01
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
12:07h
Ni una paraula sobre Catalunya en la conferència pronunciada aquest dimecres per Pedro Sánchez a Madrid per arrencar el curs polític. El president del govern espanyol ha centrat tota la intervenció en la recuperació econòmica, les mesures socials, la gestió de la pandèmia, la campanya de vacunació i la pressió sobre el PP per renovar els òrgans constitucionals, i ha aparcat del tot qualsevol referència al diàleg amb la Generalitat, que s'ha de reprendre a finals de la setmana del 13 de setembre a Barcelona. Persisteix, per tant, la incògnita sobre si assistirà a la cita al costat de la delegació espanyola que es trobarà amb Pere Aragonès com a líder de la part catalana. A Palau insisteixen que no han rebut cap missatge relacionat amb una hipotètica absència del líder del PSOE, que suposaria un missatge lesiu cap a ERC.
A la Generalitat donen per fet que la primera trobada no servirà per arribar a cap acord, però sí que la plantegen com el primer pas per "recomençar" les relacions entre Catalunya i l'Estat. En les entrevistes que Aragonès -encarregat de liderar la proposta que plantejarà la Generalitat a la taula- al llarg de l'estiu, ha aprofitat per enviar un missatge a Sánchez: si no s'encarrila una solució, hi poden haver "moments de xoc". En altres paraules, aspira al fet que el líder del PSOE entengui que ara ERC és qui comanda l'estratègia independentista i que a l'altra banda hi ha un negociador amb voluntat real d'encarar el diàleg, a diferència -interpreten els republicans- del que passaria si Junts hagués obtingut la presidència de la Generalitat després de les eleccions.
La presència de Sánchez és cabdal per revestir d'importància la taula de diàleg, tenint en compte que va quedar aturada per la pandèmia, pels dubtes que expressava Quim Torra a la presidència de la Generalitat -ara verbalitzats sense embuts en cada aparició pública que fa com a expresident de la Generalitat, per la negativa de l'Estat a plantejar una proposta concreta i, també, pels efectes de la judicialització del procés. "No contemplem que no hi sigui", assenyalava aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de primera trobada del Govern un cop tancades les vacances d'estiu. En cap de les converses mantingudes aquests dies amb la Moncloa, però, s'ha parlat de cap alternativa a la presència de Sánchez a Barcelona.
Les expectatives són magres pel que fa a resultats immediats, però la part catalana -que estarà formada per membres del Govern, possiblement només consellers però sense tancar la porta a rangs inferiors de l'administració- insistirà en el referèndum i l'amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte. Pel que fa a la votació, com s'està estructurant de portes endins des del juliol, un dels arguments que es farà servir és l'encaix legal -a través de cinc vies constitucionals- d'una votació acordada. La desjudicialització és més complexa, perquè hi ha múltiples causes en marxa que enterboliran gradualment qualsevol avenç que arribi -si arriba- des de la política.
Sense anar més lluny, la setmana de la taula de diàleg es tornarà a veure una de les imatges habituals dels últims anys: dirigents independentistes pujant les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar sobre una causa vinculada al procés. En aquest cas, els protagonistes seran els membres de l'anterior mesa del Parlament, encapçalada per Roger Torrent, ara conseller d'Empresa. El Govern, en la reunió del setembre, posarà damunt la taula la necessitat de buscar fórmules perquè decaiguin les causes pendents tant a la justícia ordinària com al Tribunal de Comptes, on ja s'han dipositat fiances milionàries gràcies al mecanisme ideat pel Govern, primera gran decisió adoptada durant la legislatura.
A la Generalitat donen per fet que la primera trobada no servirà per arribar a cap acord, però sí que la plantegen com el primer pas per "recomençar" les relacions entre Catalunya i l'Estat. En les entrevistes que Aragonès -encarregat de liderar la proposta que plantejarà la Generalitat a la taula- al llarg de l'estiu, ha aprofitat per enviar un missatge a Sánchez: si no s'encarrila una solució, hi poden haver "moments de xoc". En altres paraules, aspira al fet que el líder del PSOE entengui que ara ERC és qui comanda l'estratègia independentista i que a l'altra banda hi ha un negociador amb voluntat real d'encarar el diàleg, a diferència -interpreten els republicans- del que passaria si Junts hagués obtingut la presidència de la Generalitat després de les eleccions.
La presència de Sánchez és cabdal per revestir d'importància la taula de diàleg, tenint en compte que va quedar aturada per la pandèmia, pels dubtes que expressava Quim Torra a la presidència de la Generalitat -ara verbalitzats sense embuts en cada aparició pública que fa com a expresident de la Generalitat, per la negativa de l'Estat a plantejar una proposta concreta i, també, pels efectes de la judicialització del procés. "No contemplem que no hi sigui", assenyalava aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de primera trobada del Govern un cop tancades les vacances d'estiu. En cap de les converses mantingudes aquests dies amb la Moncloa, però, s'ha parlat de cap alternativa a la presència de Sánchez a Barcelona.
Les expectatives són magres pel que fa a resultats immediats, però la part catalana -que estarà formada per membres del Govern, possiblement només consellers però sense tancar la porta a rangs inferiors de l'administració- insistirà en el referèndum i l'amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte. Pel que fa a la votació, com s'està estructurant de portes endins des del juliol, un dels arguments que es farà servir és l'encaix legal -a través de cinc vies constitucionals- d'una votació acordada. La desjudicialització és més complexa, perquè hi ha múltiples causes en marxa que enterboliran gradualment qualsevol avenç que arribi -si arriba- des de la política.
Sense anar més lluny, la setmana de la taula de diàleg es tornarà a veure una de les imatges habituals dels últims anys: dirigents independentistes pujant les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar sobre una causa vinculada al procés. En aquest cas, els protagonistes seran els membres de l'anterior mesa del Parlament, encapçalada per Roger Torrent, ara conseller d'Empresa. El Govern, en la reunió del setembre, posarà damunt la taula la necessitat de buscar fórmules perquè decaiguin les causes pendents tant a la justícia ordinària com al Tribunal de Comptes, on ja s'han dipositat fiances milionàries gràcies al mecanisme ideat pel Govern, primera gran decisió adoptada durant la legislatura.