05
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
06
de setembre
a les
12:55h
La reforma de la sedició no és una prioritat per a Pedro Sánchez malgrat la proximitat tant de la taula de diàleg com de les primeres converses per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. La Moncloa va confirmar dimarts que s'incompliria, un any més, el compromís de reformar el codi penal que, més enllà dels delictes de rebel·lió i sedició, també ha d'abordar modificacions urgents de tipus relacionats amb la llibertat d'expressió. La reforma, que fa pocs mesos transcendia que estava avançada i es volia utilitzar per reforçar els arguments dels indults, continua en un calaix i no s'ha inclòs en el full de ruta de l'executiu espanyol per a l'últim trimestre de l'any tot i les pressions de Podem, socis de govern del PSOE a la Moncloa.
La qüestió s'havia de revisar abans d'acabar l'any 2020 i no es va fer. El nou ajornament, que des del govern espanyol es justifica per la necessitat de prioritzar l'agenda social i econòmica un cop superat el moment més dur de la pandèmia, té diverses derivades, tant internes com externes. És un nou punt de fricció dins del govern espanyol de coalició, però també afecta la resolució del conflicte amb Catalunya -i especialment la carpeta de l'exili-, manté una de les anomalies d'Espanya a ulls d'Europa i també dificulta al govern espanyol aconseguir alguns suports clau, com el d'ERC, per tirar endavant el projecte de pressupostos. Repassem a continuació les cinc conseqüències principals de la no-renovació -o l'enèsim ajornament- de la reforma del codi penal:
1. S'enquista la carpeta de Puigdemont
Una de les derivades clares de l'ajornament té a veure amb l'exili. Un cop concedits els indults als presos polítics, la cara més representativa de la repressió són els exiliats, que a Europa continuen obtenint victòries judicials. La reforma de la sedició es planteja, entre d'altres motius, com una de les opcions per facilitar el retorn de Carles Puigdemont i la resta de dirigents independentistes que són fora de Catalunya. Cap d'ells serà extradit a Espanya per aquest tipus delictius i les justícies de Bèlgica, Escòcia i Alemanya ja han donat senyals evidents de no veure'l clar.
Si Sánchez rebutja abordar la reforma del codi penal i resoldre la carpeta de l'exili, l'independentisme té clar que no es podrà solucionar el conflicte. Mentrestant, Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí continuen en llibertat a Bèlgica i poden exercir amb normalitat com a eurodiputats. Les ordres europees de detenció estan aturades a l'espera que la justícia europea resolgui les qüestions prejudicials sol·licitades per Pablo Llarena després que la justícia belga denegués l'extradició de Lluís Puig, i les defenses tenen clar que no donarà la raó al jutge del Suprem.
2. Persisteix l'anomalia espanyola a Europa
En els últims mesos s'ha posat sobre la taula que la reforma del delicte de sedició podria anar associada a una rebaixa de les penes o la inclusió del requisit de la violència. L'ajornament d'aquesta modificació fa que persisteixi l'anomalia que suposa el codi penal espanyol a ulls d'Europa. De fet, abans de l'estiu el Consell d'Europa va reclamar a Espanya una reforma del codi penal per tal d'evitar penes "desproporcionades", com ara les de la sentència del procés. Els tribunals europeus, i així ho ha demostrat l'estratègia de l'exili, no comprèn el delicte de sedició, i menys encara aplicat al cas català.
L'exministre de Justícia Juan Carlos Campo -substituït a mitjans de juliol per la magistrada Pilar Llop- va treballar durant mesos en aquesta reforma, que havia d'anar en paral·lel a la concessió dels indults. Campo, contrari al perdó però a favor dels canvis en el codi penal, va reconèixer la necessitat d'una modificació profunda per adaptar el text legislatiu espanyol als estàndards europeus, després de diversos revessos judicials més enllà dels Pirineus. En tot cas, la reforma s'ajorna sine die. No es farà el 2021 i, en el futur, "ho anirem veient", en paraules del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.
3. Més límits a la taula de diàleg
Sánchez vol que la taula de diàleg li suposi el mínim desgast possible i, per això, agita la bandera de la recuperació i evita cap concessió a l'independentisme en els dies previs. L'ajornament de la reforma del codi penal es pot entendre en aquest sentit, igual que les crítiques de la Moncloa per les paraules de Pere Aragonès manifestant que abans de 2030 s'hauria d'haver pogut votar el futur polític del país. En la conferència de Sánchez de dimecres, el president espanyol va obviar cap referència a Catalunya, i per ara encara no ha confirmat la seva assistència a la reunió, que serà el 16 o 17 de setembre.
La negativa a reformar per ara el codi penal encotilla encara més una taula de diàleg que arriba ja amb moltes limitacions. El govern espanyol no vol ni sentir a parlar de referèndum i amnistia, les dues propostes de la part catalana, que també s'asseurà a la taula amb mala maror interna. Sense una amnistia que acabi amb la repressió, la Generalitat confiava que hi hagués alguna proposta de la part espanyola per frenar la persecució contra l'independentisme, com ara la fi de la causa al Tribunal de Comptes o alguna via de retorn per als exiliats. Ara com ara això serà difícil, almenys a curt termini.
4. Vista posada als pressupostos
I si el govern espanyol no fa concessions, al principal partit independentista del Congrés, ERC, també se li acaben els arguments per continuar garantint l'estabilitat a Sánchez. Ja ho ha insinuat Aragonès aquesta setmana, quan va advertir Sánchez que l'estabilitat a Madrid pot "saltar pels aires" si no hi ha avenços significatius en el diàleg. Un dels punts clau en aquest sentit són els pressupostos, que els republicans van avalar l'any passat. Després dels indults i les vacances, el govern espanyol es prepara per començar a negociar en els propers mesos els nous comptes, que seran importants per apuntalar tant la recuperació econòmica com la legislatura.
5. Tensió al govern de coalició
En clau interna, l'ajornament de la reforma de la sedició provoca tensions i no ha agradat a Podem. Jaume Asens, un dels principals ideòlegs dels canvis en el codi penal, va ser dels primers en criticar la decisió de Sánchez i va recordar que és un dels compromisos del govern i un "compromís amb Europa i les organitzacions de drets humans". Podem, de fet, portarà la qüestió a la taula de diàleg, i la situa com una prioritat. La formació morada fa mesos que pressiona el PSOE perquè avanci en aquesta reforma, però per ara no hi ha hagut resultats.
No és ni molt menys la primera vegada que hi ha tensions entre socis i amb la majoria de la investidura. La negativa de Sánchez a fixar un topall als lloguers, l'immobilisme davant l'increment del preu de l'energia o la lentitud a l'hora de derogar la llei mordassa o la reforma laboral inquieten Podem. El president espanyol intenta que la sang no arribi al riu amb altres mesures que sí que agraden als de Yolanda Díaz, com ara l'increment previst del salari mínim o la priorització en el tram final d'any de qüestions relacionades amb l'agenda social i la recuperació econòmica després dels mesos més foscos de la pandèmia.
La qüestió s'havia de revisar abans d'acabar l'any 2020 i no es va fer. El nou ajornament, que des del govern espanyol es justifica per la necessitat de prioritzar l'agenda social i econòmica un cop superat el moment més dur de la pandèmia, té diverses derivades, tant internes com externes. És un nou punt de fricció dins del govern espanyol de coalició, però també afecta la resolució del conflicte amb Catalunya -i especialment la carpeta de l'exili-, manté una de les anomalies d'Espanya a ulls d'Europa i també dificulta al govern espanyol aconseguir alguns suports clau, com el d'ERC, per tirar endavant el projecte de pressupostos. Repassem a continuació les cinc conseqüències principals de la no-renovació -o l'enèsim ajornament- de la reforma del codi penal:
1. S'enquista la carpeta de Puigdemont
Una de les derivades clares de l'ajornament té a veure amb l'exili. Un cop concedits els indults als presos polítics, la cara més representativa de la repressió són els exiliats, que a Europa continuen obtenint victòries judicials. La reforma de la sedició es planteja, entre d'altres motius, com una de les opcions per facilitar el retorn de Carles Puigdemont i la resta de dirigents independentistes que són fora de Catalunya. Cap d'ells serà extradit a Espanya per aquest tipus delictius i les justícies de Bèlgica, Escòcia i Alemanya ja han donat senyals evidents de no veure'l clar.
Si Sánchez rebutja abordar la reforma del codi penal i resoldre la carpeta de l'exili, l'independentisme té clar que no es podrà solucionar el conflicte. Mentrestant, Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí continuen en llibertat a Bèlgica i poden exercir amb normalitat com a eurodiputats. Les ordres europees de detenció estan aturades a l'espera que la justícia europea resolgui les qüestions prejudicials sol·licitades per Pablo Llarena després que la justícia belga denegués l'extradició de Lluís Puig, i les defenses tenen clar que no donarà la raó al jutge del Suprem.
2. Persisteix l'anomalia espanyola a Europa
En els últims mesos s'ha posat sobre la taula que la reforma del delicte de sedició podria anar associada a una rebaixa de les penes o la inclusió del requisit de la violència. L'ajornament d'aquesta modificació fa que persisteixi l'anomalia que suposa el codi penal espanyol a ulls d'Europa. De fet, abans de l'estiu el Consell d'Europa va reclamar a Espanya una reforma del codi penal per tal d'evitar penes "desproporcionades", com ara les de la sentència del procés. Els tribunals europeus, i així ho ha demostrat l'estratègia de l'exili, no comprèn el delicte de sedició, i menys encara aplicat al cas català.
L'exministre de Justícia Juan Carlos Campo -substituït a mitjans de juliol per la magistrada Pilar Llop- va treballar durant mesos en aquesta reforma, que havia d'anar en paral·lel a la concessió dels indults. Campo, contrari al perdó però a favor dels canvis en el codi penal, va reconèixer la necessitat d'una modificació profunda per adaptar el text legislatiu espanyol als estàndards europeus, després de diversos revessos judicials més enllà dels Pirineus. En tot cas, la reforma s'ajorna sine die. No es farà el 2021 i, en el futur, "ho anirem veient", en paraules del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.
3. Més límits a la taula de diàleg
Sánchez vol que la taula de diàleg li suposi el mínim desgast possible i, per això, agita la bandera de la recuperació i evita cap concessió a l'independentisme en els dies previs. L'ajornament de la reforma del codi penal es pot entendre en aquest sentit, igual que les crítiques de la Moncloa per les paraules de Pere Aragonès manifestant que abans de 2030 s'hauria d'haver pogut votar el futur polític del país. En la conferència de Sánchez de dimecres, el president espanyol va obviar cap referència a Catalunya, i per ara encara no ha confirmat la seva assistència a la reunió, que serà el 16 o 17 de setembre.
La negativa a reformar per ara el codi penal encotilla encara més una taula de diàleg que arriba ja amb moltes limitacions. El govern espanyol no vol ni sentir a parlar de referèndum i amnistia, les dues propostes de la part catalana, que també s'asseurà a la taula amb mala maror interna. Sense una amnistia que acabi amb la repressió, la Generalitat confiava que hi hagués alguna proposta de la part espanyola per frenar la persecució contra l'independentisme, com ara la fi de la causa al Tribunal de Comptes o alguna via de retorn per als exiliats. Ara com ara això serà difícil, almenys a curt termini.
4. Vista posada als pressupostos
I si el govern espanyol no fa concessions, al principal partit independentista del Congrés, ERC, també se li acaben els arguments per continuar garantint l'estabilitat a Sánchez. Ja ho ha insinuat Aragonès aquesta setmana, quan va advertir Sánchez que l'estabilitat a Madrid pot "saltar pels aires" si no hi ha avenços significatius en el diàleg. Un dels punts clau en aquest sentit són els pressupostos, que els republicans van avalar l'any passat. Després dels indults i les vacances, el govern espanyol es prepara per començar a negociar en els propers mesos els nous comptes, que seran importants per apuntalar tant la recuperació econòmica com la legislatura.
5. Tensió al govern de coalició
En clau interna, l'ajornament de la reforma de la sedició provoca tensions i no ha agradat a Podem. Jaume Asens, un dels principals ideòlegs dels canvis en el codi penal, va ser dels primers en criticar la decisió de Sánchez i va recordar que és un dels compromisos del govern i un "compromís amb Europa i les organitzacions de drets humans". Podem, de fet, portarà la qüestió a la taula de diàleg, i la situa com una prioritat. La formació morada fa mesos que pressiona el PSOE perquè avanci en aquesta reforma, però per ara no hi ha hagut resultats.
No és ni molt menys la primera vegada que hi ha tensions entre socis i amb la majoria de la investidura. La negativa de Sánchez a fixar un topall als lloguers, l'immobilisme davant l'increment del preu de l'energia o la lentitud a l'hora de derogar la llei mordassa o la reforma laboral inquieten Podem. El president espanyol intenta que la sang no arribi al riu amb altres mesures que sí que agraden als de Yolanda Díaz, com ara l'increment previst del salari mínim o la priorització en el tram final d'any de qüestions relacionades amb l'agenda social i la recuperació econòmica després dels mesos més foscos de la pandèmia.