Procés català

La Fiscalia veu terrorisme en 68 accions del «moviment violent independentista català» del 2020

Dolores Delgado ho inclou en la memòria de la seva activitat de l'any passat i hi agrupa des d'actes contra la corona i amenaces fins a pancartes

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 12 de setembre de 2021 a les 16:00 |
La Fiscal General de l'Estat, Dolores Delgado, en una imatge d'arxiu. | CGPJ
La Fiscal General de l'Estat, Dolores Delgado, manté l'ull posat sobre l'independentisme català, del qual afirma que hi ha una branca violenta. Així ho relata la memòria de l'activitat de la Fiscalia del 2020, en la qual manté un apartat sobre l'activitat del "moviment violent independentista català", del qual ofereix una "relació d'accions violentes i de sabotatge a Espanya" en què s'inclouen 68 actes exercits l'any passat i que computen des de talls de carreteres fins a pancartes, passant per danys, concentracions, amenaces o accions contra la corona.



Aquestes dades s'inclouen dins de l'apartat de "terrorisme nacional" de la memòria de la Fiscalia, tot i que no s'entra a detallar en què consisteix cadascun d'aquests fets comptabilitzats. Sí que s'hi destaca que la Guàrdia Civil va detenir quatre persones durant la Diada per tallar les vies del TGV a Lleida en el que titlla d'"acte de sabotatge". El document també fa una "avaluació de l'estat actual de l'amenaça" que suposa aquest moviment independentista i subratlla que l'any passat "s'ha visualitzat el descens en la pressió i mobilització de l'independentisme radical violent, limitant-se bàsicament a difondre consignes, si bé es van mantenir determinades accions, com els talls diaris d'avingudes i carrers".

Igualment, relata que, després del primer estat d'alarma, "col·lectius de l'independentisme radical van començar a impulsar una nova estratègia consistent en la realització de petites accions violentes comeses per grups inconnexos i que, associades, pretenien conformar un front comú rellevant, començant a detectar-se repunts a l'activitat reivindicativa per motius molt puntuals" com les visites de Felip VI o de membres del govern espanyol.


En aquest marc, apunta que l'activitat "violenta més destacable" durant el 2020 va tenir lloc per la Diada, amb els "actes de sabotatge a vies fèrries i crema de mobiliari urbà" durant la matinada del 10 a l'11 de setembre. Malgrat que considera "anecdòtics" els incendis, sí que assegura que "els atacs" a les línies de tren van mostrar "un major nivell de coordinació", precisament les accions en què es van produir les quatre detencions.

Al mateix apartat de"terrorisme nacional", s'inclouen anàlisis de la situació d'ETA i de l'"independentisme radical basc" -amb 27 detencions en total, l'any passat-, de l'"independentisme radical gallec" i dels Grapo -dels quals en destaca la fragilitat, en els dos casos-, i de l'"anarquisme insurreccionalista". En relació a aquest darrer moviment, comptabilitza 32 fets d'"activitat terrorista", 17 dels quals haurien tingut lloc a Barcelona, a més de 32 detencions -cap de les quals a Catalunya.


En un altre apartat de la memòria presentada aquesta setmana, la Fiscalia esmenta els "procediments rellevants de l'àrea de terrorisme". És aquí on cita els Comitès de Defensa de la República (CDR) i la investigació oberta per l'Audiència Nacional, amb l'empresonament el 2019 de set persones acusades de terrorisme i fabricació d'explosius i la detenció de dos més pels mateixos fets -tots ara en llibertat sota fiança-, així com l'obertura d'una nova investigació a quatre persones més el 2020.

Sigui com sigui, el document subratlla la feblesa de l'independentisme i ho vincula a un descens dels delictes d'odi. "A diferència d'allò ocorregut a la resta de territoris d'Espanya, a la província de Barcelona els casos d'odi i discriminació per motiu ideològic han disminuït en un 62%, descens que clarament té la seva explicació en el refredament o relaxació del tens clima política i la fractura social que es van viure a Catalunya els anys 2017 i 2018 a conseqüència dels fets per tots coneguts", assevera la Fiscalia, un argument reiterat dimarts per la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, qui va assegurar que l'aposta pel diàleg ha fet caure els delictes d'odi a Catalunya.

Els judicis posteriors a l'1-O


Delgado també celebra, en el document, "la successió de sentències que, de conformitat amb la tesi de la Fiscalia, ha anat desestimant la bateria de pretensions formulades per alguns dels protagonistes del procés independentista català enfront d'una sèrie de decisions de la Junta Electoral Central". Cita el cas de l'accés a l'acta com a eurodiputats d'Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i altres electes de Junts, per bé que, en aquests darrers casos, el Parlament Europeu els ha permès exercir els seus drets electorals, i també fa referència a la inhabilitació de Quim Torra.

Pel que fa a l'absolució de Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos per part de l'Audiència Nacional en el judici pel seu paper en l'1-O, la memòria assenyala que, "davant les dificultats que plantejava un eventual recurs, es va decidir no interposar-lo", tot i no estar conforme amb la sentència. El document cita igualment l'inici de la investigació del cas Volhov, en el qual s'investiga, entre altres aspectes, "l'organització del denominat moviment Tsunami Democràtic, protagonista de greus alteracions d'ordre públic a Catalunya".

L'independentisme a les xarxes socials


La Fiscalia de Catalunya també ha fet pública la seva memòria aquesta setmana, en la qual hi ha també força referències al procés català. En l'apartat sobre delictes de discriminació a través de les xarxes socials a Girona, subratlla que "és cert que la situació política que viu Catalunya des del 2017 ha patit durant aquest 2020 una situació de certa estabilitat, molt probablement a causa del patiment de la situació de pandèmia que ha fet que la reivindicació política independentista hagi quedat marginada".

Malgrat això, assevera que "els números de procediments incoats per aquesta matèria segueixen sent elevats, i més encara els fets perpetrats a través de les xarxes socials". En aquest sentit, cita una condemna per amenaces al líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, i la investigació del líder de Mossos per la Independència per publicacions a les xarxes socials.

Atacs també contra l'independentisme


La Fiscalia de Catalunya també fa referència a la instrucció relativa a una protesta en un restaurant de Mont-Ras (Baix Empordà) on estava sopant el 2018 el jutge Pablo Llarena. I en sentit contrari, apunta que esperen judici oral persones que van reunir vàters i els van omplir de simbologia independentista per traslladar-ho a domicilis de persones d'aquesta ideologia, incloent-hi de vegades expressions homòfobes. La Fiscalia de Barcelona ha obert també una investigació per la difusió de continguts "que inciten a la violència, odi, discriminació o hostilitat contra persones per la seva ideologia independentista".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació