universitats

La nova llei de Convivència Universitària castigarà els plagis i les quintades amb expulsions

La nova norma espanyola deroga un decret franquista aprovat el 1954 i posa les bases per a un posterior desenvolupament d'aquest marc per part de les autonomies

per Victor Rodrigo, Barcelona, Catalunya | 7 de setembre de 2021 a les 13:52 |
Estudiants al Campus Catalunya de la URV. | URV
Quintades, plagis, l'assetjament a altres alumnes i la destrucció del patrimoni a les facultats seran considerades faltes molt greus. Aquesta és una de les principals novetats de la nova llei de convivència universitària que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres del govern espanyol a proposta del Ministeri d'Igualtat. La nova norma deroga un decret franquista aprovat el 1954 que encara avui dia estava vigent.

La norma considera com a falta molt greu les quintades, el plagi de Treballs de Fi de Grau, de Màster o Tesi doctoral, o l'assetjament i assetjament sexual, castigant els infractors amb l'expulsió de la universitat d'entre dos mesos i tres anys o la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs o semestre acadèmic.


El règim disciplinari entrarà en joc quan les parts rebutgin la mediació, quan no s'arribi a un acord o quan la conducta que tracti l'expedient sancionador estigui expressament exclosa d'aquest procediment; entre aquests casos hi ha l'assetjament i la violència de gènere, el frau universitari o la destrucció de patrimoni. La norma afecta les universitats públiques i privades.
 
La nova llei reformula el marc de convivència universitària i posa les bases per a un posterior desenvolupament d'aquest per part de les autonomies i les mateixes universitats, segons el govern espanyol. La norma vol posar al centre de la convivència la mediació, com via principal de resolució de conflictes.

Els marcs comuns de la llei són clars: les universitats públiques i privades hauran d'aprovar unes normes de convivència que garanteixin el respecte a la diversitat i la tolerància, la igualtat i la inclusió dels col·lectius vulnerables; la llibertat d'expressió, el dret de reunió i associació, la llibertat d'ensenyament i la llibertat de càtedra; l'eliminació de tota forma de violència, discriminació o assetjament; la transparència en el desenvolupament de l'activitat acadèmica; la utilització i conservació dels béns i recursos de la universitat d'acord amb la seva funció de servei públic o el respecte dels espais comuns.


La regulació també haurà d'incorporar mesures de prevenció i resposta davant els casos de violència, discriminació, o assetjament, que seran d'aplicació a l'estudiantat, el personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis.

Una nova llei que regula les universitats


El passat 31 d'agost, el ministre Manuel Castells ja va informar d'una nova legislació universitària que forma part de la reforma integral del sistema que vol realitzar la Moncloa en els pròxims anys i de manera "gradual". La reforma del sistema universitari gira entorn quatre objectius principals, segons Castells, vol promoure l’accés a l’educació superior, adequar l’ordenació dels ensenyaments universitaris, garantir la bona governança de les institucions universitàries i fomentar la investigació, transparència i la mobilitat del personal docent i investigador.

La lletra petita de la norma, incorpora canvis en el procés de selecció dels òrgans de governança de les universitats. En l'elecció del rector, la norma estableix dos procediments. El primer, que ja el contemplava la LOU, consisteix en l'elecció directa per sufragi universal ponderat per tots els membres de la comunitat universitària. El segon, estableix l'elecció mitjançant un òrgan específic.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació