31
d'agost
del
2021
Era l'any 2013 i el PP de Mariano Rajoy havia obtingut la majoria absoluta en les darreres eleccions, de 2011, i el PSOE, amb Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant, havia patit una important patacada electoral. Aquell desembre, alguns dels principals òrgans de l'Estat, com ara el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el govern dels jutges, acabaven el mandat i tocava la corresponent renovació, adaptada i modelada a les majories del moment. Van passar els cinc anys, amb un poder judicial dominat pel sector conservador, i el 31 de desembre de 2018, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, ja no se'n va poder renovar el mandat per la negativa del PP. Han passat 1.000 dies, quasi tres anys, i no hi ha perspectives de desbloqueig.
El CGPJ està caducat i controlat per una majoria conservadora que no es correspon amb la realitat social i política de l'Estat, expressada a les urnes a les eleccions de 2019 i que s'ha traduït en un govern de coalició de PSOE i Podem. El PP, que ha oblidat Rajoy i s'ha escorat encara més a la dreta davant l'ascens de Vox, ha dipositat en Pablo Casado les esperances de recuperar la Moncloa. El líder dels populars no pensa facilitar cap desbloqueig, ni del CGPJ ni tampoc de Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o el Tribunal de Comptes, els membres del qual es troben en situació d'interinitat des de fa poques setmanes. Són òrgans constitucionals que es van renovar fa anys, quan el PP governava, i que no es poden actualitzar per la manca d'acord polític entre les dues principals forces de l'Estat. Qualsevol intent ha estat infructuós.
El PP ja ha dit que no pensa facilitar la renovació del CGPJ i el PSOE acusa els populars de tenir l'òrgan segrestat. Concretament, es requereix una majoria reforçada, de tres cinquenes parts de les Corts, per tal de renovar els 21 vocals, que són jutges o juristes "de prestigi". Són designats pel Congrés (10) i Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Carlos Lesmes, de l'òrbita conservadora i alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar. Per arribar a un acord amb el govern espanyol, Casado ha presentat un seguit de condicions, canviants, que passen principalment perquè es "despolititzi" el CGPJ, pels vetos a Podem, per impulsar reformes del codi penal per tipificar de nou el delicte de referèndum, amb la vista posada a Catalunya, o per modificar la manera com s'escullen els membres del CGPJ.
Fa quasi tres anys que aquest òrgan de govern dels jutges està en funcions, però això no ha impedit que hagi continuat fent nomenaments en posicions clau, que han servit per decantar o consolidar el perfil ideològic dels tribunals espanyols més importants. El setembre de l'any passat, va renovar tres llocs de la sala segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena i considerada per alguns com la més polititzada de la judicatura espanyola. De fet, Marchena va estar a punt de presidir el CGPJ en substitució de Lesmes a les portes del judici de l'1-O. El PP volia situar el jutge en aquest càrrec per tal de controlar la sala segona "per la porta del darrere". Finalment, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. És la vegada que més prop es va estar d'aconseguir desbloquejar la situació, tot i que hi ha hagut altres intents.
Distanciament entre el poder judicial i la Moncloa
La distància entre el CGPJ i la Moncloa és un fet, i s'ha evidenciat en diversos enfrontaments públics. El govern espanyol ha estat crític amb els nomenaments fets en funcions. Els intents de reformar el CGPJ per part de PSOE i Podem no han agradat als jutges, que van retreure a Sánchez voler lesionar la separació de poders. El govern espanyol va intentar canviar les majories per poder reformar el poder judicial sense el PP, però aquesta opció va quedar aturada després de rebre crítiques de la Comissió Europea. En els últims anys també hi ha hagut crítiques contundents contra membres del govern espanyol, especialment cap a qui va ser vicepresident, Pablo Iglesias.
