20
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
22
d'agost
a la
13:01h
Tretze cotxes blindats, un helicòpter policial, un dispositiu amb més de 70 agents armats "fins a les dents" cantant com "marines" i en forma militar. Així ha relatat Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida, l'entrada de la Guàrdia Civil la matinada de l'11 de desembre de 2017 al Museu per efectuar el traslladat de 44 obres d'art de Sixena a Aragó. "És una anomalia absoluta en la museologia mundial", ha explicat Velasco en la taula rodona "espoliació patrimonial del Museu de Lleida" a la 53a Universitat Catalana d'Estiu (UCE).
El conflicte pels béns religiosos de la Franja es remunta al 1997, i des de llavors s'han escrit 8 llibres i una tesi doctoral. "És un tema que té moltes arestes i que té moltes friccions", ha detallat Velasco. Tot i això, el ressò internacional en l'àmbit acadèmic i periodístic ha estat inexistent. Fins al 2017, quan el conflicte arriba a l'etapa més àlgida amb l'espoliació de les obres de Sixena i l'entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida.
L'operació policial es produïa dos mesos i escaig després de l'1 d'octubre i amb les institucions catalanes intervingudes per l'article 155. Uns fets que des dels mitjans internacionals es van interpretar com una escalada de les tensions entre Catalunya i Espanya. En canvi, des de tots els sectors de l'àmbit espanyol, es va negar qualsevol relació entre el conflicte nacional i l'espoliació de les obres.
Pel que fa als organismes internacionals de l'àmbit de la museologia, Velasco ha lamentat que mantinguessin el silenci: "Ni el Consell Internacional de Museus (ICOM) ni la UNESCO, es van posicionar amb aquests fets. Només es posicionen de manera tàctica", ha lamentat. A l'Estat espanyol, tot aquest silenci "ha estat generalitzat", ha dit. En canvi, sí que va haver-hi "molta implicació" de les associacions professionals i personalitats particulars vinculades a la museologia i el patrimoni cultural a Catalunya.
Velasco també ha recordat que el juliol de 2016, amb Santi Vila de conseller de Cultura, es van entregar "incomprensiblement i de manera voluntària" 56 peces al monestir de Santa Maria de Sixena. Les obres, procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), eren considerades com a Béns Culturals d'Interès Nacional. Velasco ha indicat que "fins i tot" hi havia un acord del Govern que "impedia" lliurar-les. "Per quin motiu aquestes peces es van donar? Això no ho sabem, li haurem de preguntar algun dia a Sant Vila", ha dit irònicament.
"Algun dia veurem com el litigi de les obres del Museu de Lleida arribarà al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg", ha indicat Velasco. En aquest sentit, ha explicat que ja s'està treballant per fer arribar el cas als alts tribunals europeus perquè "és evident que s'ha atemptat contra el dret al patrimoni de les institucions catalanes". Velasco ha xifrat en 155 les obres que l'Estat ha espoliat al Museu de Lleida des de l'inici del conflicte el 1997.
El conflicte pels béns religiosos de la Franja es remunta al 1997, i des de llavors s'han escrit 8 llibres i una tesi doctoral. "És un tema que té moltes arestes i que té moltes friccions", ha detallat Velasco. Tot i això, el ressò internacional en l'àmbit acadèmic i periodístic ha estat inexistent. Fins al 2017, quan el conflicte arriba a l'etapa més àlgida amb l'espoliació de les obres de Sixena i l'entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida.
L'operació policial es produïa dos mesos i escaig després de l'1 d'octubre i amb les institucions catalanes intervingudes per l'article 155. Uns fets que des dels mitjans internacionals es van interpretar com una escalada de les tensions entre Catalunya i Espanya. En canvi, des de tots els sectors de l'àmbit espanyol, es va negar qualsevol relació entre el conflicte nacional i l'espoliació de les obres.
Pel que fa als organismes internacionals de l'àmbit de la museologia, Velasco ha lamentat que mantinguessin el silenci: "Ni el Consell Internacional de Museus (ICOM) ni la UNESCO, es van posicionar amb aquests fets. Només es posicionen de manera tàctica", ha lamentat. A l'Estat espanyol, tot aquest silenci "ha estat generalitzat", ha dit. En canvi, sí que va haver-hi "molta implicació" de les associacions professionals i personalitats particulars vinculades a la museologia i el patrimoni cultural a Catalunya.
Velasco també ha recordat que el juliol de 2016, amb Santi Vila de conseller de Cultura, es van entregar "incomprensiblement i de manera voluntària" 56 peces al monestir de Santa Maria de Sixena. Les obres, procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), eren considerades com a Béns Culturals d'Interès Nacional. Velasco ha indicat que "fins i tot" hi havia un acord del Govern que "impedia" lliurar-les. "Per quin motiu aquestes peces es van donar? Això no ho sabem, li haurem de preguntar algun dia a Sant Vila", ha dit irònicament.
"Algun dia veurem com el litigi de les obres del Museu de Lleida arribarà al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg", ha indicat Velasco. En aquest sentit, ha explicat que ja s'està treballant per fer arribar el cas als alts tribunals europeus perquè "és evident que s'ha atemptat contra el dret al patrimoni de les institucions catalanes". Velasco ha xifrat en 155 les obres que l'Estat ha espoliat al Museu de Lleida des de l'inici del conflicte el 1997.