19
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
20
d'agost
a les
11:14h
La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) acostuma a exercir de termòmetre previ de l'arrencada del curs polític. L'any passat, per exemple, Quim Torra s'hi va acostar a punt de ser inhabilitat pel Tribunal Suprem i, de manera discreta, va aprofitar per reunir-se amb Carles Puigdemont i ordir una remodelació del Govern que aixecaria polseguera. Torra ja no és president i viu allunyat de la dinàmica dels partits -fins i tot de Junts, amb qui només va protagonitzar un míting en campanya electoral-, i no s'ha mogut de les idees sobre el diàleg amb l'Estat que exhibia ja com a president. Al costat de Laura Borràs, presidenta del Parlament i amiga personal, ha carregat contra un mecanisme de negociació que protagonitzarà la represa del curs i té números de convertir-se -si no ho és ja- en terreny abonat per les discrepàncies entre ERC i Junts, socis de Govern.
La jornada d'aquest dijous a l'UCE ha servit perquè les dues formacions exhibissin les discrepàncies existents sobre la negociació amb l'Estat. Només cal desgranar els posicionaments de Borràs i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, per entendre fins a quin punt les posicions de partida són allunyades. La dirigent de Junts ha assenyalat que la "suposada" -apel·latiu que al partit de Puigdemont prolifera cada vegada més- taula de diàleg està "feta a mida i propòsit d'enterrar, definitivament, la culminació del procés d'independència". Per què s'hi asseuran, doncs? Perquè ERC, tot i "l'empat tècnic" del 14-F -en el qual els republicans van obtenir 35.000 vots i un escó més que els seus socis- va atorgar el lideratge del procés al partit de Pere Aragonès i, per això, els pertoca conduir, almenys durant un temps, la nova etapa.
Borràs, en tot cas, ha indicat que no caldran dos anys per constatar que la taula de diàleg no donarà resultats. Torra ha estat més taxatiu que la presidenta de la cambra per referir-se a la mesa: creu que "no s'hi hauria d'anar" i que "Catalunya no està en condicions d'asseure's en una taula", perquè s'hi va "sense una proposta de contrapoder" que obligui l'Estat a negociar l'amnistia i l'autodeterminació. Torra ha proposat utilitzar l'amenaça de la declaració d'independència: "O referèndum o DUI". Segons l'expresident, l'Estat utilitza la taula de diàleg per "convivència política" davant Europa, i ha recordat que en la primera trobada de la taula de negociació, que ell mateix va presidir a Madrid al costat de Pedro Sánchez, el govern espanyol "ja va deixar clar que mai negociaria sobre autodeterminació i amnistia".
Durant la xerrada sobre el paper de les institucions que han protagonitzat la presidenta del Parlament i l'expresident de la Generalitat, el mateix Torra ha qualificat l'autonomia catalana de "monstre burocràtic" -concepte que ha diferenciat de l'autogovern- que dificulta "enormement" la consecució de la independència. Aquesta, només serà possible si es "defensa al carrer i es controla del territori", ha sentenciat. Una força al carrer que ahir Joaquim Forn relativitzava reconeixent que en la vaga general del 3 d'octubre els grans sindicats van anar-hi "arrossegats". L'exconseller d'Interior durant l'1-O també va refredar les expectatives sobre la taula de diàleg, en considerar que donaria "pocs o cap fruit". Com Torra, es va mostrar desconfiat de la via institucional per assolir la independència: "No l'aconseguirem parlant als despatxos", va sentenciar.
Borràs, en canvi, ha fet una defensa aferrissada del Parlament. La presidenta creu que els ciutadans han de percebre que les institucions serveixen per "fer efectius els seus anhels". "Han de ser un mitjà i no un obstacle", ha subratllat. En aquest sentit, s'ha mostrat "absolutament compromesa a fer la feina" que li "pertoca" per allunyar el Parlament de la "folklorització" i el fet que sembli una "gestoria". Per fer-ho, Borràs ha emplaçat la Generalitat a gestionar les "engrunes" amb eficàcia mentre, al mateix temps, denunciï la "insuportable" dependència de l'Estat.
ERC exigeix el compliment de l'acord a Junts i la CUP
Vilagrà ha exposat una visió diferenciada de la de l'expresident i la presidenta de la cambra. Puntal a l'ombra de l'executiu d'Aragonès, dona de confiança per la relació administrativa amb el govern espanyol -establerta a través de la comissió bilateral Estat-Generalitat-, ha recordat tant a Junts com a la CUP que està acordat dotar la taula de diàleg de dos anys de marge. "L'hem d'esgotar fins al final", ha assenyalat la dirigent d'ERC, que ni es planteja que els socis de Govern vulguin canviar els termes del pacte. "Seria donar pals de cec", ha indicat Vilagrà, que ha demanat aparcar el "dogmatisme" i la "divisió" perquè serien "mals companys de viatge" en aquesta etapa.
La consellera de la Presidència ha admès que serà "molt difícil" aconseguir un acord amb l'Estat pel referèndum i l'amnistia, però ha defensat el mecanisme de negociació perquè suposa també un missatge en clau internacional. Just el contrari del que pensa Borràs, que ha apuntat que la taula pot acabar certificant davant la comunitat internacional que l'Estat està canalitzant de debò el conflicte amb Catalunya. En tot cas, la dirigent d'ERC ha volgut diferenciar la resolució del plet polític de la relació administrativa amb el govern espanyol, estructurada al voltant de la bilateral.
Vilagrà ha indicat que també s'ha d'atorgar prioritat a l'obtenció de traspassos i recursos. "Volem equipaments dels quals l'Estat és titular a Catalunya", ha apuntat la consellera de la Presidència, en referència a l'aeroport del Prat, el Port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca, com defensa Aragonès des de fa mesos. Per a Borràs, en canvi, la Generalitat s'ha de dedicar a gestionar amb "eficàcia" les "engrunes" de l'autonomia sense deixar de denunciar els efectes nocius de la "dependència". Torra, a banda, ha aprofitat per definir com a "monstre burocràtic" l'aparell autonòmic, convertit -segons ell- en un impediment per aconseguir la independència.
Quan queden tan sols unes setmanes per la reunió de la taula de diàleg i encara s'han de perfilar els seus integrants -Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró, que tancarà l'UCE, i Vilagrà apareixen com a fixos en l'alineació catalana- la negociació amb l'Estat continua exercint com a motor de les discrepàncies entre socis. La setmana del 13 de setembre, quan la mesa es reunirà a Barcelona, serà clau per veure el futur del mecanisme. En aquell moment, Aragonès espera haver posat ja en marxa l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, pel qual ja s'han fet gestions discretes.