Al llarg del segle XX, el rol de la premsa ha transcendit sovint l'estricta cobertura dels esdeveniments esportius. De fet, la rellevància de determinats mitjans els convertia, fins i tot, en organitzadors d’algunes de les principals competicions del moment. Per exemple, l’actual Lliga de Campions de futbol va ser impulsada, el 1955, pel diari esportiu francès L'Équipe, que va decidir crear una Copa de clubs campions d'Europa. Però si en algun esport el paper dels mitjans va esdevenir cabdal a l’hora d’organitzar les principals competicions professionals, és en el cas del ciclisme. La prova ciclista per excel·lència, el Tour de França, va néixer el 1903 sota l’auspici del diari esportiu L’Auto, que pretenia així combatre la competència de Le Vélo, que en aquella època organitzava diferents curses de gran prestigi. Seguint el rastre del que havia succeït a França, la Gazzetta dello Sport va decidir crear, el 1909, el Giro d'Itàlia, entrant en oberta concurrència amb el prestigiós Corriere della Sera, que era el responsable de l’organització de la volta en automòbil al país transalpí.
A l'Estat espanyol, la premsa va trigar una mica més a posar-se en marxa, però així que el ciclisme es va convertir en un esport de gran popularitat, la idea d’organitzar una volta per etapes que recorregués la pell de brau va esdevenir recurrent. Finalment, el mitjà que va optar per organitzar la primera Vuelta va ser, a diferència dels casos francès i italià, un diari vespertí generalista, que es va inspirar tant en el Tour i en el Giro com en les primeres competicions per etapes que aleshores se celebraven en territori estatal i que tenien els seus principals exponents en la Volta a Catalunya i en el Gran Premi República, una cursa que enllaçava Eibar i Madrid de la que vam parlar a bastament en el darrer article d’aquesta mateixa secció.
Portada del diari «Informaciones» anunciant la disputa de la primera Vuelta a Espanya Foto: Informaciones
Aquest diari d’informació general, que duia el nom d'Informaciones, va concretar la idea de realitzar una volta a Espanya en bicicleta durant la primavera de 1935, en plena Segona República. En la decisió final de tirar endavant la proposta, hi van tenir un paper clau l’aleshores director del diari, Juan Pujol; el seu cap d’esports, Manuel Domingo; i, sobretot, el periodista i exciclista Clemente López Dóriga, a qui s’atribueix la paternitat de la idea, que al cap i a la fi no feia sinó traslladar el model francès i italià de cursa ciclista al territori estatal.
Val a dir, però, que quan va decidir impulsar l'organització de la Vuelta, el diari Informaciones era un periòdic d'allò més singular. Creat per Leopoldo Romero el 1922 amb la voluntat d’esdevenir un diari independent sense publicitat, aquest periòdic vespertí va haver de modificar ràpidament la seva filosofia acceptant la publicació d'anuncis per poder mantenir-se al quiosc. Més enllà d’aquesta anècdota, però, la singularitat li venia donada fruit del posicionament polític que va adoptar a partir de 1931. Si bé des dels seus inicis Informaciones havia estat un diari conservador, durant la Segona República, especialment des que Juan Pujol va accedir-ne a la direcció, el periòdic va anar adoptant posicions obertament antirepublicanes i properes a l’extrema dreta.
De fet, aquesta deriva va portar el vespertí a convertir-se en un dels principals puntals de difusió de l'ideari nazi alemany a l’Estat espanyol. Així, doncs, mentre Informaciones organitzava la Vuelta, un fet que va succeir durant les quatre primeres edicions de la prova, les corresponents a 1935, 1936, 1941 i 1942, les seves pàgines acollien opinions antisemites i filonazis que eren degudament remunerades pel Tercer Reich hitlerià que subvencionava el diari amb quantitats que oscil·laven entre les 3.000 i les 4.000 pessetes mensuals.
Portada del diari «Informaciones» recollint la mort d’Adolf Hitler Foto: Informaciones
Entre les moltes mostres del nazisme militant del diari, destacaven les germanòfiles cròniques bèl·liques que Víctor de la Serna, el seu director entre 1939 i 1948, publicava sota el pseudònim d'"Unus", i també la portada que el periòdic va dedicar, el 1945, a la mort de Hitler. De fet, de la Serna, militant falangista i assalariat de l’ambaixada alemanya a Madrid, va convertir Informaciones en el principal mitjà espanyol de difusió de les posicions hitlerianes.
No és d'estranyar, doncs, que quan el 1935 el diari va impulsar la disputa de la primera edició de la Vuelta, el mitjà ultradretà considerés la prova com una "encarnació de l’exaltació patriòtica". Aquella prova de 1935, que va celebrar-se amb l’autorització de la Unió Velocipèdica Espanyola, predecessora de l'actual federació estatal ciclista, va constar de catorze etapes amb final i arribada a la capital de l’estat. La victòria se l'endugué el belga Gustaaf Deloor, després d'un intens duel amb Mariano Cañardo, el mític corredor navarrès establert a Barcelona conegut amb el sobrenom del Català d'Olite.
Distribució dels premis atorgats pel diari «Informaciones» durant la primera Vuelta a Espanya Foto: Museu del Joguet de Verdú – Wikimedia commons
L'època convulsa durant la qual es van disputar aquelles primeres edicions de la Vuelta va comportarque, durant la seva primera dècada de vida, la gran prova ciclista estatal només pogués celebrar-se en quatre ocasions. L'alçament feixista de 1936 i l’esclat de la Segona Guerra Mundial en van ser els responsables. La de 1942 va ser la darrera edició de la Vuelta celebrada sota el paraigua del diari Informaciones. El 1945, va ser un altre periòdic conservador, la capçalera madrilenya Ya, qui va prendre el relleu a la publicació filonazi i va assumir l’organització de la prova durant cinc edicions, la darrera el 1950.
Després de quatre anys d’aturada, el 1955 va arribar el torn d'El Correo Español – El Pueblo Vasco, que es convertia així en el tercer diari que organitzava la Vuelta. El periòdic biscaí, també d’orientació editorial conservadora, va fer-se càrrec de la cursa fins al 1979 quan va passar el relleu a l’empresa Unipublic.
Una imatge de la Vuelta durant el període en què l’organització era en mans del diari «Informaciones» Foto: @EsMemorable
Per a la història, però, queda escrit que la Vuelta va néixer de la mà del diari Informaciones, el periòdic que es va convertir en el principal altaveu de les posicions del nacionalsocialisme alemany a l'Estat espanyol. Si bé és cert que el vespertí va mantenir evidents simpaties per Adolf Hitler i el seu Tercer Reich, també ho és que amb el pas del temps la línia ideològica del mitjà va evolucionar fins al punt que, durant els darrers anys en vida de Franco, les seves pàgines van acollir veus crítiques amb el règim fins al punt de convertir-lo en un dels periòdics precursors de la transició. Malgrat tot, Informaciones no va sobreviure al canvi de règim i va desaparèixer amb l'arribada de la dècada dels 80. El seu llegat, però, perdura en forma d'una Vuelta que, recordem-ho, va ser creada pel principal diari filonazi de l'Estat espanyol.