31
d'agost
del
2021
Actualitzat
a la
13:25h
Manuel Valls ha anunciat aquest matí que deixa l'Ajuntament de Barcelona. Ho fa després de "servir" la ciutat durant dos anys i "orgullós d'haver frenar l'independentisme". Gràcies als seus vots, Ada Colau va poder ser reelegida alcaldessa per davant del candidat d'ERC, Ernest Maragall. "Com a ciutadà, seguiré defensant la Barcelona capital catalana, espanyola i europea", ha dit Valls a través de Twitter. Fa uns mesos va transcendir que el fins ara regidor de Barcelona pel Canvi se'n tornava a França i que aviat faria pública la seva renúncia, que finalment ha arribat aquest dimarts.
L'exprimer ministre francès se'n va després d'un pas discret per Barcelona. Al llibre Pas une goutte de sang français (Ni una gota de sang francesa), publicat el març, es podia llegir com el manifest polític d'algú que vol influir en el debat de les eleccions presidencials del 2022. Valls havia marxat de França després de tancar una etapa nefasta dins la política: havia perdut les primàries del Partit Socialista, on havia militat des dels 18 anys, i tenia unes relacions pèssimes amb Emmanuel Macron, per aquell moment ja estrella despuntant de la política francesa i actual president de la república.
L'aventura de l'exprimer ministre francès mereix molt d'interès, especialment pel que ha significat per a la societat catalana, i concretament en un sector de les elits del país, que va apostar de manera provinciana per una personalitat que, amb èxits indiscutibles al seu país, també havia mostrat moltes dificultats per sumar voluntats.
La decisió de Valls d'aterrar a Barcelona, on havia nascut, per fer política va ser un esdeveniment que va enlluernar un sector dels patricis catalans. Valls venia de perdre les primàries socialistes per ser candidat a l'Elisi i havia tingut dificultats per mantenir el seu escó de diputat a l'Assemblea Nacional. Amb pèssimes relacions amb el nou president francès, Emmanuel Macron, va voler fer un tomb a la seva vida. Si no podia salvar el Partit Socialista Francès, salvaria Catalunya de les urpes de l'independentisme com a candidat a l'alcaldia de Barcelona.
L'exprimer ministre francès se'n va després d'un pas discret per Barcelona. Al llibre Pas une goutte de sang français (Ni una gota de sang francesa), publicat el març, es podia llegir com el manifest polític d'algú que vol influir en el debat de les eleccions presidencials del 2022. Valls havia marxat de França després de tancar una etapa nefasta dins la política: havia perdut les primàries del Partit Socialista, on havia militat des dels 18 anys, i tenia unes relacions pèssimes amb Emmanuel Macron, per aquell moment ja estrella despuntant de la política francesa i actual president de la república.
L'aventura de l'exprimer ministre francès mereix molt d'interès, especialment pel que ha significat per a la societat catalana, i concretament en un sector de les elits del país, que va apostar de manera provinciana per una personalitat que, amb èxits indiscutibles al seu país, també havia mostrat moltes dificultats per sumar voluntats.
La decisió de Valls d'aterrar a Barcelona, on havia nascut, per fer política va ser un esdeveniment que va enlluernar un sector dels patricis catalans. Valls venia de perdre les primàries socialistes per ser candidat a l'Elisi i havia tingut dificultats per mantenir el seu escó de diputat a l'Assemblea Nacional. Amb pèssimes relacions amb el nou president francès, Emmanuel Macron, va voler fer un tomb a la seva vida. Si no podia salvar el Partit Socialista Francès, salvaria Catalunya de les urpes de l'independentisme com a candidat a l'alcaldia de Barcelona.