Procés català

Les decisions clau que afectaran el futur immediat dels exiliats

La justícia europea té diverses carpetes obertes que ha de resoldre en els pròxims mesos: la defensa és optimista i creu que els jutges tancaran la porta a l'extradició que vol Llarena

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 29 d'agost de 2021 a les 20:00 |
Comín, Puigdemont i Ponsatí en una imatge d'arxiu | ACN
Els presos han recuperat la llibertat gràcies a l'indult, però els exiliats continuen sense poder tornar a Catalunya i són una de les cares principals de la repressió. El curs arrenca amb diverses carpetes obertes i algunes decisions rellevants previstes que definiran el seu futur immediat. Amb les euroordres suspeses, com va reconèixer a finals de juliol el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), les qüestions prejudicials sol·licitades per Pablo Llarena a la justícia europea són ara com ara la peça central del complex trencaclosques de l'estratègia de l'exili. Quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui això -els advocats preveuen que sigui abans del març de l'any vinent-, la persecució del Tribunal Suprem contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí rebrà una estocada pràcticament definitiva. Les defenses són optimistes.

La justícia escocesa va decidir dijous abandonar el procedmient d'extradició de Ponsatí. L'exconsellera viu ara a Bèlgica, on fa d'eurodiputada, juntament amb Puigdemont i Comín, i on els jutges ja han resolt definitivament la qüestió de Lluís Puig rebutjant l'extradició, qüestionant la competència del Suprem i alterant de possibles vulneracions de drets en cas de tornar a Espanya. El revés va ser dur i Llarena va fer un moviment que, sense saber-ho, el podria haver sentenciat. Va ser a finals de febrer quan el jutge del Suprem va decidir involucrar la justícia europea en les euroordres i va presentar una bateria de preguntes perquè fos el tribunal de Luxemburg qui delimités els criteris pels quals s'han d'acceptar o denegar les ordres de detenció. "La justícia europea no donarà la raó a Llarena", deia aleshores l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye.


El procediment ha anat avançant. Dilluns la defensa dels exiliats va presentar al·legacions, avançades per El Món. Els advocats argumenten que les preguntes de Llarena són impertinents i, en alguns casos, "inadmissibles", perquè o bé pregunten per coses que pot fer un jutge d'un altre país, o bé ja han estat resoltes pel TJUE o van més enllà de les competències d'aquest tribunal. Una sentència recent de Luxemburg, que fa referència a un cas d'extradició d'un home als Estats Units, dona arguments a les defenses. La sentència estableix que no es pot perseguir judicialment pels mateixos fets en diferents estats de la Unió Europea si hi ha sentència ferma sobre la qüestió. La resolució pot tenir efectes sobre els exiliats. "La meitat de les prejudicials de Llarena ja han estat respostes pel TJUE", sostenia fa unes setmanes Boye.

En tot cas, els advocats tenen marcat al calendari el primer trimestre de l'any que ve per la qüestió de les prejudicials. Després d'haver presentat al·legacions, el proper pas s'emmarca en donar trasllat a les defenses dels escrits que hagin presentat les altres parts per poder-se posicionar. Això passarà en les properes setmanes. La decisió que prengui el TJUE serà determinant i, si finalment va en contra dels interessos de Llarena, la persecució contra els exiliats "caurà". Mentrestant, en tot cas, les euroordres estan suspeses i els exiliats es poden moure lliurement per Europa. Aquest estiu, de fet, alguns d'ells han passat per la Catalunya Nord. De moment, però, no poden entrar a territori espanyol. Espanya continua insistint que Puigdemont ha de ser jutjat i manté actives les ordres nacionals de detenció malgrat les victòries europees.


Els recursos sobre la immunitat


Hi ha més carpetes obertes que fan referència a la immunitat. Les defenses tenen actiu un recurs contra el suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu. Al juny, el TGUE va retornar la immunitat als tres eurodiputats independentistes en detectar risc de detenció si no tenien aquesta protecció. Setmanes després, a finals de juliol, la situació va canviar i se'ls va retirar aquesta mesura cautelar un cop constatat que les euroordres del Suprem estaven suspeses. Espanya ha demanat participar d'aquest procediment i la defensa dels eurodiputats ha de dir-hi alguna cosa abans del 30 d'agost. No hi ha motius legals perquè el tribunal no hagi d'admetre que l'Estat sigui part en el procés.


En aquest cas, se seguirà el procediment habitual d'un tema contenciós fins que es fixi la data de la vista. Els advocats preveuen que això sigui de cara al primer semestre de l'any vinent. Abans, però, hi ha d'haver una altra decisió del TGUE que fa referència a la negativa del Parlament Europeu de protegir la immunitat dels eurodiputats independentistes a finals del 2019, poc abans de les sentències de l'1-O i del TJUE sobre Oriol Junqueras. Això s'hauria de resoldre, preveuen les defenses, abans d'acabar aquest any. Els curs a l'exili arrenca amb diverses carpetes obertes i decisions rellevants que arribaran els propers mesos, i que poden traduir-se en noves victòries judicials per a l'independentisme i definir qui serà el futur dels dirigents exiliats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació