06
de setembre
del
2021
Actualitzat
a la
13:43h
El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, s'ha desentès del bloqueig del poder judicial i ha exigit al PSOE i el PP que es posin d'acord per resoldre la situació del govern del jutges, que fa més de 1.000 dies que està funcions. En el tradicional discurs de l'acte d'obertura de l'any judicial que s'ha celebrat aquest migdia al saló de plens del Tribunal Suprem, Lesmes ha dit que la manca de renovació és "insostenible per la judicatura i per la pròpia societat". En un discurs davant del rei, Felip VI, i la cúpula judicial espanyola, ha demanat al poder polític que arribin "en les pròximes setmanes" a un acord per renovar el poder judicial.
Amb tot, ha volgut allunyar la renovació del CGPJ del canvi de majories a l'Estat. "La justificació de la necessària renovació del consell no resulta del canvi de composició de les cambres, com alguns sostenen, sinó exclusivament de la finalització del termini del mandat establert per la Constitució", ha remarcat. Lesmes ha anat més enllà i ha acusat PSOE i PP d'"incomplir la legalitat i postergar la renovació del CGPJ", i ha dit que això afecta de manera directa un òrgan dissenyat per la Constitució per garantir la independència en l'exercici de la funció judicial. "La millor manera de defensar la Constitució és garantint-ne el compliment", ha dit el president del CGPJ.
En un discurs centrat en reivindicar la independència del poder judicial, Lesmes ha constatat que la majoria d'espanyols senten que la justícia és independent. "El 94% dels ciutadans creuen que els jutges són plenament independents", ha dit, citant una enquesta de Metroscopia, i ha recordat que el poder judicial és el més ben valorat dels tres poders de l'Estat. "La imatge de la justícia a Espanya és millor del que sempre s'ha donat per descomptat. La percepció d'un poder judicial independent, i sotmès a l'imperi de la llei, té especial valor en un moment en què la falta de renovació del CGPJ podria confondre els enquestats", ha dit.
Lesmes també ha llançat un dard contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en relació als indults dels presos polítics. El president del CGPJ Lesmes ha criticat que en determinats moments s'hagi posat en entredit la independència del poder judicial "quan les decisions judicials es contraposen als seus designis, dificulten les estratègies o, simplement, no són del seu gust".
En aquest sentit, Lesmes ha posat d'exemple els indults del procés i els arguments que es van donar des del govern espanyol. "S'ha arribat a contraposar, per explicar la indulgència, la concòrdia davant del ressentiment, com si l'acció de la justícia a l'aplicar la llei fos un obstacle per la convivència", ha dit el president del Suprem, i ha insistit que la tasca dels jutges "no es correspon amb la idea de revenja o amb el sentiment de rencor". "La justícia no és ni ha estat mai un obstacle per la pau, sinó l'instrument per salvaguardar la convivència pacífica entre els ciutadans", ha remarcat.
A l'acte d'obertura hi han assistit els magistrats del Tribunal Suprem, els fiscals i advocats de l'Estat i els lletrats de l'Administració de Justícia de l'alt tribunal. També els vocals del CGPJ, els expresidents del Tribunal Suprem Pascual Sala i Gonzalo Moliner, i entre altres autoritats, el president del Senat, Ander Gil, el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Ribas, i la ministra de Justícia, Pilar Llop. Hi ha assistit també Pablo Casado, la presidenta del Consell d'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, i la del Tribunal de Comptes, María José de la Fuente; el president del Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, i el cap de l'Estat Major de la Defensa, l'almirall general Teodoro López Calderón.
Caducat des de 2018
Era l'any 2013 i el PP de Mariano Rajoy havia obtingut la majoria absoluta en les darreres eleccions, de 2011, i el PSOE, amb Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant, havia patit una important patacada electoral. Aquell desembre, alguns dels principals òrgans de l'Estat, com ara el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el govern dels jutges, acabaven el mandat i tocava la corresponent renovació, adaptada i modelada a les majories del moment. Van passar els cinc anys, amb un poder judicial dominat pel sector conservador, i el 31 de desembre de 2018, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, ja no se'n va poder renovar el mandat per la negativa del PP. Han passat més de 1.000 dies, quasi tres anys, i no hi ha perspectives de desbloqueig.
El CGPJ està caducat i controlat per una majoria conservadora que no es correspon amb la realitat social i política de l'Estat, expressada a les urnes a les eleccions de 2019 i que s'ha traduït en un govern de coalició de PSOE i Podem. El PP, que ha oblidat Rajoy i s'ha escorat encara més a la dreta davant l'ascens de Vox, ha dipositat en Pablo Casado les esperances de recuperar la Moncloa. El líder dels populars no pensa facilitar cap desbloqueig, ni del CGPJ ni tampoc de Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o el Tribunal de Comptes, els membres del qual es troben en situació d'interinitat des de fa poques setmanes. Són òrgans constitucionals que es van renovar fa anys, quan el PP governava, i que no es poden actualitzar per la manca d'acord polític entre les dues principals forces de l'Estat. Qualsevol intent ha estat infructuós.
El PP entorpeix el pacte
El PP ja ha dit que no pensa facilitar la renovació del CGPJ i el PSOE acusa els populars de tenir l'òrgan segrestat. Concretament, es requereix una majoria reforçada, de tres cinquenes parts de les Corts, per tal de renovar els 21 vocals, que són jutges o juristes "de prestigi". Són designats pel Congrés (10) i Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Carlos Lesmes, de l'òrbita conservadora i alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar. Per arribar a un acord amb el govern espanyol, Casado ha presentat un seguit de condicions, canviants, que passen principalment perquè es "despolititzi" el CGPJ, pels vetos a Podem, per impulsar reformes del codi penal per tipificar de nou el delicte de referèndum, amb la vista posada a Catalunya, o per modificar la manera com s'escullen els membres del CGPJ.
Fa quasi tres anys que aquest òrgan de govern dels jutges està en funcions, però això no ha impedit que hagi continuat fent nomenaments en posicions clau, que han servit per decantar o consolidar el perfil ideològic dels tribunals espanyols més importants. El setembre de l'any passat, va renovar tres llocs de la sala segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena i considerada per alguns com la més polititzada de la judicatura espanyola. De fet, Marchena va estar a punt de presidir el CGPJ en substitució de Lesmes a les portes del judici de l'1-O. El PP volia situar el jutge en aquest càrrec per tal de controlar la sala segona "per la porta del darrere". Finalment, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. És la vegada que més prop es va estar d'aconseguir desbloquejar la situació, tot i que hi ha hagut altres intents.
Amb tot, ha volgut allunyar la renovació del CGPJ del canvi de majories a l'Estat. "La justificació de la necessària renovació del consell no resulta del canvi de composició de les cambres, com alguns sostenen, sinó exclusivament de la finalització del termini del mandat establert per la Constitució", ha remarcat. Lesmes ha anat més enllà i ha acusat PSOE i PP d'"incomplir la legalitat i postergar la renovació del CGPJ", i ha dit que això afecta de manera directa un òrgan dissenyat per la Constitució per garantir la independència en l'exercici de la funció judicial. "La millor manera de defensar la Constitució és garantint-ne el compliment", ha dit el president del CGPJ.
En un discurs centrat en reivindicar la independència del poder judicial, Lesmes ha constatat que la majoria d'espanyols senten que la justícia és independent. "El 94% dels ciutadans creuen que els jutges són plenament independents", ha dit, citant una enquesta de Metroscopia, i ha recordat que el poder judicial és el més ben valorat dels tres poders de l'Estat. "La imatge de la justícia a Espanya és millor del que sempre s'ha donat per descomptat. La percepció d'un poder judicial independent, i sotmès a l'imperi de la llei, té especial valor en un moment en què la falta de renovació del CGPJ podria confondre els enquestats", ha dit.
Lesmes també ha llançat un dard contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en relació als indults dels presos polítics. El president del CGPJ Lesmes ha criticat que en determinats moments s'hagi posat en entredit la independència del poder judicial "quan les decisions judicials es contraposen als seus designis, dificulten les estratègies o, simplement, no són del seu gust".