Un altre episodi va involucrar la Casa Reial. La Moncloa va impedir que Felip VI assistís a l'entrega de despatxos judicials a Barcelona, que coincidia amb la sentència d'inhabilitació de Quim Torra. Lesmes va lamentar públicament l'absència del rei i la decisió del govern espanyol, i fonts del CGPJ van revelar poca estona després que Felip VI havia trucat el president de l'organisme per dir que "li hauria agradat" ser aquell dia a Barcelona. La filtració no va agradar a la Moncloa, que ho va entendre com un intent més de desgastar l'executiu. 1.000 dies després de caducar, el CGPJ continua en interinitat i sense perspectives de renovació.
El CGPJ està caducat i controlat per una majoria conservadora que no es correspon amb la realitat social i política de l'Estat, expressada a les urnes a les eleccions de 2019 i que s'ha traduït en un govern de coalició de PSOE i Podem. El PP, que ha oblidat Rajoy i s'ha escorat encara més a la dreta davant l'ascens de Vox, ha dipositat en Pablo Casado les esperances de recuperar la Moncloa. El líder dels populars no pensa facilitar cap desbloqueig, ni del CGPJ ni tampoc de Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o el Tribunal de Comptes, els membres del qual es troben en situació d'interinitat des de fa poques setmanes. Són òrgans constitucionals que es van renovar fa anys, quan el PP governava, i que no es poden actualitzar per la manca d'acord polític entre les dues principals forces de l'Estat. Qualsevol intent ha estat infructuós.
El PP ja ha dit que no pensa facilitar la renovació del CGPJ i el PSOE acusa els populars de tenir l'òrgan segrestat. Concretament, es requereix una majoria reforçada, de tres cinquenes parts de les Corts, per tal de renovar els 21 vocals, que són jutges o juristes "de prestigi". Són designats pel Congrés (10) i Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Carlos Lesmes, de l'òrbita conservadora i alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar. Per arribar a un acord amb el govern espanyol, Casado ha presentat un seguit de condicions, canviants, que passen principalment perquè es "despolititzi" el CGPJ, pels vetos a Podem, per impulsar reformes del codi penal per tipificar de nou el delicte de referèndum, amb la vista posada a Catalunya, o per modificar la manera com s'escullen els membres del CGPJ.
Fa quasi tres anys que aquest òrgan de govern dels jutges està en funcions, però això no ha impedit que hagi continuat fent nomenaments en posicions clau, que han servit per decantar o consolidar el perfil ideològic dels tribunals espanyols més importants. El setembre de l'any passat, va renovar tres llocs de la sala segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena i considerada per alguns com la més polititzada de la judicatura espanyola. De fet, Marchena va estar a punt de presidir el CGPJ en substitució de Lesmes a les portes del judici de l'1-O. El PP volia situar el jutge en aquest càrrec per tal de controlar la sala segona "per la porta del darrere". Finalment, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar. És la vegada que més prop es va estar d'aconseguir desbloquejar la situació, tot i que hi ha hagut altres intents.
Distanciament entre el poder judicial i la Moncloa
La distància entre el CGPJ i la Moncloa és un fet, i s'ha evidenciat en diversos enfrontaments públics. El govern espanyol ha estat crític amb els nomenaments fets en funcions. Els intents de reformar el CGPJ per part de PSOE i Podem no han agradat als jutges, que van retreure a Sánchez voler lesionar la separació de poders. El govern espanyol va intentar canviar les majories per poder reformar el poder judicial sense el PP, però aquesta opció va quedar aturada després de rebre crítiques de la Comissió Europea. En els últims anys també hi ha hagut crítiques contundents contra membres del govern espanyol, especialment cap a qui va ser vicepresident, Pablo Iglesias.
Un altre episodi va involucrar la Casa Reial. La Moncloa va impedir que Felip VI assistís a l'entrega de despatxos judicials a Barcelona, que coincidia amb la sentència d'inhabilitació de Quim Torra. Lesmes va lamentar públicament l'absència del rei i la decisió del govern espanyol, i fonts del CGPJ van revelar poca estona després que Felip VI havia trucat el president de l'organisme per dir que "li hauria agradat" ser aquell dia a Barcelona. La filtració no va agradar a la Moncloa, que ho va entendre com un intent més de desgastar l'executiu. 1.000 dies després de caducar, el CGPJ continua en interinitat i sense perspectives de renovació.