22
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
19:23h
Marina Villar és una catalana de Barcelona que viu als Estats Units. Dissenyadora gràfica i d'interiors, és la directora d'Exposicions del Museu de la Família de Walt Disney a San Francisco, Califòrnia. Va arribar a la badia acompanyant la seva parella, que treballa a Silicon Valley. Villar segueix de molt a prop la realitat catalana, que viu amb expectació.
Té al darrere una llarga trajectòria professional que va començar a l'escola de la Llotja. Va treballar amb algunes de les grans companyies teatrals catalanes, com els Comediants o la Fura dels Baus, així com en produccions de TVE a Catalunya i TV3. Va participar en grans escenificacions com la inauguració dels Jocs Olímpics o l'Expo de Sevilla.
- Com va arribar a San Francisco?
- Per raons familiars. La meva parella va tenir l'oportunitat de col·laborar en projectes molt interessants a Silicon Valley i vam decidir venir. El primer cop que vam viure-hi va ser del 2001 al 2006. Després vam tornar a Barcelona fins que el 2010 vam venir un altre cop a Califòrnia.
- I com va entrar en contacte amb el món Disney?
- Va ser una mica per atzar. Una coneguda meva coneixia un dels conservadors del museu, Martín Salazar, molt reconegut a Califòrnia. Ens vam fer amics i un dia em va demanar de treballar en una exposició sobre un artista llegendari, Tyrus Wong, una persona de 103 anys que va ser molt innovador. Va ser una experiència espectacular. A partir d'aleshores, la filla de Disney, Diane, a qui li va agradar la meva feina, em va proposar de vincular-me al museu, i d'això ja en fa quasi deu anys.
- N'és la directora d'Exposicions. En què consisteix la seva tasca?
- Soc la directora d'Exposicions i, des de fa dos anys, també de la Col·lecció. Pel que fa a les exposicions, he de proveir el consell d'administració de propostes de les mostres i activitats que es faran, i planificar les exposicions itinerants. En l'apartat de col·leccions, tinc cura del fons de la fundació, de la base de dades, d'obrir la col·lecció a tothom, d'ampliar el fons a través de compres i subhastes, i de coordinar el préstec a altres museus. Ara mateix estem preparant una cosa que em fa molta il·lusió, que és cedir 49 miniatures de Disney al Metropolitan de Nova York. Són unes peces que Walt col·leccionava i que mai han sortit d'aquí.
- La pandèmia els deu haver afectat.
- Esclar. El museu ha estat un temps tancat i hem organitzat un seguit d'exposicions virtuals comunitàries.
- Li agrada més la forma de treballar dels Estats Units que la de Catalunya?
- Són estils diferents. Una de les coses que em va xocar va ser la manera de dissenyar les exposicions. Als EUA, a la gent li agrada més el barroquisme que la simplicitat. Em sobtava quan em demanaven que posés més art a les parets. Aquí agrada la quantitat i mostrar el fons. Un aspecte que inicialment temia era el referent a l'idioma, que creia que seria un handicap. Però em vaig sentir sempre molt recolzada. Quan vaig tenir la primera entrevista amb la Diane Disney li vaig plantejar que el meu anglès era dolent. I ella em va dir: "Però tu dissenyes, oi? Doncs això és el que compta". Hi ha un idioma universal, que és fer les coses amb ganes, i és el que ajuda a tirar endavant.
- Als EUA es valora la feina d'una altra manera que a Europa?
- En el meu cas, he tingut molta sort i he conegut gent que sense que em conegués, han valorat la meva feina. Vaig arribar a dalt més ràpidament que no pas a Catalunya, on vaig estar treballant molt i n'estic molt contenta. Vaig estar treballant amb els Comediants per a la cloenda dels Jocs, i vaig estar amb Joan Font per a la inauguració de l'Expo de Sevilla. Però als Estats Units de seguida se'm va reconèixer. És un país d'oportunitats i, si t'arrisques, t'ho reconeixen amb més facilitat que a Europa.
- Segurament hi ha pocs emporis mediàtics que hagin conformat més l'imaginari de tanta gent com el món Disney. Però diria que Walt Disney és una figura molt coneguda?
- Per la gent més jove, Disney és només una marca. Però Disney era una persona i això és el que la seva filla, la Diane, va voler explicar amb aquest museu. Crec que és bastant desconegut i molta gent que ve se sorprèn del personatge. Cal dir, també, que el museu és del tot independent de la companyia.
- La seva figura ha donat lloc a algunes controvèrsies. Es va dir que havia falsejat el seu origen. Fins i tot ha generat llegendes, com que el seu cos havia estat hivernat.
- És divertit. També s'havia dit si era d'origen espanyol. En una de les converses amb la Diane, m'explicava que en un viatge a Espanya hi havia persones que creien que era espanyol. Però no. Aquest senyor va néixer a Chicago, va créixer a Missouri i no està congelat. Està enterrat en un cementiri de Los Ángeles.
- També va tenir un vessant polític. Després d'una joventut progressista, Disney va girar a la dreta i va destacar durant la cacera de bruixes anticomunista dels anys cinquanta.
