12
de setembre
del
2021
Els atacs al col·lectiu LGTBI estan creixent de forma preocupant. Ocorre a tot l'Estat i fins i tot a bona part d'Europa, però especialment a Catalunya, segons coincideixen associacions i institucions. El conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, ha admès aquest dimecres que grups de persones es troben per "caçar" homosexuals i, de fet, Catalunya acumula quasi el 40% dels delictes LGTBIfòbics que han tingut lloc a l'Estat els darrers cinc anys i de què han tingut coneixement els cossos policials.
Així ho recullen els informes anuals sobre delictes d'odi del Ministeri de l'Interior, segons els quals els cossos estatals, autonòmics i locals van tenir coneixement (per denúncia o per investigació pròpia) de 1.658 delictes contra l'orientació sexual o la identitat de gènere, entre 2016 i 2020, dels quals 638 s'haurien produït a Catalunya, el 38,5% del total. Aquestes victimitzacions van tenir lloc en 1.315 incidents a tot l'Estat i en 406 a Catalunya, territori que n'acumula el 30,9% del total.
Per tant, el percentatge de fets detectats en relació als delictes identificats cau a causa del fet que cada atac LGTBIfòbic sumaria de mitjana més vulneracions a Catalunya que la mitjana espanyola. Aquest 30,9%, en tot cas, quasi duplica el seu pes poblacional a l'Estat, del 16,4%, i supera de llarg els registres de qualsevol altre territori. Últimament s'han viscut diversos casos greus, com la pallissa a un home a Barcelona a finals de juny, l'agressió a un jove a Sant Cugat, a principis de juliol, o la recent persecució amb amenaces al periodista i músic Pere Mercader, així com l'assassinat a Samuel Luiz a la Corunya.
En el mateix període analitzat entre 2016 i 2020, aquestes agressions van comportar 231 detencions a Catalunya i 297 es van aclarir. Prop d'una quarta part dels atacs, per tant, haurien quedat impunes o pendents de resolució i, pel que fa al baix nombre de detencions, tant podria ser que els responsables se n'haguessin lliurat o que un mateix agressor hagués protagonitzat més d'un incident. Tant pel que fa a fets aclarits com detencions a Catalunya, aquestes representen quasi el 31% del total estatal.
Aquestes dades, però, estan incompletes. La memòria del 2020 de la Fiscalia de Catalunya, publicada aquesta mateixa setmana, assenyala el fet que un "gran número de conductes d'odi no són objecte de denúncia, pel qual les xifres reflectides són només un indicador del que s'esdevé a la realitat social". Constata, en tot cas, "un increment de les denúncies per fets comesos per motius de discriminació d'orientació sexual que s'atribueix, com a probable causa, al treball de les entitats que emparen aquests col·lectius i a una major confiança en la policia".
L'augment de les denúncies podria deure's a una major consciència de la necessitat portar el cas a la justícia, segons la Fiscalia, per bé que alguns afectats també assenyalen que la confiança en el sistema policial segueix baix i per això encara no es denuncia, així com altres cops els agents no fan constar les agressions com a delictes d'odi. Els tribunals, a més, consideren finalment un percentatge molt baix d'agressions d'aquest tipus com a causades per prejudicis lgtbifòbics.
Per tot això i per categoritzacions diverses, no són coincidents les estadístiques de les diferents fonts sobre delictes contra l'orientació sexual i la identitat de gènere. Entre 2015 i 2020, el nombre de víctimes de violència lgtbifòbica detectades pels Mossos s'ha triplicat, passant de 69 a 210. Les dades de l'Observatori contra l'Homofòbia són força coincidents, havent detectat increments notables d'incidents, però fins i tot amb dades actualitzades del 2021, aquests haurien seguit creixent, havent superat ja els 189 registrats l'any passat. Els informes del Ministeri són els únics que no detecten l'ascens de la lgtbifòbia, malgrat nodrir-se de les dades de cossos com el dels Mossos.
Segons la primera radiografia de la LGTBIfòbia a Catalunya, elaborada pel Govern i publicada el passat mes de juny, els delictes més comuns en aquest camp són contra l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques (81), lesions lleus (54), amenaces lleus (46) i tracte degradant i/o vexatori (41). En un 79% dels casos, l'agressor és un home i va sol, per bé que en una quarta part dels casos es tracta de més de dues persones atacants. Igualment, les víctimes també acostumen a anar soles.
La primera causa de judicis per motius d'odi
La província on es produeixen més agressions és clarament la de Barcelona, com també destaca la Fiscalia de Catalunya, que subratlla que, per primer cop, els atacs LGTBIfòbics van suposar el 2020 la principal font de delictes d'odi i discriminació, amb 76 casos recollits en la seva memòria. En aquesta demarcació, els tribunals d'instrucció i província van iniciar 103 procediments judicials per agressions per orientació sexual i de gènere, més que les incoades per xenofòbia (64), ideologia (47) i racisme (28).
