Recorregut per les petjades del Setge de Barcelona del 1714

La necessitat de dignificar la memòria col·lectiva té en el turisme un aliat indispensable per fer perdurar aquest llegat a les futures generacions

La façana del Born Centre de Cultura i Memòria.
La façana del Born Centre de Cultura i Memòria. | Adrià Costa
Daniel Imbert-Bouchard Ribera / Jordi Arcos-Pumarola
09 de setembre del 2021
Actualitzat a les 16:35h
L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, commemora la caiguda de Barcelona l'any 1714 a mans de les tropes borbòniques en la Guerra de Successió. Aquest episodi històric, a causa de les seves conseqüències polítiques, ha conformat la identitat del país de tal manera que el present no pot ser entès sense fer referència als fets de 1714.

Les grans transformacions urbanístiques que ha viscut la ciutat de Barcelona al llarg dels darrers segles han comportat que el llegat del Setge del 1714 que ens ha arribat avui sigui majoritàriament a través de cròniques i relats històrics, més que no pas detallat en espais físics i localitzats en l’actual trama urbana de la ciutat. No obstant això, gràcies a la tasca de conservació i posada en valor de la memòria històrica i del patrimoni cultural d’una gran diversitat d’actors, encara podem trobar a la ciutat diversos indrets que ens transporten a la Barcelona de principis del segle XVIII.

Alguns d’aquests espais responen al moment que va viure la ciutat durant la Guerra de Successió. D’altres són generats a posteriori i actuen com a ancoratges de la memòria per recordar, visibilitzar i valorar la història d’una derrota que ha marcat el tarannà de tot un país. Aquest és un breu recull d’espais destacats que permeten aproximar-se a la Barcelona de 1714:

1. Monument a Rafael Casanova (Ronda de Sant Pere amb els carrers d'Ali Bei i de Girona). El monument a Rafael Casanova, últim conseller en cap de Barcelona i personatge rellevant en la defensa de la ciutat el 1714, és obra de Rossend Nobas. Té el seu origen en l’Exposició Universal de 1888, en el context de la qual l’Ajuntament de Barcelona volia retre homenatge a vuit personatges il·lustres de la història de Catalunya, entre ells, Casanova. És el 1914, amb motiu del segon centenari de la Diada, quan es demana resituar-lo en un emplaçament destacat, prop d’on es creu que el conseller en cap va resultar ferit. Així es converteix en un símbol i punt de concentració per al record de la defensa de la ciutat el 1714.
 

Monument Rafael Casanova Foto: Marc Lozano


2. Parc de la Ciutadella (delimitat pel passeig de Pujades, el passeig de Picasso, el passeig de Circumval·lació i el carrer de Wellington). Al Parc de la Ciutadella, on avui trobem el Parlament de Catalunya, s'hi situava la fortalesa de la Ciutadella, construïda després de la Guerra de Successió amb la intenció de reprimir la societat barcelonina. La construcció d’aquest aparell de vigilància va suposar l’enderrocament de bona part de la trama urbana de la ciutat d’aleshores i, com a conseqüència, es va construir posteriorment el barri de la Barceloneta. No va aprovar-se l’enderrocament de la fortalesa fins l’any 1868, després que l’Ajuntament ho hagués demanat repetidament a les Corts espanyoles. En l’actualitat, hi trobem el Parc de la Ciutadella, que va acollir part dels pavellons de l’Exposició Universal del 1888, i, de l’època de la fortalesa, se’n conserva l’arsenal, actual Parlament de Catalunya, el Palau del governador, actual Institut Verdaguer, i la Parròquia castrense.
 

Edifici del Parlament de Catalunya Foto: Vicente Zambrano


3. Restes del Born (Plaça Comercial, 12). Un altre espai rellevant és el jaciment de les restes del barri enderrocat per Felip V a l’antic Mercat del Born. Reconvertit en equipament cultural, el Born Centre de Cultura i Memòria mostra com era la ciutat en els fets anteriors a la Guerra de Successió, a través de l’espai arqueològic visitable i d’una programació extensa d’activitats. Aquest equipament, que va ser el centre neuràlgic de les celebracions del Tricentenari, és obert al públic i fa la funció de divulgar, i alhora fer reflexionar, sobre les dinàmiques socials de la ciutat de Barcelona al segle XVI.
 