- Ell va declarar els anys cinquanta davant el Congrés responent sobre possible infiltració comunista a la seva companyia. Havia tingut conflictes amb els sindicats. De fet, aquests aspectes també s'expliquen en el museu. En això, la filla, Diane, volia ser molt honesta i explicar-ho tot. Però jo, després d'haver-ho estudiat, diria que Walt Disney era més aviat apolític i va lluitar per fer subsistir la companyia. Era un somniador i volia tirar endavant la seva idea. Les seves preocupacions eren l'animació i la innovació, i en alguns moments va haver de jugar alguns papers per mantenir forta la companyia.
- Quina família queda de Disney?
- La Diane va morir el 2013 d'un accident. Va continuar el seu marit, Ron Miller. I, en desaparèixer ell, van seguir els seus fills, que són els nets de Walt Disney.
- Com és la família?
- Són molt normals i accessibles. Amb la Diane és amb qui havia tractat més. Però tinc un tracte molt agradable. No són gens pretensiosos. Són discrets i passen força desapercebuts, i estan implicats en el museu i la fundació.
- Recentment, el Consell de l'Audiovisual ha criticat Disney per oferir poques pel·lícules en català. No podria fer alguna cosa?
- Tots empenyem per poder millorar la situació de la nostra llengua.
- La colònia catalana a Califòrnia està ben cohesionada?
- Sí. Aquí tenim el Casal Català, que el porta l'amic Joan Morales. Fem trobades en les dates més assenyalades, com Sant Joan o la Castanyada. Estem tots connectats.
- Des de Califòrnia, com ha viscut la política catalana aquests darrers temps?
- En moments com l'1-O, vaig viure-ho amb molta preocupació i tristesa. I ho continuem vivint amb expectació. Quan ets fora, a vegades magnifiques les coses. Tinc clar que els catalans hem de continuar actuant de manera pacífica i totalment democràtica.
- Veu el futur amb optimisme?
- Soc una persona optimista en general. La pandèmia ho ha capgirat molt. Però crec que la gent ha de tenir el dret a expressar-se, i fer-ho de manera pacífica, que és com és el poble català.
- Què en podem aprendre els catalans de Walt Disney?
- Walt Disney hagués pogut ser català. Era un home molt treballador, molt lluitador i innovador, i crec que els catalans som molt així. També és cert que va tenir la sort de tenir un germà que era un geni de les finances. Però Walt Disney tenia molt de català. Va néixer a Chicago, però hagués pogut fer-ho a Barcelona o a Girona. Els catalans tenen unes qualitats que jo veig reflectides en Disney.
Té al darrere una llarga trajectòria professional que va començar a l'escola de la Llotja. Va treballar amb algunes de les grans companyies teatrals catalanes, com els Comediants o la Fura dels Baus, així com en produccions de TVE a Catalunya i TV3. Va participar en grans escenificacions com la inauguració dels Jocs Olímpics o l'Expo de Sevilla.
- Com va arribar a San Francisco?
- Per raons familiars. La meva parella va tenir l'oportunitat de col·laborar en projectes molt interessants a Silicon Valley i vam decidir venir. El primer cop que vam viure-hi va ser del 2001 al 2006. Després vam tornar a Barcelona fins que el 2010 vam venir un altre cop a Califòrnia.
- I com va entrar en contacte amb el món Disney?
- Va ser una mica per atzar. Una coneguda meva coneixia un dels conservadors del museu, Martín Salazar, molt reconegut a Califòrnia. Ens vam fer amics i un dia em va demanar de treballar en una exposició sobre un artista llegendari, Tyrus Wong, una persona de 103 anys que va ser molt innovador. Va ser una experiència espectacular. A partir d'aleshores, la filla de Disney, Diane, a qui li va agradar la meva feina, em va proposar de vincular-me al museu, i d'això ja en fa quasi deu anys.
- N'és la directora d'Exposicions. En què consisteix la seva tasca?
- Soc la directora d'Exposicions i, des de fa dos anys, també de la Col·lecció. Pel que fa a les exposicions, he de proveir el consell d'administració de propostes de les mostres i activitats que es faran, i planificar les exposicions itinerants. En l'apartat de col·leccions, tinc cura del fons de la fundació, de la base de dades, d'obrir la col·lecció a tothom, d'ampliar el fons a través de compres i subhastes, i de coordinar el préstec a altres museus. Ara mateix estem preparant una cosa que em fa molta il·lusió, que és cedir 49 miniatures de Disney al Metropolitan de Nova York. Són unes peces que Walt col·leccionava i que mai han sortit d'aquí.
- La pandèmia els deu haver afectat.
- Esclar. El museu ha estat un temps tancat i hem organitzat un seguit d'exposicions virtuals comunitàries.
- Li agrada més la forma de treballar dels Estats Units que la de Catalunya?
- Són estils diferents. Una de les coses que em va xocar va ser la manera de dissenyar les exposicions. Als EUA, a la gent li agrada més el barroquisme que la simplicitat. Em sobtava quan em demanaven que posés més art a les parets. Aquí agrada la quantitat i mostrar el fons. Un aspecte que inicialment temia era el referent a l'idioma, que creia que seria un handicap. Però em vaig sentir sempre molt recolzada. Quan vaig tenir la primera entrevista amb la Diane Disney li vaig plantejar que el meu anglès era dolent. I ella em va dir: "Però tu dissenyes, oi? Doncs això és el que compta". Hi ha un idioma universal, que és fer les coses amb ganes, i és el que ajuda a tirar endavant.
- Als EUA es valora la feina d'una altra manera que a Europa?
- En el meu cas, he tingut molta sort i he conegut gent que sense que em conegués, han valorat la meva feina. Vaig arribar a dalt més ràpidament que no pas a Catalunya, on vaig estar treballant molt i n'estic molt contenta. Vaig estar treballant amb els Comediants per a la cloenda dels Jocs, i vaig estar amb Joan Font per a la inauguració de l'Expo de Sevilla. Però als Estats Units de seguida se'm va reconèixer. És un país d'oportunitats i, si t'arrisques, t'ho reconeixen amb més facilitat que a Europa.
"Walt Disney és encara una figura poc coneguda i, pels joves, és només una marca"
- Segurament hi ha pocs emporis mediàtics que hagin conformat més l'imaginari de tanta gent com el món Disney. Però diria que Walt Disney és una figura molt coneguda?
- Per la gent més jove, Disney és només una marca. Però Disney era una persona i això és el que la seva filla, la Diane, va voler explicar amb aquest museu. Crec que és bastant desconegut i molta gent que ve se sorprèn del personatge. Cal dir, també, que el museu és del tot independent de la companyia.
- La seva figura ha donat lloc a algunes controvèrsies. Es va dir que havia falsejat el seu origen. Fins i tot ha generat llegendes, com que el seu cos havia estat hivernat.
- És divertit. També s'havia dit si era d'origen espanyol. En una de les converses amb la Diane, m'explicava que en un viatge a Espanya hi havia persones que creien que era espanyol. Però no. Aquest senyor va néixer a Chicago, va créixer a Missouri i no està congelat. Està enterrat en un cementiri de Los Ángeles.
- També va tenir un vessant polític. Després d'una joventut progressista, Disney va girar a la dreta i va destacar durant la cacera de bruixes anticomunista dels anys cinquanta.
- Ell va declarar els anys cinquanta davant el Congrés responent sobre possible infiltració comunista a la seva companyia. Havia tingut conflictes amb els sindicats. De fet, aquests aspectes també s'expliquen en el museu. En això, la filla, Diane, volia ser molt honesta i explicar-ho tot. Però jo, després d'haver-ho estudiat, diria que Walt Disney era més aviat apolític i va lluitar per fer subsistir la companyia. Era un somniador i volia tirar endavant la seva idea. Les seves preocupacions eren l'animació i la innovació, i en alguns moments va haver de jugar alguns papers per mantenir forta la companyia.
- Quina família queda de Disney?
- La Diane va morir el 2013 d'un accident. Va continuar el seu marit, Ron Miller. I, en desaparèixer ell, van seguir els seus fills, que són els nets de Walt Disney.
- Com és la família?
- Són molt normals i accessibles. Amb la Diane és amb qui havia tractat més. Però tinc un tracte molt agradable. No són gens pretensiosos. Són discrets i passen força desapercebuts, i estan implicats en el museu i la fundació.
- Recentment, el Consell de l'Audiovisual ha criticat Disney per oferir poques pel·lícules en català. No podria fer alguna cosa?
- Tots empenyem per poder millorar la situació de la nostra llengua.
"Els catalans hem de continuar actuant de manera pacífica i democràtica, i jo soc optimista"
- La colònia catalana a Califòrnia està ben cohesionada?
- Sí. Aquí tenim el Casal Català, que el porta l'amic Joan Morales. Fem trobades en les dates més assenyalades, com Sant Joan o la Castanyada. Estem tots connectats.
- Des de Califòrnia, com ha viscut la política catalana aquests darrers temps?
- En moments com l'1-O, vaig viure-ho amb molta preocupació i tristesa. I ho continuem vivint amb expectació. Quan ets fora, a vegades magnifiques les coses. Tinc clar que els catalans hem de continuar actuant de manera pacífica i totalment democràtica.
- Veu el futur amb optimisme?
- Soc una persona optimista en general. La pandèmia ho ha capgirat molt. Però crec que la gent ha de tenir el dret a expressar-se, i fer-ho de manera pacífica, que és com és el poble català.
- Què en podem aprendre els catalans de Walt Disney?
- Walt Disney hagués pogut ser català. Era un home molt treballador, molt lluitador i innovador, i crec que els catalans som molt així. També és cert que va tenir la sort de tenir un germà que era un geni de les finances. Però Walt Disney tenia molt de català. Va néixer a Chicago, però hagués pogut fer-ho a Barcelona o a Girona. Els catalans tenen unes qualitats que jo veig reflectides en Disney.