24
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
25
d'agost
a les
19:34h
El consell de ministres ha validat aquest dimarts, en la primera reunió després de les vacances d'estiu, la reforma de les pensions. Es tracta d'un nou mecanisme que entronca amb les reformes enviades a Europa en el marc del pla d'estabilitat -indispensable per rebre els fons comunitaris destinats a minimitzar els efectes del coronavirus i canviar el model productiu- i que es basa en la revalorització de les prestacions a través de l'evolució de l'índex de preus al consum (IPC).
La reforma, en tot cas, no es podrà aplicar fins que no passi el sedàs del Congrés dels Diputats. El govern espanyol compta que rebrà els suports necessaris perquè el projecte sigui vigent abans que acabi el 2021, però haurà de negociar amb els socis de la investidura -especialment amb ERC i Bildu, que veuen mancances en el text que ha sortit del consell de ministres- mentre, en paral·lel, dialoga sobre els pressupostos. Aquestes són les claus per entendre com afectarà la reforma de les pensions, que aspira a mantenir-se vigent -segons el ministeri de Seguretat Social- durant 25 anys.
Revalorització de les pensions
Amb la reforma que va impulsar el govern de Mariano Rajoy l'any 2013, en plena crisi econòmica i amb l'austeritat com a recepta arreu d'Europa per contenir-ne els efectes, es va posar en marxa l'anomenat índex de revalorització de les pensions, que limitava la pujada anual de les prestacions al 0,25% en cas de dèficit. La nova normativa fixa un nou marc en el qual cada 1 de gener les pensions augmentin d'acord amb la inflació anual mitjana registrada l'any anterior. Si és negativa, es congelarien.
L'anomenat factor de sostenibilitat de l'etapa de Rajoy queda derogat i acabarà sent substituït per un mecanisme d'equitat intergeneracional que encara no està acordat entre sindicats, patronals i govern espanyol, els tres actors que ja van fixar les bases del projecte aprovat aquest dimarts al consell de ministres. El 15 de novembre és la data límit per arribar a una entesa. El factor de sostenibilitat vigent fins ara vinculava el cobrament de la pensió a l'evolució de l'esperança de vida a l'Estat.
Un dels motius esgrimits pel Ministeri de Seguretat Social a l'hora de retocar les pensions és que, amb el mecanisme del PP encara vigent, les pensions s'haurien vist retallades en els propers anys. Els càlculs del departament que lidera José Luis Escrivá determinen que els joves que tenen ara 18 anys -i que, per tant, s'haurien de jubilar cap al 2070- amb una pensió de 1.500 euros n'haurien perdut fins a 291 mensuals.
Bonificació per al retard de la jubilació
L'edat de jubilació vigent és de 66 anys, i s'anirà allargant fins arribar als 67. Aquesta és una dada que no queda retocada amb la reforma aprovada pel consell de ministres. Si no hi ha novetats en el tràmit parlamentari, es tindran en compte, per als càlculs de la pensió de cadascú, els últims 25 anys cotitzats a la Seguretat Social.
Una de les novetats és que hi haurà bonificacions per a les persones que decideixin ajornar la jubilació. Aquesta bonificació serà del 4% per cada any de retràs, o bé un pagament únic extra que es mourà entre els 4.786 i els 12.060 euros, sempre en base a l'import de la pensió i de si el treballador ha estat al mercat laboral més de 44 anys i mig. Pel que fa a les penalitzacions per a les jubilacions anticipades, els coeficients de càlcul passen a ser mensuals per atorgar més flexibilitat i promoure les carreres de cotització més llargues. Els coeficients reductors, a banda, s'aplicaran sobre la quantitat de la pensió i no sobre la base reguladora de la prestació, com ara.
Com afecta els funcionaris?
L'anomenat règim de classes passives inclou, fonamentalment, els funcionaris i els militars. Està format per 637.213 persones, amb dades del 2020. Una de les novetats de la reforma impulsada per la Moncloa és que els membres de les classes passives també es veuran beneficiats per la revalorització a través de l'IPC. La nòmina total serà de 1.220 milions d'euros al mes per al seu conjunt.
Aportacions de l'Estat a la Seguretat Social i futures revisions
El projecte de llei estableix que l'Estat aportarà 22.000 milions d'euros anuals a la Seguretat Social. Si no hi ha novetats, el sistema s'hauria de revisar el 2027, sempre i quan aconsegueixi entrar en vigor, després de rebre l'aval del Congrés, a principis del 2022. Es calcula que el cost per a l'Estat sigui del 2,5% del PIB en les properes tres dècades. En els propers mesos hi haurà, també, un segon paquet de reformes.
