08
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:24h
Els presidents de Catalunya i el País Valencià, Pere Aragonès i Ximo Puig, han reprès el contacte institucional aquest dimecres, després d'un parèntesi prolongat, de més de quatre anys. En la cimera de València, Aragonès i Puig han posat el focus en la voluntat d'assolir acords en la lluita contra la pandèmia. El líder valencià volia una entesa amb el Govern per captar conjuntament fons europeus, que el president català també considera beneficiosa per atendre la recuperació sanitària, social i econòmica. I els dos dirigents han anunciat un acord per crear una "aliança pràctica" que permeti assolir més recursos en el marc dels ajuts Next Generation. Ens els pròxims dies es gestarà un grup de treball entre governs per posar fil a l'agulla al pacte segellat.
Puig i Aragonès, que han posat èmfasi en la normalització de la relació institucional de les dues Generalitats, han destacat la intenció de fer una "defensa conjunta" davant del govern espanyol per a la transferència dels recursos procedents de Brussel·les i també dels fons estatals per atendre els efectes de la Covid. En aquest sentit, Aragonès ha sol·licitat que l'Estat mantingui el 2022 les partides extraordinàries a les autonomies per finançar els serveis públics de salut. Els dos presidents no han detallat quina quantitat dels fons Covid voldrien per a les administracions que piloten.
En el marc de la represa del contacte entre administracions, Puig ha destacat la voluntat de gestar un "corredor d'interessos compartits" entre el País Valencià i Catalunya. "Volem cooperar més", ha dit el president valencià. Aragonès ha reblat el missatge quan ha recordat que els dos governs tenen "projectes compartits" més enllà dels objectius polítics de fons. En aquest sentit, els dos dirigents han subratllat l'interès per avançar en el desplegament de l'hidrogen verd, així com en la "porositat" per difondre continguts en l'àmbit cultural i de la comunicació. També han estudiat la "reciprocitat" d'emissions d'À Punt i TV3 als dos territoris, així com l'accés a les respectives televisions a través de les seves aplicacions digitals.
En l'agenda entre governs hi figura el corredor mediterrani i les seves obres. La infraestructura ferroviària és essencial, entenen a València, per treballar amb més eficiència amb el mercat català mentre que Catalunya fa temps que reivindica el corredor per atendre les exigències exportadores.
Diagnòstic "compartit" sobre l'infrafinançament
En la cimera d'aquest dimecres, el president valencià tenia l'objectiu d'aconseguir la complicitat d'Aragonès per avançar cap a una transformació del model de finançament autonòmic. No és una prioritat de la Generalitat -que té altres carpetes obertes amb l'Estat, com la taula de diàleg-, però Puig treballa per aconseguir que Catalunya se sumi als fòrums multilaterals i mostri suport a la reivindicació valenciana. El president valencià compta amb l'ajuda del govern balear -liderat per Francina Armengol- i té prevista una visita a Sevilla amb el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, per afegir l'executiu andalús a la reivindicació.
El president valencià ha exposat que no pretén un "front" pel finançament sinó que persegueix teixir "aliances". "Nosaltres volem una reforma del finançament estructural", ha detallat Puig. Aragonès, però, s'ha limitat a expressar que hi ha un diagnòstic "compartit" sobre l'infrafinançament de les administracions autonòmiques, tot mostrant el seu escepticisme amb les intencions de l'Estat en aquesta carpeta. "Jo respecto el que la majoria de les Corts valencianes vulgui fixar com a horitzó polític. Catalunya inicia ara una negociació bilateral amb l'Estat", ha afegit, en relació a la taula de diàleg amb l'Estat, una "prioritat" per la Govern.
Sánchez i la taula de diàleg
En el torn de preguntes, Aragonès ha volgut subratllar la "importància" de la represa de la mesa de negociació. "Comptem amb la màxima implicació institucional del govern d'Espanya", ha dit el president català sobre la presència de Pedro Sánchez en la reunió de la setmana que ve a Barcelona. Fins ara, la Moncloa no ha confirmat que el president espanyol hi participi.
