09
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:16h
L'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han presentat aquest dijous els últims detalls abans de la manifestació de la Diada, que els organitzadors preveuen que arribi als "sis dígits" malgrat que han demanat no fer "comparacions" amb les mobilitzacions d'altres anys. "Estem en un moment de represa de la mobilització, encara no és un moment de normalitat", ha dit la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. Tenint en compte les mesures de protecció per la Covid, l'entitat ha organitzat diverses "zones de concentració" prop d'Urquinaona -punt d'inici de la manifestació- per tal d'evitar aglomeracions la tarda de la Diada.
Això s'ha fet en funció del barri d'on ve cadascú o de la comarca d'on bé. Les zones aniran des de Diagonal amb Pau Claris i fins a poc més avall d'Urquinaona. "No volem que tothom es concentri en el mateix punt per l'arrencada", ha detallat Paluzie. Pel que fa a xifres, hi haurà 535 voluntaris per organitzar la manifestació. Hi ha 27 parades de l'ANC i Òmnium en diferents punts del recorregut, que fa 1,3 km. "És la primera gran manifestació que organitza l'independentisme des de la manifestació de Perpinyà, el febrer de 2020", ha recordat la presidenta de l'entitat.
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha agraït la feina a l'ANC i ha celebrat que Jordi Cuixart podrà participar d'aquesta Diada fora de la presó. "Aquest 11 de setembre hem de fer que el clam per la independència ressoni arreu del país i arribi a Madrid", ha dit, i s'ha mostrat convençut que la manifestació servirà per demostrar que l'independentisme "continua fort" i serà una de les manifestacions més importants que s'han fet Europa en pandèmia. "Sortim a lluitar per la independència i pels drets de totes les persones que pateixen la persecució política", ha dit.
Mauri ha ressaltat la importància que hi hagi una participació massiva contra la repressió i pel dret a l'autodeterminació. "Malgrat l'Estat, aquest 11 de setembre tornarem a dir que mai renunciarem a mobilitzar-nos. Fem una crida a tornar als carrers", ha dit. Mauri ha demanat als polítics que "converteixin en política el clam del carrer" i ha avisat l'Estat que els catalans "no es deixaran trepitjar els drets".
El president de l'AMI i alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha dit que la intenció de les entitats independentistes és "fer-la grossa" aquesta Diada, especialment després d'haver passat els moments més durs de la pandèmia. "La Diada ha de servir per tornar a esperonar i engrescar la gent perquè malgrat la presó, l'exili, la repressió, el poble està dempeus i es mantindrà ferm per aconseguir la independència", ha dit Gaseni, que ha agraït la feina feta per les entitats. "No podem fallar, els món ens tonar a mirar. Hem d'omplir Barcelona", ha assegurat.
Una Diada per "recuperar els carrers"
Un any més, i ja fa pràcticament una dècada, la Diada estarà marcada per la gran manifestació convocada per l'ANC. Després d'un 2020 marcat per la pandèmia en què la mobilització de l'11 de setembre es va haver d'adaptar a la situació provocada pel coronavirus, l'entitat confia en poder tornar als orígens i fer una manifestació clàssica, a Barcelona, sense estar descentralitzada, per poder fer un gest de força de la societat civil davant dels partits. En un moment en què els líders del procés prioritzen la via del diàleg amb l'Estat, almenys durant els propers dos anys, l'ANC vol "activar el front ciutadà i popular" i enviar un missatge nítid a les institucions: el carrer continua lluitant per la independència.
El procés, remarquen, va començar des de baix. Va ser la ciutadania mobilitzada que va traslladar a la classe política la voluntat d'engegar un procés d'autodeterminació. En els últims anys, segons el diagnòstic que fa l'ANC, els papers s'han intercanviat i han estat les institucions les que han marcat el ritme del moviment independentista. Després d'un moment d'alineament entre Govern, Parlament i carrer, que va desembocar en l'1-O i els fets de la tardor de 2017, l'entitat independentista creu que s'ha optat per un replegament. Una reculada, sostenen, que ha estat un error estratègic. En un context de certa desmobilització i descontentament, arriba la Diada de 2021, que obrirà un cicle de mobilitzacions fins el 3-O. Consulteu aquí tots els detalls de la manifestació.
Manifestació sense trams; nova etapa
En una entrevista publicada aquest dijous a NacióDigital, Paluzie defensa el format de la manifestació d'enguany, sense trams i en moviment. L'ANC deixa enrere així les accions habituals dels últims anys, més de tipus performance per buscar una imatge, per adaptar-se a la "nova etapa" en què ha entrat el procés. "Hem notat un esperit molt crític i preferim una manifestació en què la gent no senti que l'ANC la dirigeix", explica. El descontentament entre bona part de les bases independentistes després dels fets del 2017 és un fet, i això es pot traduir en menys afluència dissabte però també en mostres de desaprovació cap a la classe política. Paluzie evita dir si s'ha de xiular els polítics, però deixa clar que l'entitat no farà de "policia" si la gent vol expressar així el seu desencís amb el rumb que ha adoptat el procés.
