corrupció

Joan Carles I era comissionista internacional, segons la Fiscalia

L'emèrit considera que es vulnera la seva presumpció d'innocència i diu que és una greu acusació

per Irene Montagut, Barcelona, Catalunya | 3 de setembre de 2021 a les 13:49 |
El rei emèrit, al Congrés, en una imatge d'arxiu | Europa Press
La Fiscalia del Tribunal Suprem sosté que Joan Carles I va cultivar la seva fortuna mitjançant "comissions i altres prestacions de caràcter similar en virtut de la seva tasca d'intermediari en negocis empresarials internacionals". Ho avança El Mundo aquest divendres, que ha tingut accés a la comissió rogatòria que el tinent fiscal del TS, Juan Ignacio Campos, va entregar a les autoritats suïsses.

Es tracta d'una comissió rogatòria que permet demanar documentació i informació sobre béns i fons d'una persona física o jurídica a les autoritats d'altres països. En aquesta comissió, la Fiscalia es pronuncia per primera vegada sobre l'origen de la gran quantitat de diners que el rei emèrit havia estat ocultant durant les últimes dècades.


L'emèrit ha sortit a la defensiva. Considera que les informacions publicades aquest divendres vulneren la seva "presumpció d'innocència" i el "perjudiquen greument". Així ho explica en un comunicat emès pel seu advocat, Javier Sánchez-Junco, en què afirma que aquestes informacions es refereixen, "segons sembla, a una sol·licitud d'assistència judicial internacional en matèria penal remesa a les autoritats suïsses fa set mesos". 

El comunicat especifica que aquesta sol·licitud d'ajuda judicial "no és pública" i "llevat de les autoritats destinatàries d’aquesta, només hauria d'estar en coneixement de la Fiscalia". Segons informa l'emèrit en aquest comunicat, "no els consta que hagin estat comunicades a cap altra part" i, per tant, remarca que les actuacions de la Fiscalia "són reservades".


El fiscal Campos i el seu equip asseguren que tenen proves per dir que els diners que s'estan investigant de Joan Carles I "són de procedència il·lícita". Així, els permet observar la comissió de quatre delictes: "blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d'influències".

Amb tota aquesta informació, explica El Mundo, el tinent fiscal del Tribunal Suprem va demanar el passat 24 de febrer a Suïssa informació de tots els comptes que té la Fundació Zagatka al país entre el 2016 i el 2019. L'entitat, propietat del cosí de l'emèrit Álvaro d'Orleans, ha cobert despeses de Joan Carles mitjançant dipòsits oberts a entitats financeres com Credit Suisse o Lombard Odier.


La Fiscalia del Suprem recorda a les autoritats suïsses que té activades les diligències d'investigació penal on es busquen "fets d'ocultació, transformació, transmissió, conversió i/o possessió de fons" controlats per "Don Juan Carlos de Borbón y Borbón, persona aforada ante el Tribunal Supremo". Volen, subratllen, determinar la "procedència" dels diners no declarats a la Hisenda pública espanyola. I també la "participació" en les operacions amb els fons de Joan Carles. 

El Ministeri Públic recorda també que va ser alertat per la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Espanya (Sepblac) que "l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause va enviar, entre 2017 i 2018, sis transferències a favors d'un compte del qual n'és titular D. Nicolás Murgo Mendoza, coronel de l'exèrcit espanyol i mà dreta de l'emèrit".

Membres de la Família Reial


A continuació, la Fiscalia destaca també que "part de les quantitats rebudes van ser transferides a comptes de titularitat de membres de la Família Reial o persones vinculades a aquests". "D'altra banda", afegeix la comissió enviada a Suïssa, "també han arribat informacions referides que aquests fons, amb els que s'han pagat despeses, regals i viatges privats de Don Juan Carlos de Borbón des de l'any 2017 al 2018, poden provenir de la Fundació Zagatka, constituïda l'octubre del 2003 a Vaduz (Liechtenstein)".

De fet, el tinent fiscal indica que "així ho ha declarat públicament D. Álvaro d’Orleans, el cosí llunyà de l'emèrit". "A més, abunda en aquests indicis la circumstància que, segons el Reglament de la Fundació, són beneficiaris Joan Carles de Borbó, així com els seus fills, Felipe, Elena i Cristina". Això no obstant, també fa constar que "aquests tres darrers han deixat de ser-ho després de la modificació del Reglament l'any 2018". 

"Reforça el punt expressat", agrega la Fiscalia, "el fet que el 9 de desembre de 2020, S.M. el Rei Joan Carles presentés una declaració per l'Impost sobre Successions i Donacions davant de la Hisenda pública espanyola per una quantitat molt superior a 300.000 euros". Va regularitzar, doncs, gairebé 680.000 euros per aquestes operacions, segons El Mundo.

"Segons la declaració del representant de l'obligat tributari, Joan Carles de Borbó i Borbó, el donant és l'empresari Sanginés-Krause, corresponent la regularització a les quantitats transferides en els exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019". Pel que fa a aquestes diligències, el monarca va regularitzar 4,4 milions d'euros.

El procurador del cantó de Ginebra, el fiscal Yves Bertossa, manté oberta una investigació que afecta el Rei emèrit en què s'indaga el seu presumpte paper com a comissionista. La fiscalia helvètica se centra en el paper dels fiduciaris Dante Canonica i Arturo Fassana a gestionar la fortuna del rei. En concret, es busca el rastre de la donació que Aràbia Saudita va fer a l'excap de l'Estat per valor de 100 milions de dòlars i que aquest va transferir a la seva examant Corinna Larsen. En aquest marc, es va detectar el pagament de vols a Joan Carles mitjançant Zagatka, motiu pel qual Bertossa va interrogar D'Orleans i ara Espanya demana col·laboració judicial a Suïssa.

Cal recordar que les altres dues diligències informatives obertes pel Ministeri Públic a Espanya giren entorn el presumpte cobrament de comissions per la construcció de l'AVE a la Meca i la possessió de fons ocults a l'illa de Jersey.

Hisenda demana a la Zarzuela els pagaments


El Ministeri d'Hisenda ha remès a la Zarzuela dos requeriments perquè detalli tots els pagaments que la Casa Reial ha fet al rei emèrit des de la seva abdicació el 2014 fins al 2018, segons ha informat El País. Fonts del Ministeri assenyalen que quan es produeix una regularització fiscal com la que va fer l'exmonarca "l'Agència Tributària comprova que aquesta sigui verídica i completa", però "ni Hisenda ni l'Agència Tributària poden parlar de contribuents ni d'investigacions concretes".

El govern espanyol demana investigar "fins al final"


El govern espanyol creu que cal investigar "fins al final" per esclarir qualsevol informació sobre els comptes i suposades activitats il·lícites del rei emèrit, Joan Carles de Borbó. Així ho han apuntat tant la vicepresidenta segona del govern, Yolanda Díaz, com el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Tots dos han coincidit que malgrat que les informacions que apareixen als mitjans no són "agradables", cal esclarir qualsevol indici de delicte. "Al segle XXI la transparència i la igualtat són clau", ha dit Díaz en roda de premsa, perquè "en una democràcia robusta cal que s'esclareixi què ha passat".

El ministre de l'Interior, també ha afirmat aquest divendres que malgrat les notícies "preocupants" que apunten a la fortuna del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, "estem en un Estat on tot ha de ser conegut i investigat". "Hem de deixar que la Fiscalia actuï i adopti les mesures necessàries i precises que consideri oportunes, s'analitzin els fets i es determinin les conseqüències que calgui".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació