La resposta a la crisi afganesa divideix els partits catalans

Les reaccions constaten visions diferenciades entre la necessitat d'acollir refugiats, les crítiques a la intervenció nord-americana, les acusacions de "bonisme" i proclames a favor de la "civilització"

Concentració a Barcelona en solidaritat amb les dones afganeses.
Concentració a Barcelona en solidaritat amb les dones afganeses. | Gala Espín
18 d'agost del 2021
El conflicte a l'Afganistan ha ocupat el carril central de la informació i està protagonitzant les declaracions de la classe política. En el cas de Catalunya, totes les forces parlamentàries s'han posicionat i s'ha generat un debat viu davant l'anunci de la retirada de les tropes nord-americanes del territori i la conquesta del poder, tot seguit, pels talibans. Des del primer moment, per exemple, el president Pere Aragonès va mostrar la disposició del Govern a acollir refugiats afganesos. 

La crisi afganesa -que ha coincidit amb el quart aniversari de l'atemptat a les Rambles del 17-A- reuneix un munt dels ingredients ideològics que nodreixen el debat públic els darrers anys: el lideratge global, el paper de les grans potències, l'emergència islamista, els drets de la dona o el futur de la democràcia. Cada sector polític ho ha interpretat des del seu punt de vista. Veiem-ne només uns exemples.       

ERC: Catalunya, país d'acollida
ERC ha fet costat al discurs d'Aragonès d'oferir Catalunya com a terra d'acollida. En aquesta línia, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va incidir en declaracions a Catalunya Ràdio en el component de crisi humanitària de la crisi afganesa: "Estem davant d'una tragèdia humanitària de la població de l'Afganistan. Volem l'acollida de les persones més vulnerables perquè tinguin unes condicions de vida dignes". "Des de Catalunya volem acollir. I ho volem fer garantint unes condicions de vida digna a les persones refugiades", va indicar la consellera.