02
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
03
de setembre
a les
8:58h
"Asseguem-nos, parlem, discutim, discrepem, negociem, cedim, pactem, però avancem, senyor Aragonès. Sigui el president dels catalans. Obri el diàleg a Catalunya, reconegui que Catalunya és plural, i busqui a través del diàleg els punts de consensos en la societat catalana. Li hem de dir, amb tota la franquesta, que el diàleg es produirà. Està per veure si el liderarà vostè. Si no ho fa, trobarem el camí per fer-ho. No pot fer bandera del diàleg qui es nega a practicar-lo. No pot donar lliçons qui practica la política de la cadira buida". Aquest és el missatge que ha enviat aquest dijous Salvador Illa, cap de files del PSC al Parlament i futur primer secretari dels socialistes catalans, al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a les portes de la taula de diàleg.
Illa ha considerat que la decepció "més gran" que s'ha endut amb la nova etapa a Palau és que Aragonès no es comporti "com el president de tots els catalans". "Ja sé que diu el contrari, però només es comporta com el president d'uns quants", ha ressaltat el dirigent socialista, que ha optat per un discurs més dur que en altres ocasions i no ha verbalitzat la mà estesa per col·laborar amb el Govern en aspectes com els pressupostos i la renovació d'organismes com el Síndic de Greuges o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Aquestes qüestions requereixen la col·laboració dels socialistes, primer grup de la cambra, per ser aprovades.
Aragonès, de moment, ha rebutjat la mà estesa del PSC per negociar els comptes de la Generalitat, perquè considera que la prioritat és mantenir la majoria de la investidura, formada per ERC, Junts i la CUP. Els socialistes, de fet, han destinat la primera jornada dels dies que passaran de convivències a Os de Balaguer -en les quals es reuneix el govern alternatiu posat en marxa en paral·lel a l'executiu català- a valorar la situació macroeconòmica de Catalunya. "Estem sent governats amb uns comptes anteriors a la pandèmia. No tenim comptes per aquest 2021", ha ressaltat Illa, que ha criticat la manera com s'arrencarà el curs escolar a partir del 13 de setembre.
"És un executiu mal avingut", ha apuntat Illa, que ha carregat contra els "titubejos" en la gestió de la pandèmia, especialment sobre el toc de queda per contenir els contagis i el xoc amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Allà ells si no ens tenen al corrent. Nosaltres hi hem de continuar sent, hem de ser responsables. Però el Govern titubeja i no és convenient", ha apuntat el dirigent socialista, que ha definit com un "èxit europeu" que Espanya ja tingui el 70% de la població vacunada. L'exministre de Sanitat va ser el primer en vaticinar que, entre finals d'agost i principis de setembre, s'hauria arribar a aquest percentatge d'immunització arreu de l'Estat.
Tot i el missatge d'Illa, Aragonès no ha fet cap gest per promoure una taula de diàleg a Catalunya abans de reunir-se amb l'Estat. La cita de la mesa de negociació manté la incògnita de la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i s'ha de celebrar la setmana del 13 de setembre, probablement el 16 o el 17, a Barcelona. En l'anterior legislatura, amb Quim Torra al capdavant de la Generalitat, el PSC sí que va ser citat a una reunió a Palau que només va registrar les absències de Ciutadans -en aquell moment el grup majoritari al Parlament- i del PP. No en va sortir, això sí, cap entesa per enfocar la sortida al conflicte polític, enquistada malgrat els indults.
Horitzó municipal
Abans d'Illa han intervingut Òscar Ordeig, Fèlix Larrosa i Lorena González. El primer és diputat al Parlament, el segon és el cap de files a l'Ajuntament de Lleida i la tercera és regidora a Balaguer i senadora per designació autonòmica. Tots tres han insistit en la idea que els socialistes s'han de fer forts a les properes eleccions municipals, programades per al 2023. El PSC ja va créixer fa dos anys, especialment a l'àrea metropolitana, però encara té reptes pendents a la resta de zones del país. Si Illa vol arribar a la presidència de la Generalitat a les properes eleccions catalanes -que haurien de ser, si res es torça pel camí , l'any 2025-, necessitarà tots els ressorts.
"Lleida no pot continuar més mal governada", ha indicat el futur primer secretari del PSC. A la Paeria hi mana des de fa dos anys una coalició formada per ERC i Junts, que fins fa poc també comptava amb la presència orgànica d'Unides Podem. La capital lleidatana havia estat fins aquell moment un bastió dels socialistes, que també van perdre Tarragona en l'última convocatòria municipal. Per primera vegada en dècades, el PSC no té l'alcaldia a cap de les quatre capitals catalanes. I, malgrat això, Illa es va endur la victòria -insuficient, perquè no sumava majoria- a les eleccions del 14 de febrer.
