dècada.
Però encara és més imprevisible que l'afluència a la manifestació de l'Onze de Setembre la reacció del sobiranisme de base a l'estratègia del Govern de la Generalitat. Les reaccions al discurs de Paluzie -i també al de Cuixart-, i la rebuda als consellers de l'executiu i al mateix Aragonès serviran per calibrar les dissensions dins del moviment. En l'entrevista prèviament citada a NacióDigital, la presidenta de l'ANC ja va apuntar que l'entitat no farà de "policia" dels manifestants que vulguin xiular el Govern. La Diada serà l'escenari del retorn al carrer després d'un any d'obligades restriccions per la pandèmia, però també serà el plató del xoc d'estratègies dins de l'independentisme.
L'independentisme es manifestarà aquest dissabte, doncs, sabent que la Generalitat s'asseurà la setmana que ve a Barcelona amb el govern espanyol per començar a desbrossar una sortida política al col·lapse del 2017. La Moncloa ja ha deixat clar que no acceptarà un referèndum, de la mateixa manera que Pere Aragonès ha explicitat que la seva proposta té el perímetre de la independència i l'autodeterminació. A la taula de negociació se li endevina un trajecte tortuós -com admet en cada intervenció el president català-, però porta implícit el reconeixement per part de l'Estat del conflicte amb Catalunya. De moment, hi ha acord en el diagnòstic de l'existència d'un problema i no en la solució.
ERC, com a principal impulsor de l'espai de diàleg, considera un primer pas que l'Estat s'avingui a negociar, una actitud de Madrid forçada per l'aritmètica parlamentària al Congrés. Els republicans ho consideren un triomf, que és un punt de partida, mentre Jordi Cuixart també hi veu un "èxit col·lectiu" del conjunt de l'independentisme. Ja se sap que la mirada d'Òmnium i l'ANC són, des de fa temps, sensiblement diferents. Perquè l'Assemblea entén com a fracassada la mesa de negociació, una mirada preventiva en l'anàlisi que Paluzie comparteix amb determinades veus de Junts, cap de tan convençuda i contundent com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que en la vigília de l'Onze de Setembre definia la taula de diàleg com un "eslògan".
La descripció de Borràs -més propera a les tesis de Quim Torra i el simbolisme que a les idees de Jordi Sànchez, que aquest estiu admetia que el seu partit no preveia la unilateralitat en el curt termini- responia a les afirmacions d'Aragonès a El matí de Catalunya Ràdio. Junts va difondre aquest divendres el tuit de Borràs com la reacció oficial del partit a les paraules del president de la Generalitat, que cansat de detectar detractors de la taula de diàleg en el propi independentisme, havia reclamat que qui defensi altres sortides a la de la negociació amb l'Estat ha d'aterrar en les concrecions. "Si algú creu que hi ha una via alternativa que l'expliqui i la concreti", havia dit Aragonès. En el discurs institucional del president, en la seva primera Diada, va prometre "ambició" i va demanar "confiança" en la taula de diàleg. Aigües tèrboles abans de reprendre la relació bilateral amb el govern espanyol.
L'estratègia liderada per ERC -resumida en una taula de diàleg de recorregut incert, encara més després del xoc amb la Moncloa per la paralització de la inversió a l'aeroport del Prat- impregnarà les anàlisis dels parlaments de la Diada, una manifestació que torna al format tradicional, amb el lema Lluitem i guanyem la independència. L'ANC espera una mobilització que arribi als "sis dígits", previsió inconcreta que indica la projecció d'una afluència menor que en les grans manifestacions de l'última dècada.
Però encara és més imprevisible que l'afluència a la manifestació de l'Onze de Setembre la reacció del sobiranisme de base a l'estratègia del Govern de la Generalitat. Les reaccions al discurs de Paluzie -i també al de Cuixart-, i la rebuda als consellers de l'executiu i al mateix Aragonès serviran per calibrar les dissensions dins del moviment. En l'entrevista prèviament citada a NacióDigital, la presidenta de l'ANC ja va apuntar que l'entitat no farà de "policia" dels manifestants que vulguin xiular el Govern. La Diada serà l'escenari del retorn al carrer després d'un any d'obligades restriccions per la pandèmia, però també serà el plató del xoc d'estratègies dins de l'independentisme.