Restes del Born Foto: Vicente Zambrano


4. Fossar de les Moreres (Plaça del Fossar de les Moreres). Un altre espai amb una forta càrrega simbòlica en relació amb els fets de 1714 és el Fossar de les Moreres, una plaça on hi ha el memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona. Situat damunt de dos cementiris de la basílica de Santa Maria del Mar, és un punt destacat en aquesta proposta d’itinerari pel seu significat i transcendència. La rellevància simbòlica d’aquest espai en l’imaginari actual és una mostra del rol que juguen la cultura i la literatura en la posada en valor del territori, ja que l’espai pren importància sobretot a partir del poema de Serafí Pitarra Lo Fossar de las Moreras, presentat als Jocs Florals de 1884.
 

Fossar de les Moreres Foto: Vicente Zambrano


5. Convent de Sant Agustí (Carrer Comerç, 36). El darrer punt d’aquesta proposta que narra els fets de Barcelona durant la Guerra de Successió és el Convent de Sant Agustí. Estava situat al barri de la Ribera inicialment i ara està ubicat al carrer Hospital, del barri del Raval, on destaca l’església de Sant Agustí Nou. La raó d’aquest canvi d'ubicació va ser la construcció de la fortalesa de la Ciutadella, la qual cosa va motivar el seu enderrocament. L’actual espai que queda al barri de la Ribera es va refer i és avui un centre cívic que ofereix una àmplia oferta d’activitats i propostes culturals al barri. És recomanable fer un passeig pel seu claustre d’estil gòtic i les sales que el configuren per conèixer el seu procés de recuperació després d’anys com a ús de caserna i acadèmica militar de matemàtiques.
 

Convent de Sant Agustí Foto: Centre Cívic Convent de Sant Agustí


Aquest és només un breu recull d’espais que existents a Barcelona vinculats amb els fets històrics de la Diada. La llista, però, pot ampliar-se fàcilment amb d’altres indrets directament vinculats al Setge de 1714, com el Mas Guinardó, seu de les tropes borbòniques durant el setge de la ciutat; a través d’obres culturals vinculades a aquests fets que ofereixen una nova mirada sobre la ciutat de l’època, com el llibre Victus, d’Albert Sánchez Piñol; o d’altres relacionats amb la memòria històrica de Catalunya, com la Capella dels Segadors al barri de Sant Andreu, on va començar el Corpus de Sang del 1640.

La necessitat de dignificar la història i la memòria col·lectiva té en el turisme un aliat indispensable per fer perdurar aquest llegat a les futures generacions. L’acurada adequació en el llenguatge, el relat i la forma d’explicar esdevé clau per transmetre els valors i la memòria històrica que caracteritzen una societat. D’aquesta manera es pot arribar a entendre els fets que l’han marcat en el passat i, alhora, com interpreta el seu futur.

El turisme, des d’una òptica educativa i respectuosa, és un canal clau per assolir aquesta fita, tot posant en marxa mecanismes adients per la posada en valor del patrimoni cultural i natural. En aquest sentit, la professionalització de la gestió i la incorporació de paràmetres turístics al conjunt de la gestió cultural és indispensable per assolir-ho. Aspectes com ara l’aplicació d’eines d'interpretació i mediació patrimonial o la creació de productes turístico-culturals permeten generar espais per aquesta transmissió i posada en valor del patrimoni.

A partir de la formació en aquestes àrees, es transmeten els coneixements interdisciplinars necessaris per generar experiències turístico-culturals de qualitat en el marc de les destinacions turístiques, al mateix temps que es contribueix a l’impuls d’un turisme més responsable i sostenible que dignifiqui la memòria col·lectiva d’una societat.

*Daniel Imbert-Bouchard Ribera és coordinador del Màster en Gestió Turística de les Destinacions Urbanes del centre universitari de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona (CETT-UB). Jordi Arcos-Pumarola és professor del Màster en Gestió Turística del Patrimoni Cultural i Natural del CETT-UB.
Arxivat a