Recursos directes als ajuntaments de les Terres de l'Ebre
En referència a l'episodi de tempestes a les Terres de l'Ebre, que han tornat a deixar aquesta part del país molt afectada. Illa ha demanat "recursos directes" del Govern per als ajuntaments de la zona, i ha posat de manifest que falten mans per afrontar les emergències. L'última demanda que ha fet és que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) faci inversions a la zona. Aragonès ha visitat aquest matí els municipis afectats i ha ressaltat que el Govern intentarà que siguin declarats zona catastròfica.
Illa ha considerat que la decepció "més gran" que s'ha endut amb la nova etapa a Palau és que Aragonès no es comporti "com el president de tots els catalans". "Ja sé que diu el contrari, però només es comporta com el president d'uns quants", ha ressaltat el dirigent socialista, que ha optat per un discurs més dur que en altres ocasions i no ha verbalitzat la mà estesa per col·laborar amb el Govern en aspectes com els pressupostos i la renovació d'organismes com el Síndic de Greuges o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Aquestes qüestions requereixen la col·laboració dels socialistes, primer grup de la cambra, per ser aprovades.
Aragonès, de moment, ha rebutjat la mà estesa del PSC per negociar els comptes de la Generalitat, perquè considera que la prioritat és mantenir la majoria de la investidura, formada per ERC, Junts i la CUP. Els socialistes, de fet, han destinat la primera jornada dels dies que passaran de convivències a Os de Balaguer -en les quals es reuneix el govern alternatiu posat en marxa en paral·lel a l'executiu català- a valorar la situació macroeconòmica de Catalunya. "Estem sent governats amb uns comptes anteriors a la pandèmia. No tenim comptes per aquest 2021", ha ressaltat Illa, que ha criticat la manera com s'arrencarà el curs escolar a partir del 13 de setembre.
"És un executiu mal avingut", ha apuntat Illa, que ha carregat contra els "titubejos" en la gestió de la pandèmia, especialment sobre el toc de queda per contenir els contagis i el xoc amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Allà ells si no ens tenen al corrent. Nosaltres hi hem de continuar sent, hem de ser responsables. Però el Govern titubeja i no és convenient", ha apuntat el dirigent socialista, que ha definit com un "èxit europeu" que Espanya ja tingui el 70% de la població vacunada. L'exministre de Sanitat va ser el primer en vaticinar que, entre finals d'agost i principis de setembre, s'hauria arribar a aquest percentatge d'immunització arreu de l'Estat.
Tot i el missatge d'Illa, Aragonès no ha fet cap gest per promoure una taula de diàleg a Catalunya abans de reunir-se amb l'Estat. La cita de la mesa de negociació manté la incògnita de la presència del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i s'ha de celebrar la setmana del 13 de setembre, probablement el 16 o el 17, a Barcelona. En l'anterior legislatura, amb Quim Torra al capdavant de la Generalitat, el PSC sí que va ser citat a una reunió a Palau que només va registrar les absències de Ciutadans -en aquell moment el grup majoritari al Parlament- i del PP. No en va sortir, això sí, cap entesa per enfocar la sortida al conflicte polític, enquistada malgrat els indults.
Horitzó municipal
Abans d'Illa han intervingut Òscar Ordeig, Fèlix Larrosa i Lorena González. El primer és diputat al Parlament, el segon és el cap de files a l'Ajuntament de Lleida i la tercera és regidora a Balaguer i senadora per designació autonòmica. Tots tres han insistit en la idea que els socialistes s'han de fer forts a les properes eleccions municipals, programades per al 2023. El PSC ja va créixer fa dos anys, especialment a l'àrea metropolitana, però encara té reptes pendents a la resta de zones del país. Si Illa vol arribar a la presidència de la Generalitat a les properes eleccions catalanes -que haurien de ser, si res es torça pel camí , l'any 2025-, necessitarà tots els ressorts.
"Lleida no pot continuar més mal governada", ha indicat el futur primer secretari del PSC. A la Paeria hi mana des de fa dos anys una coalició formada per ERC i Junts, que fins fa poc també comptava amb la presència orgànica d'Unides Podem. La capital lleidatana havia estat fins aquell moment un bastió dels socialistes, que també van perdre Tarragona en l'última convocatòria municipal. Per primera vegada en dècades, el PSC no té l'alcaldia a cap de les quatre capitals catalanes. I, malgrat això, Illa es va endur la victòria -insuficient, perquè no sumava majoria- a les eleccions del 14 de febrer.
Recursos directes als ajuntaments de les Terres de l'Ebre
En referència a l'episodi de tempestes a les Terres de l'Ebre, que han tornat a deixar aquesta part del país molt afectada. Illa ha demanat "recursos directes" del Govern per als ajuntaments de la zona, i ha posat de manifest que falten mans per afrontar les emergències. L'última demanda que ha fet és que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) faci inversions a la zona. Aragonès ha visitat aquest matí els municipis afectats i ha ressaltat que el Govern intentarà que siguin declarats zona catastròfica.