Cent dies i una taula

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pere Aragonès va complir ahir 100 dies com a president. Després d'anys de tensions i acceleració, el seu ha estat un aterratge tranquil i la seva arrencada suau, fins i tot es podria dir que sense fer-se notar massa. Passada la llarga negociació, el pacte ERC-Junts es va reeditar però la gran majoria de les conselleries van canviar de partit i, per tant, de titular. Això va implicar un tràfec d'alts càrrecs i equips i després de l'esperada notícia dels indults ha vingut l'aturada estiuenca.

Esquerra va signar primer un pacte amb la CUP i després amb Junts, però encara estan pendents el Pla de Govern, que concretarà els compromisos sectorials de cada departament, i els pressupostos per al 2022. Sabrem què vol fer l'executiu i quines són les prioritats de despesa. Tant una cosa com l'altra les coneixerem aquest setembre que avui comença i que estarà marcat també per la Diada i per la reunió de la taula de diàleg el 16 o el 17 de setembre a Barcelona i s'espera que amb Pedro Sánchez malgrat la seva fredor.

Aragonès mostra un balanç discret, inèdit si no fos per alguna mesura esperada com el determinant canvi d'ubicació de la defensa jurídica dels mossos que, d'acord amb el pactat amb la CUP, passa d'Interior a Presidència en l'intent de recuperar el control sobre les acusacions als acusats d'aldarulls. Va treballar pels indults als presos polítics, però la seva concessió va obeir a diversos factors i el seu balanç és, com deia, escàs.

Seria, això sí, injust dir que no ha "omplert" la Presidència i que no ha exhibit com a mínim intenció. No només perquè treballa amb normalitat el despatx presidencial que havia ocupat en última instància Carles Puigdemont i que Quim Torra, el president del simbolisme i de la retòrica més allunyada dels fets que es pot recordar, no va gosar a fer servir mai.

Aragonès trepitja els entorns rurals i metropolitans i s'acosta a sectors diversos, greixa la coordinació del Govern amb Jordi Puigneró i la resta de consellers per evitar desajustaments -tot i que n'hi ha hagut com ara la presència als actes del rei o l'aproximació al diàleg amb Madrid- i pretén explotar tant com pugui els recursos de l'autonomia en el mentrestant.

La seva paradoxa, que ha d'intentar que no es converteixi en una contradicció insuportable, és que ha de fer compatible governar amb eficàcia l'autonomia i les seves àmplies competències en assumptes d'impacte pel benestar col·lectiu com ara el medi ambient, la llengua o l'habitatge amb l'anhel de l'estat propi. Aragonès es va presentar per "culminar la independència de Catalunya" i va prometre no una "revolució" sinó quatre: "la verda, la feminista, la social i la democràtica". Són uns objectius molt ambiciosos per un Govern que compta amb les eines d'una autonomia i que no té una majoria sòlida al darrere. A Junts, un espai convuls, la pulsió per desentendre's del que els porti contradiccions és constant, i la CUP opta per assumir compromisos mínims.

El procés segueix sent el reclam de les forces del Govern, però en 100 dies Aragonès no ha aconseguit unificar la posició sobre aquest assumpte amb els socis. Les declaracions de Laura Borràs, Carles Puigdemont o Elsa Artadi torpedinant la taula de diàleg debiliten, encara que ells no formin part de l'executiu, la posició catalana i són especialment cridaneres quan la seva formació, Junts, no és capaç d'exposar quan i com cal confrontar-se amb l'Estat. Les tensions al Consell per la República són simptomàtiques. 

Aragonès (i ERC) sí que tenen un full de ruta que incorpora els aprenentatges del 2017: diàleg i més força pel referèndum acordat. Però Espanya no és el Regne Unit. A Sánchez -ja no cal dir a les tres dretes- no li val el 60% o cap altre percentatge per acordar l'exercici de l'autodeterminació. Això condemna la mesa al fracàs, si més no a curt termini i sempre que la posició catalana no es mogui -i no ho hauria de fer- de les coordenades de referèndum i amnistia.

I ERC no té pla B. D'aquí també la virulència de Junts contra la mesa, de la que ahir mateix es va desmarcar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Comparteix l'escepticisme, però, a diferència dels postconvergents i de l'ANC, ell pensa que és un instrument del que se'n pot treure profit i que asseure el govern espanyol a parlar del conflicte polític ja és un èxit en si mateix.

Aragonès té full de ruta però no perspectives d'èxit i això, que els seus socis faran notar per erosionar-lo, pot llastrar el seu mandat i contribuir a una desmobilització de l'independentisme que seria letal per al projecte. Cent dies després d'arribar a Palau aquestes són evidències que ha d'incorporar en la gestió de la relació amb els seus socis, però també a l'hora d'encarar el diàleg amb el govern espanyol, que hauria de donar fruits més enllà del debat sobre el referèndum i l'amnistia, i de convertir en realitats les seves ambicions.   
 

---

Avui no et perdis

» La incertesa sobre Sánchez enterboleix la preparació del diàleg; per Oriol March.

» Cuixart reclama a ERC i Junts una proposta «en ferm» per a la taula de diàleg.

» La Moncloa aparca la reforma de la sedició.
  
» Ponsatí es despenja del Consell per la República; per Bernat Surroca.
 
» Casado posa l'accent en l'unionisme més dur per créixer a Catalunya; per Pep Martí.

» Manuel Valls i la patacada provinciana de les elits catalanes; per Pep Martí.
 
» Barreres amunt: la fi dels peatges arriba sense l'alternativa a punt; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Fil directe: «Empatia social, impotència política»; per Pep Martí.

» Opinió: ««Barrufetes» als mitjans»; per Alba Carreres.

»Una setmana fugat: què sabem del pare del nen assassinat a Barcelona?; per Bernat Surroca.

» El Barça canvia Griezmann per Luuk de Jong en un mercat de fitxatges surrealista; per Lluís Girona.   
 

---

 El passadís

La comunicació a Presidència ha canviat amb l'arribada de Pere Aragonès. Una de les seves intencions és que els periodistes habituals de les informacions de Govern puguin tenir més contacte amb el president, independentment del mitjà on treballin. Ahir, sense que estigués previst, els qui assistien a la roda de premsa del consell executiu del dimarts a Palau, el primer del curs, van tenir, en acabar la compareixença de la portaveu Patrícia Plaja, una trobada off the record amb Aragonès. El president va abordar els temes d'actualitat, bàsicament la taula de diàleg i la gestió de la pandèmia. La portaveu entra entre poc i gens en els temes polítics i l'equip de comunicació ja va explicar que hi hauria contactes periòdics amb consellers, el director de l'oficina del president (Sergi Sabrià) o el mateix cap de l'executiu. 

Vist i llegit

Jordi Nieva-Fenoll, catedràtic de Dret Processal de la UB, s'ha afegit al debat entorn el bloqueig de les principals institucions de l'estat espanyol en un article brillant a El Periódico titulat "Antidemocràcia i bloqueig institucional". Es refereix a l'estratègia del PP per impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial, que ja fa tres anys que espera la seva renovació. Nieva explica el poder de què disposa el CGPJ i com pot transformar la justícia, ja que el Consell intervé en els tribunals d'oposició a jutges i fiscals. Adverteix de la deriva que pot implicar un CGPJ controlat per un partit durant massa anys. Segons Nieva, es pot acabar produint un canvi de règim encobert. Apunta també la similitud de l'estratègia seguida pel PP amb la que als Estats Units ha emprat el Partit Republicà per bloquejar nomenaments que no li interessaven. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1939 el règim nazi va envair Polònia, que va ser posterior a les annexions de Txecoslovàquia i Àustria. La seva superioritat militar i la guerra llampec van donar als alemanys una victòria en només unes setmanes. La invasió va ser la gota que va fer vessar el got i va portar a Anglaterra i França a declarar la guerra al Reich, que feia encara més evident el seu annexionisme sobre Europa. Començava la Segona Guerra Mundial, que duraria fins al 1945. Una de les llegendes urbanes de la invasió de Polònia és la de la brigada Pomorska. S'afirma que, en un rampell de romanticisme, els genets polonesos van carregar contra els blindats alemanys, que els van esclafar. No va ser ben bé així. Els genets polonesos van carregar contra una unitat motoritzada amb espases. Van perdre, però no van ser esclafats. En aquesta informació de l'Abcs'explica què va passar realment i d'on ve la confusió.

 L'aniversari

L'1 de setembre de l'any 1913 va néixer en un tren camí cap a Barcelona l'actriu, vedet i humorista Mary Santpere, que va morir durant un vol a Madrid el 1992. Santpere era filla d'actors de teatre i va entrar al món de l'espectacle als anys 30. El teatre, el cine i la revista la van fer tremendament popular, també gràcies al seu sentit de l'humor desbordant. El 1984 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi. Per recordar-la us deixo un divertit diàleg sobre les sogres i altres assumptes amb el músic Xavier Cugat a principis dels 90 al programa de TV3 La vida en un xip, que presentava Joaquim Maria Puyal. No us el perdeu!  
 ​Fes clic aquí per rebre'l