La reforma, en tot cas, no es podrà aplicar fins que no passi el sedàs del Congrés dels Diputats. El govern espanyol compta que rebrà els suports necessaris perquè el projecte sigui vigent abans que acabi el 2021, però haurà de negociar amb els socis de la investidura -especialment amb ERC i Bildu, que veuen mancances en el text que ha sortit del consell de ministres- mentre, en paral·lel, dialoga sobre els pressupostos. Aquestes són les claus per entendre com afectarà la reforma de les pensions, que aspira a mantenir-se vigent -segons el ministeri de Seguretat Social- durant 25 anys.
Revalorització de les pensions
Amb la reforma que va impulsar el govern de Mariano Rajoy l'any 2013, en plena crisi econòmica i amb l'austeritat com a recepta arreu d'Europa per contenir-ne els efectes, es va posar en marxa l'anomenat índex de revalorització de les pensions, que limitava la pujada anual de les prestacions al 0,25% en cas de dèficit. La nova normativa fixa un nou marc en el qual cada 1 de gener les pensions augmentin d'acord amb la inflació anual mitjana registrada l'any anterior. Si és negativa, es congelarien.
L'anomenat factor de sostenibilitat de l'etapa de Rajoy queda derogat i acabarà sent substituït per un mecanisme d'equitat intergeneracional que encara no està acordat entre sindicats, patronals i govern espanyol, els tres actors que ja van fixar les bases del projecte aprovat aquest dimarts al consell de ministres. El 15 de novembre és la data límit per arribar a una entesa. El factor de sostenibilitat vigent fins ara vinculava el cobrament de la pensió a l'evolució de l'esperança de vida a l'Estat.
Un dels motius esgrimits pel Ministeri de Seguretat Social a l'hora de retocar les pensions és que, amb el mecanisme del PP encara vigent, les pensions s'haurien vist retallades en els propers anys. Els càlculs del departament que lidera José Luis Escrivá determinen que els joves que tenen ara 18 anys -i que, per tant, s'haurien de jubilar cap al 2070- amb una pensió de 1.500 euros n'haurien perdut fins a 291 mensuals.
Bonificació per al retard de la jubilació
L'edat de jubilació vigent és de 66 anys, i s'anirà allargant fins arribar als 67. Aquesta és una dada que no queda retocada amb la reforma aprovada pel consell de ministres. Si no hi ha novetats en el tràmit parlamentari, es tindran en compte, per als càlculs de la pensió de cadascú, els últims 25 anys cotitzats a la Seguretat Social.
Una de les novetats és que hi haurà bonificacions per a les persones que decideixin ajornar la jubilació. Aquesta bonificació serà del 4% per cada any de retràs, o bé un pagament únic extra que es mourà entre els 4.786 i els 12.060 euros, sempre en base a l'import de la pensió i de si el treballador ha estat al mercat laboral més de 44 anys i mig. Pel que fa a les penalitzacions per a les jubilacions anticipades, els coeficients de càlcul passen a ser mensuals per atorgar més flexibilitat i promoure les carreres de cotització més llargues. Els coeficients reductors, a banda, s'aplicaran sobre la quantitat de la pensió i no sobre la base reguladora de la prestació, com ara.
Com afecta els funcionaris?
L'anomenat règim de classes passives inclou, fonamentalment, els funcionaris i els militars. Està format per 637.213 persones, amb dades del 2020. Una de les novetats de la reforma impulsada per la Moncloa és que els membres de les classes passives també es veuran beneficiats per la revalorització a través de l'IPC. La nòmina total serà de 1.220 milions d'euros al mes per al seu conjunt.
Aportacions de l'Estat a la Seguretat Social i futures revisions
El projecte de llei estableix que l'Estat aportarà 22.000 milions d'euros anuals a la Seguretat Social. Si no hi ha novetats, el sistema s'hauria de revisar el 2027, sempre i quan aconsegueixi entrar en vigor, després de rebre l'aval del Congrés, a principis del 2022. Es calcula que el cost per a l'Estat sigui del 2,5% del PIB en les properes tres dècades. En els propers mesos hi haurà, també, un segon paquet de reformes.