30
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
19:37h
L'inici del curs polític es produeix en un context molt diferent a l'esperat. Pedro Sánchez ha sabut aprofitar la crisi afganesa per recuperar capital polític i deixar al marge un Pablo Casado enrocat en un discurs negativista i vehement. Dimecres vinent, el president espanyol parlarà dels reptes i les prioritats del seu executiu en el nou curs en un acte a la Casa d'Amèrica de Madrid. El líder socialista, en tot cas, sembla haver reduït l'avantatge que els sondejos donaven al PP.
Sánchez se'n va anar de vacances amb un seguit d'enquestes en contra, sense haver pogut capitalitzar la profunda remodelació del seu govern que va fer el juliol. La desacceleració del procés de vacunació en un context de vacances i de l'impacte de la variant Delta, i les incerteses entorn els fons europeus i el diàleg amb Catalunya posaven un vel gris sobre la Moncloa. Després, el xoc amb el soci de govern arran de la devolució de menors al Marroc va explicitar els problemes de cohesió dins de l'executiu.
L'escalada en el preu de l'electricitat va fer créixer la tensió entre PSOE i Podem. El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, va reclamar que es limités el preu de la llum per decret. Una proposta que va fer que Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, acusés Podem de "demagògia barata".
De manera sorpresiva, els esdeveniments en el terreny internacional han donat a Sánchez un baló d'oxigen important. El 17 d'agost, van arribar els primers 9.000 milions d'euros dels Next Generation, en un acte amb Sánchez i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Amb l'anunci de la previsió de Brussel·les d'ingressar-me uns 10.000 més abans que acabi l'any. La Moncloa confia en els fons com a estri essencial per a la recuperació i creu que el temps juga al seu favor. Però ha estat la crisi de l'Afganistan el que s'ha convertit en un factor aliat imprevist.
Biden, Von der Leyen, Michel
L'evacuació de les tropes nord-americanes de Kabul, així com de personal de la UE i de refugiats afganesos ha generat una ràpida coalició d'esforços entre Brussel·les i Washington. Espanya ha sabut jugar aquest factor i s'ha situat en el carril central de la política europea. La imatge més potent d'això que diem es va produir el 21 d'agost, amb Von der Leyen i el president del Consell Europeu, Charles Michel, fent costat a Sánchez i elogiant-lo a Torrejón d'Ardoz, convertit en destinació del passadís aeri que es va crear per evacuar milers de persones de l'Afganistan.
Així, els mitjans van recollir els líders europeus elogiant públicament Sánchez, mentre el líder de l'oposició, Pablo Casado, continuava amb un discurs en què denunciava l'actuació del govern espanyol. La conversa telefònica mantinguda entre el president nord-americà, Joe Biden, i Sánchez va confirmar la recuperació política de la figura del president espanyol. Després del nyap de la cimera de l'OTAN, quan amb prou feines es van saludar, ara Biden reconeixia el paper de Madrid i tots dos acordaven que les bases de Rota i Morón acollirien afganesos que haguessin treballat per Washington.
El PP, desorientat
L'Afganistan s'ha creuat en el camí de Casado, qui no ha variat un disseny elaborat fa mesos per assetjar i desestabilitzar el govern espanyol. L'oposició de dretes havia construït un guió molt exagerat sobre la feblesa diplomàtica d'Espanya després de la crisi de Ceuta i de l'escena malgirbada de la trobada amb Biden. En pocs dies, la conversa amb Biden i el comunicat del rei del Marroc mostrant-se disposat a encetar una nova etapa de distensió amb Madrid treia arguments a Génova.
Casado -que aquest dimarts serà a Barcelona- ha hagut de llimar les seves paraules aquests darrers dies d'agost. Però li costa trobar el missatge i les maneres. El líder del PP ha hagut de forçar la realitat fins al punt que, per no variar d'enfocament, ha criticat el president espanyol per "celebrar" l'evacuació de Kabul, qualificant-ho de "poc ètic". Aquest mateix dilluns, el secretari general del partit, Teodoro García Egea, atacava l'executiu per estar "absent". També avui, el PP ha qualificat de "setembre negre" el mes proper per l'increment del preu de la llum.
El PSOE olora el moment i avui mateix ha tornat a pressionar el PP perquè desbloquegi les institucions que esperen la seva renovació, en especial el Consell General del Poder Judicial, tot acusant Casado de "segrestar la Constitució".
Al dirigent popular tampoc l'ajudarà el tipus de missatges que emet qui apareix com el gran aliat possible després d'unes eleccions espanyoles: Santiago Abascal. El líder de Vox endureix el relat xenòfob de l'extrema dreta i, arran de la crisi afganesa, assegura el "suïcidi" d'Europa en cas que la UE aculli els refugiats afganesos. Un posicionament que enfrontaria una hipotètica majoria de dretes al Congrés als dictats de la UE.
Per la seva banda, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, amb dificultats per introduir algun missatge propi en el debat polític, ha reclamat aquest dilluns que Sánchez doni explicacions i "no s'amagui" darrera dels seus ministres. La presidenta de Ciutadans, intentant estirar del mateix fil que el PP, també ha titllat de "fracàs" l'operació d'evacuació de les forces aèries espanyoles.
Podem tiba per mantenir un espai propi
Des de la mateixa formació del govern de coalició, les tensions entre PSOE i Podem han estat constants i alhora situades dins d'un marc més o menys controlat. Si la devolució de menors i l'increment del preu de la llum han reobert les hostilitats, a hores d'ara la situació sembla més encarrilada. El tema nuclear és la negociació per aprovar els pressupostos, que serà un termòmetre de la cohesió de l'executiu. La sortida del govern de Pablo Iglesias -presentat ara com a tertulià de RAC1- i la seva substitució per Yolanda Díaz com a cap política de Podem al consell de ministres ha suavitzat la relació entre tots dos socis.
Díaz manté una relació més fluida amb Moncloa. I seran ella i el mateix president els qui resoldran els conflictes entre els sectors del govern. Podem ja ha insistit en què es farà fort en el tipus del 15% a les grans societats (avalat per l'OCDE). Per la seva banda, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha explicat la voluntat de reformar la llei de l'avortament abans que acabi l'any.
Amb les picabaralles internes en l'executiu espanyol dins d'un estadi suportable, i amb els aires internacionals favorables, Sánchez encara la tardor una mica més fort que fa un mes. Juga també a favor seu la victòria interna obtinguda a Andalusia, on el sanchista Juan Espadas es va desfer de Susana Díaz, un dels maldecaps del líder socialista. No és el que té al davant el millor dels mons, i ha de gestionar la taula de diàleg a Catalunya tenint al cap que necessita els vots d'ERC per aprovar els pressupostos. Però el líder socialista es pot presentar al congrés del PSOE del 15 al 17 d'octubre amb l'esquena coberta.
Sánchez se'n va anar de vacances amb un seguit d'enquestes en contra, sense haver pogut capitalitzar la profunda remodelació del seu govern que va fer el juliol. La desacceleració del procés de vacunació en un context de vacances i de l'impacte de la variant Delta, i les incerteses entorn els fons europeus i el diàleg amb Catalunya posaven un vel gris sobre la Moncloa. Després, el xoc amb el soci de govern arran de la devolució de menors al Marroc va explicitar els problemes de cohesió dins de l'executiu.
L'escalada en el preu de l'electricitat va fer créixer la tensió entre PSOE i Podem. El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, va reclamar que es limités el preu de la llum per decret. Una proposta que va fer que Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, acusés Podem de "demagògia barata".
De manera sorpresiva, els esdeveniments en el terreny internacional han donat a Sánchez un baló d'oxigen important. El 17 d'agost, van arribar els primers 9.000 milions d'euros dels Next Generation, en un acte amb Sánchez i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Amb l'anunci de la previsió de Brussel·les d'ingressar-me uns 10.000 més abans que acabi l'any. La Moncloa confia en els fons com a estri essencial per a la recuperació i creu que el temps juga al seu favor. Però ha estat la crisi de l'Afganistan el que s'ha convertit en un factor aliat imprevist.
Biden, Von der Leyen, Michel
L'evacuació de les tropes nord-americanes de Kabul, així com de personal de la UE i de refugiats afganesos ha generat una ràpida coalició d'esforços entre Brussel·les i Washington. Espanya ha sabut jugar aquest factor i s'ha situat en el carril central de la política europea. La imatge més potent d'això que diem es va produir el 21 d'agost, amb Von der Leyen i el president del Consell Europeu, Charles Michel, fent costat a Sánchez i elogiant-lo a Torrejón d'Ardoz, convertit en destinació del passadís aeri que es va crear per evacuar milers de persones de l'Afganistan.
Així, els mitjans van recollir els líders europeus elogiant públicament Sánchez, mentre el líder de l'oposició, Pablo Casado, continuava amb un discurs en què denunciava l'actuació del govern espanyol. La conversa telefònica mantinguda entre el president nord-americà, Joe Biden, i Sánchez va confirmar la recuperació política de la figura del president espanyol. Després del nyap de la cimera de l'OTAN, quan amb prou feines es van saludar, ara Biden reconeixia el paper de Madrid i tots dos acordaven que les bases de Rota i Morón acollirien afganesos que haguessin treballat per Washington.
El PP, desorientat
L'Afganistan s'ha creuat en el camí de Casado, qui no ha variat un disseny elaborat fa mesos per assetjar i desestabilitzar el govern espanyol. L'oposició de dretes havia construït un guió molt exagerat sobre la feblesa diplomàtica d'Espanya després de la crisi de Ceuta i de l'escena malgirbada de la trobada amb Biden. En pocs dies, la conversa amb Biden i el comunicat del rei del Marroc mostrant-se disposat a encetar una nova etapa de distensió amb Madrid treia arguments a Génova.
Casado -que aquest dimarts serà a Barcelona- ha hagut de llimar les seves paraules aquests darrers dies d'agost. Però li costa trobar el missatge i les maneres. El líder del PP ha hagut de forçar la realitat fins al punt que, per no variar d'enfocament, ha criticat el president espanyol per "celebrar" l'evacuació de Kabul, qualificant-ho de "poc ètic". Aquest mateix dilluns, el secretari general del partit, Teodoro García Egea, atacava l'executiu per estar "absent". També avui, el PP ha qualificat de "setembre negre" el mes proper per l'increment del preu de la llum.
El PSOE olora el moment i avui mateix ha tornat a pressionar el PP perquè desbloquegi les institucions que esperen la seva renovació, en especial el Consell General del Poder Judicial, tot acusant Casado de "segrestar la Constitució".
Al dirigent popular tampoc l'ajudarà el tipus de missatges que emet qui apareix com el gran aliat possible després d'unes eleccions espanyoles: Santiago Abascal. El líder de Vox endureix el relat xenòfob de l'extrema dreta i, arran de la crisi afganesa, assegura el "suïcidi" d'Europa en cas que la UE aculli els refugiats afganesos. Un posicionament que enfrontaria una hipotètica majoria de dretes al Congrés als dictats de la UE.
Per la seva banda, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, amb dificultats per introduir algun missatge propi en el debat polític, ha reclamat aquest dilluns que Sánchez doni explicacions i "no s'amagui" darrera dels seus ministres. La presidenta de Ciutadans, intentant estirar del mateix fil que el PP, també ha titllat de "fracàs" l'operació d'evacuació de les forces aèries espanyoles.
Podem tiba per mantenir un espai propi
Des de la mateixa formació del govern de coalició, les tensions entre PSOE i Podem han estat constants i alhora situades dins d'un marc més o menys controlat. Si la devolució de menors i l'increment del preu de la llum han reobert les hostilitats, a hores d'ara la situació sembla més encarrilada. El tema nuclear és la negociació per aprovar els pressupostos, que serà un termòmetre de la cohesió de l'executiu. La sortida del govern de Pablo Iglesias -presentat ara com a tertulià de RAC1- i la seva substitució per Yolanda Díaz com a cap política de Podem al consell de ministres ha suavitzat la relació entre tots dos socis.
Díaz manté una relació més fluida amb Moncloa. I seran ella i el mateix president els qui resoldran els conflictes entre els sectors del govern. Podem ja ha insistit en què es farà fort en el tipus del 15% a les grans societats (avalat per l'OCDE). Per la seva banda, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha explicat la voluntat de reformar la llei de l'avortament abans que acabi l'any.
Amb les picabaralles internes en l'executiu espanyol dins d'un estadi suportable, i amb els aires internacionals favorables, Sánchez encara la tardor una mica més fort que fa un mes. Juga també a favor seu la victòria interna obtinguda a Andalusia, on el sanchista Juan Espadas es va desfer de Susana Díaz, un dels maldecaps del líder socialista. No és el que té al davant el millor dels mons, i ha de gestionar la taula de diàleg a Catalunya tenint al cap que necessita els vots d'ERC per aprovar els pressupostos. Però el líder socialista es pot presentar al congrés del PSOE del 15 al 17 d'octubre amb l'esquena coberta.