En aquest sentit, Lesmes ha posat d'exemple els indults del procés i els arguments que es van donar des del govern espanyol. "S'ha arribat a contraposar, per explicar la indulgència, la concòrdia davant del ressentiment, com si l'acció de la justícia a l'aplicar la llei fos un obstacle per la convivència", ha dit el president del Suprem, i ha insistit que la tasca dels jutges "no es correspon amb la idea de revenja o amb el sentiment de rencor". "La justícia no és ni ha estat mai un obstacle per la pau, sinó l'instrument per salvaguardar la convivència pacífica entre els ciutadans", ha remarcat.
A l'acte d'obertura hi han assistit els magistrats del Tribunal Suprem, els fiscals i advocats de l'Estat i els lletrats de l'Administració de Justícia de l'alt tribunal. També els vocals del CGPJ, els expresidents del Tribunal Suprem Pascual Sala i Gonzalo Moliner, i entre altres autoritats, el president del Senat, Ander Gil, el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Ribas, i la ministra de Justícia, Pilar Llop. Hi ha assistit també Pablo Casado, la presidenta del Consell d'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, i la del Tribunal de Comptes, María José de la Fuente; el president del Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, i el cap de l'Estat Major de la Defensa, l'almirall general Teodoro López Calderón.
Caducat des de 2018
Era l'any 2013 i el PP de Mariano Rajoy havia obtingut la majoria absoluta en les darreres eleccions, de 2011, i el PSOE, amb Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant, havia patit una important patacada electoral. Aquell desembre, alguns dels principals òrgans de l'Estat, com ara el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el govern dels jutges, acabaven el mandat i tocava la corresponent renovació, adaptada i modelada a les majories del moment. Van passar els cinc anys, amb un poder judicial dominat pel sector conservador, i el 31 de desembre de 2018, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, ja no se'n va poder renovar el mandat per la negativa del PP. Han passat més de 1.000 dies, quasi tres anys, i no hi ha perspectives de desbloqueig.
El CGPJ està caducat i controlat per una majoria conservadora que no es correspon amb la realitat social i política de l'Estat, expressada a les urnes a les eleccions de 2019 i que s'ha traduït en un govern de coalició de PSOE i Podem. El PP, que ha oblidat Rajoy i s'ha escorat encara més a la dreta davant l'ascens de Vox, ha dipositat en Pablo Casado les esperances de recuperar la Moncloa. El líder dels populars no pensa facilitar cap desbloqueig, ni del CGPJ ni tampoc de Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o el Tribunal de Comptes, els membres del qual es troben en situació d'interinitat des de fa poques setmanes. Són òrgans constitucionals que es van renovar fa anys, quan el PP governava, i que no es poden actualitzar per la manca d'acord polític entre les dues principals forces de l'Estat. Qualsevol intent ha estat infructuós.
El PP entorpeix el pacte
El PP ja ha dit que no pensa facilitar la renovació del CGPJ i el PSOE acusa els populars de tenir l'òrgan segrestat. Concretament, es requereix una majoria reforçada, de tres cinquenes parts de les Corts, per tal de renovar els 21 vocals, que són jutges o juristes "de prestigi". Són designats pel Congrés (10) i Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Carlos Lesmes, de l'òrbita conservadora i alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar. Per arribar a un acord amb el govern espanyol, Casado ha presentat un seguit de condicions, canviants, que passen principalment perquè es "despolititzi" el CGPJ, pels vetos a Podem, per impulsar reformes del codi penal per tipificar de nou el delicte de referèndum, amb la vista posada a Catalunya, o per modificar la manera com s'escullen els membres del CGPJ.
Fa quasi tres anys que aquest òrgan de govern dels jutges està en funcions, però això no ha impedit que hagi continuat fent nomenaments en posicions clau, que han servit per decantar o consolidar el perfil ideològic dels tribunals espanyols més importants. El setembre de l'any passat, va renovar tres llocs de la sala segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena i considerada per alguns com la més polititzada de la judicatura espanyola. De fet, Marchena va estar a punt de presidir el CGPJ en substitució de Lesmes a les portes del judici de l'1-O. El PP volia situar el jutge en aquest càrrec per tal de controlar la sala segona "per la porta del darrere". Finalment, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. És la vegada que més prop es va estar d'aconseguir desbloquejar la situació, tot i que hi ha hagut altres intents.
Discurs de Carlos Lesmes per l'obertura de l'any judicial by edicio naciodigital on Scribd