El peatge dels tribunals

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pablo Casado és avui a Barcelona per preparar la convenció "ideològica" del PP. Just quan es compleixen els 1.000 dies del Consell General del Poder Judicial amb el mandat caducat. El màxim òrgan de govern dels jutges es va constituir el 2013 i els partits van pactar, d'acord amb les seves preferències i les de les organitzacions judicials, l'elecció dels seus 20 vocals, que van ser votats pel Congrés i el Senat. El CGPJ, que presideix el conservador Carlos Lesmes, elegit pels vint d'entre els juristes "de reconegut prestigi" i que també és president del Tribunal Suprem, no només té capacitat de sancionar els jutges i dirigir-ne les carreres. També tria els presidents dels tribunals superiors, els jutges del Suprem, designa magistrats al Tribunal Constitucional i informa sobre les lleis en tràmit. La seva mà pot ser alguna cosa més que allargada a l'hora d'instruir alguns casos, també els de corrupció. 

Es tracta doncs d'un òrgan constitucional de primer ordre que hauria de tenir un funcionament democràtic escrupolós, això és, observant una justícia no només eficaç sinó també proporcionada i independent. Més encara atesa la constant ingerència i l'impacte del poder judicial en els assumptes polítics i fins i tot en els de salut pública. Ho hem vist amb el procés català, que el PP, d'acord amb el PSOE, va decidir resoldre per la via judicial en detriment de la política el 2017 i també amb les restriccions per frenar la pandèmia. En lloc de donar més competències a les comunitats autònomes, el govern espanyol va decidir que fossin els tribunals els que decidissin sobre tocs de queda, confinaments o fins i tot poguessin autoritzar tractaments de dubtós rigor científic com ara el de l'ozó. No ha acabat d'anar del tot bé.

Amb el CGPJ passa que ara el controla la dreta amb mà de ferro -el PP té als tribunals desenes de carpetes per escàndols de corrupció- i de forma sectària. I Casado no té gens d'interès a renovar-lo i posar en risc el seu fortí. Així les coses, l'òrgan de govern està bloquejat. El mateix passa, per cert, a Catalunya amb el consell de govern de la CCMA, el CAC, la Sindicatura de Comptes o el Síndic de Greuges. Qui té majories afins a les institucions no les vol perdre quan és a l'oposició o en una posició ja no tan bona al Govern. Això les degrada i les fa menys representatives i més ineficaces quan la interinitat s'allarga més enllà del que és raonable. 

En el cas del poder judicial espanyol és encara més greu perquè som davant d'un poder que ja deixa molt a desitjar, tal com han anat constatant els tribunals europeus darrerament. La Justícia no va fer la Transició -va canviar la llei, però no els jutges i els fiscals-, ha caigut en una certa endogàmia que s'ha vist beneficiada per les dificultats materials d'accedir a la carrera judicial, i en els darrers anys no ha tingut problemes en desafiar el poder executiu incrementant la conflictivitat institucional. Pedro Sánchez va intentar limitar les funcions i canviar les normes del CGPJ per forçar-ne la renovació, però lògicament la UE li va tocar el crostó per la seva ingerència.

No es tracta només de renovar el CGPJ com si res i de tornar a la brega d'aquí a cinc anys. Avui que, a la nit, s'aixecaran per sempre molts peatges a Catalunyaés també el moment de reclamar a Sánchez i a la majoria governamental que afronti una reforma a fons del poder judicial que l'alliberi dels seus actuals peatges. Si es vol un poder més garantista i independent, menys endogàmic i menys conservador, una bona via pot ser descentralitzar-lo en una reforma que hauria de ser àmplia.

L'Estatut vigent ho pretenia, però el Congrés primer i el TC després li van tallar les ales i el PSC va cometre l'error de tancar files acríticament en aquest assumpte amb el socialisme espanyol. El PSOE ha descartat sempre reformar la llei orgànica del Poder Judicial per fer-ho i, per tant, tampoc està lliure de pecat. No només per això, però també per això, ells en paguen (i en paguem tots els ciutadans) les conseqüències ara. Per més campanyes que facin ara lamentant-ho. 

» Avui estarem també pendents de la reunió del Govern, que no acaba de trobar el to sobre la taula de diàleg, del consell de ministres, dels arguments del TSJC sobre el tancament de l'oci nocturn i també de l'executiva del PSC a la tarda, que convocarà el congrés per fer efectiu el relleu de Miquel Iceta per Salvador Illa com a primer secretari. La crisi de govern que va fer Sánchez al juliol ja va ensenyar a l'ara ministre de Cultura el camí de sortida.
 

---

Avui no et perdis

»Poder judicial: 1.000 dies caducat i cap perspectiva de desbloqueig; per Bernat Surroca.

» La crisi afganesa col·loca Sánchez en el carril central de la UE i deixa Casado en fals; per Pep Martí.

»ERC i Junts airegen diferències abans d'enfocar la taula de diàleg; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Opinió: «Negociació»; per Jaume Barberà.

»Amb mascareta però sense quarantenes: la guia del nou curs escolar; per Joan Obiols i Bernat Surroca.

»El Banc Sabadell planteja un ERO que afectarà més del 10% de la plantilla; per Pep Martí.

»El govern espanyol tanca la porta a establir un preu màxim de la llum; per Lluís Girona.

» Els Mossos investiguen una actuació de la Brimo a les festes de Sants.

»Basté fitxa Terribas per la tertúlia d'«El Món a RAC1»; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

Com deia, Pablo Casado és avui a Barcelona. El líder del PP conduirà una taula rodona amb diversos representants d'entitats espanyolistes, de Societat Civil Catalana (amb Fernando Sánchez Costa) a l'associació S'ha Acabat. Un dels participants serà Joaquín (conegut com a Joaco) Güell i Ampuero, membre d'una de les nissagues patrícies catalanes. Güell, de reconegudes idees conservadores i unionistes, hi serà en nom de la Fundació Joan Boscà, vinculada a SCC. Es dona el cas que Güell és exmarit de Cayetana Álvarez de Toledo, diputada del PP al Congrés per Barcelona. Álvarez de Toledo va formar part, com a portaveu al Congrés, del nucli dur de Casado quan aquest va ser elegit líder del PP. Després, els seus xocs continus amb la cúpula de Génova i la voluntat de Casado d'oferir una imatge més moderada van fer Álvarez de Toledo fos destituïda i arraconada. Les seves relacions amb Casado són ara molt fredes. Sembla que el cap del PP es porta millor amb el seu ex.

Vist i llegit

Quin món del treball tindrem? Com han d'afrontar la negociació col·lectiva els sindicats? La feina ha de seguir sent tan important per nosaltres? Com fem més gran el pastís de la riquesa a repartir? Cal apostar per una renda bàsica o per un lloc de feina garantit? Són preguntes -pertinents totes elles- que s'ha fet i que intenta respondre en aquesta entrevista Daniel Susskind, professor de la Universitat d'Oxford i expert en intel·ligència artificial. Ha publicat A world without work, seleccionat per The Financial Times com un dels quatre millors llibres d'economia del 2020. L'entrevista a El País li fa Francisco de Zárate.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1990 es va signar el Tractat de Reunificació per part dels governs de la República Federal Alemanya i de la República Democràtica Alemanya. Mesos després de la caiguda del Mur de Berlín, el novembre del 1989, se signava un històric pacte que faria possible la reunificació del 3 d'octubre. El sistema socialista de la RDA es va haver d'adaptar -i no va ser gens fàcil- al capitalista de la RFA que aleshores governava Helmut Kohl. Assumptes com el hòlding empresarial estatal, el model agrícola o l'avortament van dificultar l'acord, que necessitava també el vistiplau soviètic. Sobre el procés de reunificació, sobretot en els aspectes econòmics -només el 6% de les antigues empreses estatals de la RDA van acabar en mans dels ciutadans d'aquell país- us aconsello Detlev Rohwedder: Un crimen perfecto, que es pot veure a Netflix i que explica aquell procés a través d'un crim no resolt.  

 L'aniversari

El 31 d'agost de l'any 1949, avui fa 72 anys, va néixer a Filadèlfia, als Estats Units, l'actor Richard Gere, un dels galans de Hollywood. American gigolo el va llançar a la fama i després arribarien altres actuacions memorables com ara Pretty woman o Chicago. Gere mai ha estat nominat per un Oscar, però sí que ha guanyat el Globus d'Or. Això, però, no ha evitat que gaudeixi d'una gran popularitat. L'actor està, a més, implicat en causes humanitàries i en la lluita pels drets humans al Tibet. De fet, el 1993 va fer un memorable discurs sobre els drets humans a la Xina aprofitant que havia d'entregar un Oscar. El podeu recuperar aquí. Allò no va agradar a la indústria del cinema americà.  
 ​Fes clic aquí per rebre'l