La mateixa Fiscalia de Barcelona, però, lamenta que "la majoria de sentències absolutòries recauen en els processos per delictes lleus a causa de la incompareixença del denunciant o la seva renúncia", en casos de LGTBIfòbia. Per evitar aquesta situació, planteja que, malgrat que no sigui preceptiva l'assistència del ministeri fiscal en aquests procediments, "convindria que el fiscal actués en els mateixos en cas d'amenaces o coaccions lleus davant la vulnerabilitat de les víctimes".
Així ho recullen els informes anuals sobre delictes d'odi del Ministeri de l'Interior, segons els quals els cossos estatals, autonòmics i locals van tenir coneixement (per denúncia o per investigació pròpia) de 1.658 delictes contra l'orientació sexual o la identitat de gènere, entre 2016 i 2020, dels quals 638 s'haurien produït a Catalunya, el 38,5% del total. Aquestes victimitzacions van tenir lloc en 1.315 incidents a tot l'Estat i en 406 a Catalunya, territori que n'acumula el 30,9% del total.
Per tant, el percentatge de fets detectats en relació als delictes identificats cau a causa del fet que cada atac LGTBIfòbic sumaria de mitjana més vulneracions a Catalunya que la mitjana espanyola. Aquest 30,9%, en tot cas, quasi duplica el seu pes poblacional a l'Estat, del 16,4%, i supera de llarg els registres de qualsevol altre territori. Últimament s'han viscut diversos casos greus, com la pallissa a un home a Barcelona a finals de juny, l'agressió a un jove a Sant Cugat, a principis de juliol, o la recent persecució amb amenaces al periodista i músic Pere Mercader, així com l'assassinat a Samuel Luiz a la Corunya.
En el mateix període analitzat entre 2016 i 2020, aquestes agressions van comportar 231 detencions a Catalunya i 297 es van aclarir. Prop d'una quarta part dels atacs, per tant, haurien quedat impunes o pendents de resolució i, pel que fa al baix nombre de detencions, tant podria ser que els responsables se n'haguessin lliurat o que un mateix agressor hagués protagonitzat més d'un incident. Tant pel que fa a fets aclarits com detencions a Catalunya, aquestes representen quasi el 31% del total estatal.
Aquestes dades, però, estan incompletes. La memòria del 2020 de la Fiscalia de Catalunya, publicada aquesta mateixa setmana, assenyala el fet que un "gran número de conductes d'odi no són objecte de denúncia, pel qual les xifres reflectides són només un indicador del que s'esdevé a la realitat social". Constata, en tot cas, "un increment de les denúncies per fets comesos per motius de discriminació d'orientació sexual que s'atribueix, com a probable causa, al treball de les entitats que emparen aquests col·lectius i a una major confiança en la policia".
L'augment de les denúncies podria deure's a una major consciència de la necessitat portar el cas a la justícia, segons la Fiscalia, per bé que alguns afectats també assenyalen que la confiança en el sistema policial segueix baix i per això encara no es denuncia, així com altres cops els agents no fan constar les agressions com a delictes d'odi. Els tribunals, a més, consideren finalment un percentatge molt baix d'agressions d'aquest tipus com a causades per prejudicis lgtbifòbics.
Per tot això i per categoritzacions diverses, no són coincidents les estadístiques de les diferents fonts sobre delictes contra l'orientació sexual i la identitat de gènere. Entre 2015 i 2020, el nombre de víctimes de violència lgtbifòbica detectades pels Mossos s'ha triplicat, passant de 69 a 210. Les dades de l'Observatori contra l'Homofòbia són força coincidents, havent detectat increments notables d'incidents, però fins i tot amb dades actualitzades del 2021, aquests haurien seguit creixent, havent superat ja els 189 registrats l'any passat. Els informes del Ministeri són els únics que no detecten l'ascens de la lgtbifòbia, malgrat nodrir-se de les dades de cossos com el dels Mossos.
Segons la primera radiografia de la LGTBIfòbia a Catalunya, elaborada pel Govern i publicada el passat mes de juny, els delictes més comuns en aquest camp són contra l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques (81), lesions lleus (54), amenaces lleus (46) i tracte degradant i/o vexatori (41). En un 79% dels casos, l'agressor és un home i va sol, per bé que en una quarta part dels casos es tracta de més de dues persones atacants. Igualment, les víctimes també acostumen a anar soles.
La primera causa de judicis per motius d'odi
La província on es produeixen més agressions és clarament la de Barcelona, com també destaca la Fiscalia de Catalunya, que subratlla que, per primer cop, els atacs LGTBIfòbics van suposar el 2020 la principal font de delictes d'odi i discriminació, amb 76 casos recollits en la seva memòria. En aquesta demarcació, els tribunals d'instrucció i província van iniciar 103 procediments judicials per agressions per orientació sexual i de gènere, més que les incoades per xenofòbia (64), ideologia (47) i racisme (28).
La mateixa Fiscalia de Barcelona, però, lamenta que "la majoria de sentències absolutòries recauen en els processos per delictes lleus a causa de la incompareixença del denunciant o la seva renúncia", en casos de LGTBIfòbia. Per evitar aquesta situació, planteja que, malgrat que no sigui preceptiva l'assistència del ministeri fiscal en aquests procediments, "convindria que el fiscal actués en els mateixos en cas d'amenaces o coaccions lleus davant la vulnerabilitat de les víctimes".