21
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
21:17h
Pobles, ciutats, vil·les... Més grans o més petits, amb més o menys habitants, però tots són municipis. Alguns tenen, fins i tot, petits nuclis poblacionals aïllats. Aquests són les Entitats Municipals Descentralitzades, EMD.
Catalunya compta actualment amb 65 EMD, majoritàriament concentrades a l'Alt Pirineu i l'Aran. La Demarcació de Lleida en concentra 54, a les comarques de Tarragona n'hi ha 6, a les de Barcelona 4 i a les de Girona 1.
Tot i superar la cinquantena, són entitats poc conegudes. Què són i com funcionen les EMD? Qui les dirigeix? Com es creen? Qüestions bàsiques al voltant d'aquests nuclis poblacionals que conviuen a Catalunya entre pobles i ciutats reconegudes.
Què és una EMD? Una Entitat Municipal Descentralitzada és un tipus d'entitat d'àmbit territorial inferior al municipi. És a dir, un govern local per sota d'un municipi, com una autonomia a l'interior del municipi. Així ho estableix l'article 86.7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya: "Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades".
Com funciona? Les EMD tenen un president o presidenta que elegeixen els veïns en votació majoritària. També hi ha una junta de veïns que, juntament amb el president, s'encarreguen de dirigir l'entitat.
Com s'escullen aquests representants? El president es vota el mateix dia de les eleccions municipals: els votants d'una EMD voten en dues urnes, una per escollir els regidors del municipi i una altra on trien el nom del candidat a president de l'EMD. Els vocals són nomenats pels partits polítics segons els resultats a les eleccions del municipi.
Hi ha algun requeriment especial? Sí. Només poden ser elegits president i vocals de la junta persones residents a l'EMD.
Què decideixen els dirigents de l'EMD? Tenen unes competències mínimes a complir que es poden complementar negociant-ho amb l'ajuntament del municipi. Aquestes són: vigilància dels béns d'ús públic, conservació i administració del seu patrimoni, enllumenat públic i neteja viària, execució d'obres i prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, ordenació del trànsit de vehicles i de persones, conservació i manteniment de parcs i jardins i patrimoni històric i artístic i, finalment, les activitats culturals i esportives.
Catalunya compta actualment amb 65 EMD, majoritàriament concentrades a l'Alt Pirineu i l'Aran. La Demarcació de Lleida en concentra 54, a les comarques de Tarragona n'hi ha 6, a les de Barcelona 4 i a les de Girona 1.
Tot i superar la cinquantena, són entitats poc conegudes. Què són i com funcionen les EMD? Qui les dirigeix? Com es creen? Qüestions bàsiques al voltant d'aquests nuclis poblacionals que conviuen a Catalunya entre pobles i ciutats reconegudes.
Què és una EMD? Una Entitat Municipal Descentralitzada és un tipus d'entitat d'àmbit territorial inferior al municipi. És a dir, un govern local per sota d'un municipi, com una autonomia a l'interior del municipi. Així ho estableix l'article 86.7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya: "Les concentracions de població que dins d'un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades".
Com funciona? Les EMD tenen un president o presidenta que elegeixen els veïns en votació majoritària. També hi ha una junta de veïns que, juntament amb el president, s'encarreguen de dirigir l'entitat.
Com s'escullen aquests representants? El president es vota el mateix dia de les eleccions municipals: els votants d'una EMD voten en dues urnes, una per escollir els regidors del municipi i una altra on trien el nom del candidat a president de l'EMD. Els vocals són nomenats pels partits polítics segons els resultats a les eleccions del municipi.
Hi ha algun requeriment especial? Sí. Només poden ser elegits president i vocals de la junta persones residents a l'EMD.
Què decideixen els dirigents de l'EMD? Tenen unes competències mínimes a complir que es poden complementar negociant-ho amb l'ajuntament del municipi. Aquestes són: vigilància dels béns d'ús públic, conservació i administració del seu patrimoni, enllumenat públic i neteja viària, execució d'obres i prestació de serveis de competència municipal d'interès exclusiu de l'entitat, ordenació del trànsit de vehicles i de persones, conservació i manteniment de parcs i jardins i patrimoni històric i artístic i, finalment, les activitats culturals i esportives.