Això s'ha fet en funció del barri d'on ve cadascú o de la comarca d'on bé. Les zones aniran des de Diagonal amb Pau Claris i fins a poc més avall d'Urquinaona. "No volem que tothom es concentri en el mateix punt per l'arrencada", ha detallat Paluzie. Pel que fa a xifres, hi haurà 535 voluntaris per organitzar la manifestació. Hi ha 27 parades de l'ANC i Òmnium en diferents punts del recorregut, que fa 1,3 km. "És la primera gran manifestació que organitza l'independentisme des de la manifestació de Perpinyà, el febrer de 2020", ha recordat la presidenta de l'entitat.
Les zones de concentració per a l'inici de la manifestació de la Diada Foto: ANC
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha agraït la feina a l'ANC i ha celebrat que Jordi Cuixart podrà participar d'aquesta Diada fora de la presó. "Aquest 11 de setembre hem de fer que el clam per la independència ressoni arreu del país i arribi a Madrid", ha dit, i s'ha mostrat convençut que la manifestació servirà per demostrar que l'independentisme "continua fort" i serà una de les manifestacions més importants que s'han fet Europa en pandèmia. "Sortim a lluitar per la independència i pels drets de totes les persones que pateixen la persecució política", ha dit.
Mauri ha ressaltat la importància que hi hagi una participació massiva contra la repressió i pel dret a l'autodeterminació. "Malgrat l'Estat, aquest 11 de setembre tornarem a dir que mai renunciarem a mobilitzar-nos. Fem una crida a tornar als carrers", ha dit. Mauri ha demanat als polítics que "converteixin en política el clam del carrer" i ha avisat l'Estat que els catalans "no es deixaran trepitjar els drets".
El president de l'AMI i alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, ha dit que la intenció de les entitats independentistes és "fer-la grossa" aquesta Diada, especialment després d'haver passat els moments més durs de la pandèmia. "La Diada ha de servir per tornar a esperonar i engrescar la gent perquè malgrat la presó, l'exili, la repressió, el poble està dempeus i es mantindrà ferm per aconseguir la independència", ha dit Gaseni, que ha agraït la feina feta per les entitats. "No podem fallar, els món ens tonar a mirar. Hem d'omplir Barcelona", ha assegurat.
Una Diada per "recuperar els carrers"
Un any més, i ja fa pràcticament una dècada, la Diada estarà marcada per la gran manifestació convocada per l'ANC. Després d'un 2020 marcat per la pandèmia en què la mobilització de l'11 de setembre es va haver d'adaptar a la situació provocada pel coronavirus, l'entitat confia en poder tornar als orígens i fer una manifestació clàssica, a Barcelona, sense estar descentralitzada, per poder fer un gest de força de la societat civil davant dels partits. En un moment en què els líders del procés prioritzen la via del diàleg amb l'Estat, almenys durant els propers dos anys, l'ANC vol "activar el front ciutadà i popular" i enviar un missatge nítid a les institucions: el carrer continua lluitant per la independència.
El procés, remarquen, va començar des de baix. Va ser la ciutadania mobilitzada que va traslladar a la classe política la voluntat d'engegar un procés d'autodeterminació. En els últims anys, segons el diagnòstic que fa l'ANC, els papers s'han intercanviat i han estat les institucions les que han marcat el ritme del moviment independentista. Després d'un moment d'alineament entre Govern, Parlament i carrer, que va desembocar en l'1-O i els fets de la tardor de 2017, l'entitat independentista creu que s'ha optat per un replegament. Una reculada, sostenen, que ha estat un error estratègic. En un context de certa desmobilització i descontentament, arriba la Diada de 2021, que obrirà un cicle de mobilitzacions fins el 3-O. Consulteu aquí tots els detalls de la manifestació.
Manifestació sense trams; nova etapa
En una entrevista publicada aquest dijous a NacióDigital, Paluzie defensa el format de la manifestació d'enguany, sense trams i en moviment. L'ANC deixa enrere així les accions habituals dels últims anys, més de tipus performance per buscar una imatge, per adaptar-se a la "nova etapa" en què ha entrat el procés. "Hem notat un esperit molt crític i preferim una manifestació en què la gent no senti que l'ANC la dirigeix", explica. El descontentament entre bona part de les bases independentistes després dels fets del 2017 és un fet, i això es pot traduir en menys afluència dissabte però també en mostres de desaprovació cap a la classe política. Paluzie evita dir si s'ha de xiular els polítics, però deixa clar que l'entitat no farà de "policia" si la gent vol expressar així el seu desencís amb el rumb que ha adoptat el procés.