09
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:45h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha lliurat aquest vespre la Medalla d'Or a Arcadi Oliveres, a títol pòstum, i a Josefina Castellví. Ho ha fet al Vendrell, poble natal de Pau Casals, que serà el fil conductor de la Diada d'enguany. Aragonès ha recordat el discurs I am a Catalan que va fer Casals a les Nacions Unides en ple franquisme, i n'ha reivindicat un "compromís amb la humanitat" que comparteix amb Oliveres i Castellví. En aquest sentit, ha demanat aprendre de tots ells per impulsar la "sacsejada" que Catalunya i el planeta necessiten. "El repte és majúscul: hem de superar els efectes socials, econòmics i emocionals de la pandèmia i generar noves oportunitats per a tothom", ha afirmat, i ha demanat "escoltar i sumar per avançar".
"Hem de poder superar la repressió i decidir lliurement el nostre futur com a poble", ha insistit el president. Per això, ha demanat "alçar el cap" i construir el futur pensant en el "país sencer". "Ens hem de comprometre en la construcció d'un país més just, més verd, més feminista i més lliure", ha dit. El lliurament del guardó s'ha fet a la plaça Bach, davant de monument al mestre, obra de l'artista Josep Maria Subirachs. La medalla l'han recollida familiars dels dos guardonats.
Aragonès reivindicat la "voluntat de transformació, la perseverança en les conviccions i el compromís amb la humanitat" d'Oliveres i Castellví, a qui ha qualificat de "referents" del país pel seu llegat "ètic i humà", que els fa mereixedors de la Medalla d'Or. "Han dedicat la seva vida a la voluntat de millora i suma, de fer prosperar la societat", ha afirmat el president, que ha dit que tant Oliveres com Castellví són un exemple de fins on pot arribar Catalunya com a societat si avança a partir dels valors que ells han ensenyat. "El seu exemple ens serveix per avançar cap a un món més just i més humà. Per posar al centre qui s'ha deixat als marges", ha dit, i ha defensat tant la lluita feminista com la lluita climàtica.
L'acte ha arrencat de la hissada de la senyera per part de la formació d'honor dels Mossos i la interpretació del Cant de la Senyera per part del cor Zónogra del Vendrell, ha intervingut la periodista Núria Jar, especialitzada en ciència i salut, que ha alertat de la situació d'alerta climàtica i els efectes que ja es deixen veure a la Mediterrània. En aquest sentit, ha vinculat la pau que defensava Pau Casals amb la justícia climàtica. "El canvi climàtica provocarà nous conflictes pels recursos naturals cada cop més escassos", ha dit. Tant Oliveres com Castellví, ha dit, han viscut amb el convenciment que "un altre món és possible". Després de la intervenció de Jar ha parlat Aragonès i, per cloure, la cantant Marina Rossell ha cantat el Els Segadors, acompanyada al piano per Xavi Lloses.
El Govern va acordar el 31 d'agost atorgar la Medalla d'Or a Oliveres per la seva "destacada trajectòria cívica, acadèmica i social", i a Castellví per la seva "destacada trajectòria com a oceanògrafa, biòloga, investigadora científica i escriptora". Amb la distinció a Oliveres, la Generalitat vol "honorar un dels referents socials més estimats de la Catalunya contemporània", mentre que en el cas de Castellví es vol reivindicar "una de les pioneres de la investigació científica a Catalunya", que "ha obert camí" a moltes dones científiques. La Medalla d'Or de la Generalitat és la màxima distinció honorífica que atorga el Govern i es va crear l'any 1978.
"Hem de poder superar la repressió i decidir lliurement el nostre futur com a poble", ha insistit el president. Per això, ha demanat "alçar el cap" i construir el futur pensant en el "país sencer". "Ens hem de comprometre en la construcció d'un país més just, més verd, més feminista i més lliure", ha dit. El lliurament del guardó s'ha fet a la plaça Bach, davant de monument al mestre, obra de l'artista Josep Maria Subirachs. La medalla l'han recollida familiars dels dos guardonats.
Aragonès reivindicat la "voluntat de transformació, la perseverança en les conviccions i el compromís amb la humanitat" d'Oliveres i Castellví, a qui ha qualificat de "referents" del país pel seu llegat "ètic i humà", que els fa mereixedors de la Medalla d'Or. "Han dedicat la seva vida a la voluntat de millora i suma, de fer prosperar la societat", ha afirmat el president, que ha dit que tant Oliveres com Castellví són un exemple de fins on pot arribar Catalunya com a societat si avança a partir dels valors que ells han ensenyat. "El seu exemple ens serveix per avançar cap a un món més just i més humà. Per posar al centre qui s'ha deixat als marges", ha dit, i ha defensat tant la lluita feminista com la lluita climàtica.
L'acte ha arrencat de la hissada de la senyera per part de la formació d'honor dels Mossos i la interpretació del Cant de la Senyera per part del cor Zónogra del Vendrell, ha intervingut la periodista Núria Jar, especialitzada en ciència i salut, que ha alertat de la situació d'alerta climàtica i els efectes que ja es deixen veure a la Mediterrània. En aquest sentit, ha vinculat la pau que defensava Pau Casals amb la justícia climàtica. "El canvi climàtica provocarà nous conflictes pels recursos naturals cada cop més escassos", ha dit. Tant Oliveres com Castellví, ha dit, han viscut amb el convenciment que "un altre món és possible". Després de la intervenció de Jar ha parlat Aragonès i, per cloure, la cantant Marina Rossell ha cantat el Els Segadors, acompanyada al piano per Xavi Lloses.