Sobre les crítiques de sectors de l'independentisme a la taula de diàleg, Aragonès ha demanat no erosionar l'instrument de negociació amb l'Estat: "Comptem amb la voluntat d'unitat en la part catalana". Ha esquivat, això sí, la referència explícita a Carles Puigdemont, que aquesta setmana ha enviat una carta als inscrits del Consell per la República en què mostrava distància amb el diàleg amb la Moncloa. "No m'entraria al cap que ningú des de la part catalana volgués restar-li importància", ha afirmat.
Puig i Aragonès, que han posat èmfasi en la normalització de la relació institucional de les dues Generalitats, han destacat la intenció de fer una "defensa conjunta" davant del govern espanyol per a la transferència dels recursos procedents de Brussel·les i també dels fons estatals per atendre els efectes de la Covid. En aquest sentit, Aragonès ha sol·licitat que l'Estat mantingui el 2022 les partides extraordinàries a les autonomies per finançar els serveis públics de salut. Els dos presidents no han detallat quina quantitat dels fons Covid voldrien per a les administracions que piloten.
En el marc de la represa del contacte entre administracions, Puig ha destacat la voluntat de gestar un "corredor d'interessos compartits" entre el País Valencià i Catalunya. "Volem cooperar més", ha dit el president valencià. Aragonès ha reblat el missatge quan ha recordat que els dos governs tenen "projectes compartits" més enllà dels objectius polítics de fons. En aquest sentit, els dos dirigents han subratllat l'interès per avançar en el desplegament de l'hidrogen verd, així com en la "porositat" per difondre continguts en l'àmbit cultural i de la comunicació. També han estudiat la "reciprocitat" d'emissions d'À Punt i TV3 als dos territoris, així com l'accés a les respectives televisions a través de les seves aplicacions digitals.
En l'agenda entre governs hi figura el corredor mediterrani i les seves obres. La infraestructura ferroviària és essencial, entenen a València, per treballar amb més eficiència amb el mercat català mentre que Catalunya fa temps que reivindica el corredor per atendre les exigències exportadores.
Diagnòstic "compartit" sobre l'infrafinançament
En la cimera d'aquest dimecres, el president valencià tenia l'objectiu d'aconseguir la complicitat d'Aragonès per avançar cap a una transformació del model de finançament autonòmic. No és una prioritat de la Generalitat -que té altres carpetes obertes amb l'Estat, com la taula de diàleg-, però Puig treballa per aconseguir que Catalunya se sumi als fòrums multilaterals i mostri suport a la reivindicació valenciana. El president valencià compta amb l'ajuda del govern balear -liderat per Francina Armengol- i té prevista una visita a Sevilla amb el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, per afegir l'executiu andalús a la reivindicació.
El president valencià ha exposat que no pretén un "front" pel finançament sinó que persegueix teixir "aliances". "Nosaltres volem una reforma del finançament estructural", ha detallat Puig. Aragonès, però, s'ha limitat a expressar que hi ha un diagnòstic "compartit" sobre l'infrafinançament de les administracions autonòmiques, tot mostrant el seu escepticisme amb les intencions de l'Estat en aquesta carpeta. "Jo respecto el que la majoria de les Corts valencianes vulgui fixar com a horitzó polític. Catalunya inicia ara una negociació bilateral amb l'Estat", ha afegit, en relació a la taula de diàleg amb l'Estat, una "prioritat" per la Govern.
Sánchez i la taula de diàleg
En el torn de preguntes, Aragonès ha volgut subratllar la "importància" de la represa de la mesa de negociació. "Comptem amb la màxima implicació institucional del govern d'Espanya", ha dit el president català sobre la presència de Pedro Sánchez en la reunió de la setmana que ve a Barcelona. Fins ara, la Moncloa no ha confirmat que el president espanyol hi participi.
Sobre les crítiques de sectors de l'independentisme a la taula de diàleg, Aragonès ha demanat no erosionar l'instrument de negociació amb l'Estat: "Comptem amb la voluntat d'unitat en la part catalana". Ha esquivat, això sí, la referència explícita a Carles Puigdemont, que aquesta setmana ha enviat una carta als inscrits del Consell per la República en què mostrava distància amb el diàleg amb la Moncloa. "No m'entraria al cap que ningú des de la part catalana volgués restar-li importància", ha afirmat.