El Govern va acordar el 31 d'agost atorgar la Medalla d'Or a Oliveres per la seva "destacada trajectòria cívica, acadèmica i social", i a Castellví per la seva "destacada trajectòria com a oceanògrafa, biòloga, investigadora científica i escriptora". Amb la distinció a Oliveres, la Generalitat vol "honorar un dels referents socials més estimats de la Catalunya contemporània", mentre que en el cas de Castellví es vol reivindicar "una de les pioneres de la investigació científica a Catalunya", que "ha obert camí" a moltes dones científiques. La Medalla d'Or de la Generalitat és la màxima distinció honorífica que atorga el Govern i es va crear l'any 1978.
Arcadi Oliveres
Arcadi Oliveres i Boadella va néixer a Barcelona el 1945 i va morir a Sant Cugat del Vallès el passat 6 d’abril. Era economista i va exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Durant la dictadura franquista va formar part del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona i de l'Assemblea de Catalunya.
Va participar en els primers moviments pacifistes com a membre de Pax Christi i en la creació del Casal de la Pau de Barcelona. L’estiu del 1976 va participar en l’organització de la Marxa per la Llibertat i fou detingut a la Sénia per la Guàrdia Civil. El 1977 va participar en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR).
Va ser president de Justícia i Pau de 2001 a 2014, cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes, promotor de la banca ètica a Catalunya i participant a diferents edicions del Fòrum Social Mundial. També va formar part de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC) i de la Societat Catalana d’Economia. Va escriure diversos llibres i articles. També va rebre nombrosos premis i reconeixements, com el Premi ICIP Constructors de Pau 2017.
Arcadi Oliveres i Boadella va néixer a Barcelona el 1945 i va morir a Sant Cugat del Vallès el passat 6 d’abril. Era economista i va exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Durant la dictadura franquista va formar part del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona i de l'Assemblea de Catalunya.
Va participar en els primers moviments pacifistes com a membre de Pax Christi i en la creació del Casal de la Pau de Barcelona. L’estiu del 1976 va participar en l’organització de la Marxa per la Llibertat i fou detingut a la Sénia per la Guàrdia Civil. El 1977 va participar en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR).
Va ser president de Justícia i Pau de 2001 a 2014, cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes, promotor de la banca ètica a Catalunya i participant a diferents edicions del Fòrum Social Mundial. També va formar part de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l’Ajuda als Ciutadans (ATTAC) i de la Societat Catalana d’Economia. Va escriure diversos llibres i articles. També va rebre nombrosos premis i reconeixements, com el Premi ICIP Constructors de Pau 2017.
Josefina Castellví
La biòloga, oceanògrafa i escriptora Josefina Castellví i Piulachs va néixer a Barcelona l’any 1935. Es va llicenciar en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona el 1957, i fou reconeguda amb un Premi Extraordinari. Aquell mateix any va aconseguir una beca del Govern francès per estudiar bacteris marins a la Universitat de la Sorbona. A París s’especialitza en oceanografia i participa de les primeres expedicions oceàniques.
El 1984 es va convertir en la primera dona catalana —conjuntament amb Marta Estrada— que va participar en una expedició internacional al Pol Sud. Aquest mateix any va ser nomenada delegada del CSIC a Catalunya i dos anys més tard va dirigir la coordinació de la presidència d’aquest Consell. Entre 1987 i 1994 va viure a la Base Antàrtica Espanyola a l'Illa de Livingston, els primers dos anys com a coordinadora de la instal·lació i entre 1989 i 1994 com a directora. Posteriorment, va ser gestora del Programa Nacional d'Investigació a l'Antàrtida.
Entre els anys 2000 i 2007 i entre el 2012 i el 2016 va formar part del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, ocupant-ne la vicepresidència en els períodes 2004-2007 i 2012-2016. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi (2003), el premi Català de l’Any (2013) o el Premi Nacional de Cultura (2013).
La biòloga, oceanògrafa i escriptora Josefina Castellví i Piulachs va néixer a Barcelona l’any 1935. Es va llicenciar en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona el 1957, i fou reconeguda amb un Premi Extraordinari. Aquell mateix any va aconseguir una beca del Govern francès per estudiar bacteris marins a la Universitat de la Sorbona. A París s’especialitza en oceanografia i participa de les primeres expedicions oceàniques.
El 1984 es va convertir en la primera dona catalana —conjuntament amb Marta Estrada— que va participar en una expedició internacional al Pol Sud. Aquest mateix any va ser nomenada delegada del CSIC a Catalunya i dos anys més tard va dirigir la coordinació de la presidència d’aquest Consell. Entre 1987 i 1994 va viure a la Base Antàrtica Espanyola a l'Illa de Livingston, els primers dos anys com a coordinadora de la instal·lació i entre 1989 i 1994 com a directora. Posteriorment, va ser gestora del Programa Nacional d'Investigació a l'Antàrtida.
Entre els anys 2000 i 2007 i entre el 2012 i el 2016 va formar part del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, ocupant-ne la vicepresidència en els períodes 2004-2007 i 2012-2016. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi (2003), el premi Català de l’Any (2013) o el Premi Nacional de Cultura (2013).