Crònica

Quines vies té el català per sobreviure a les traves de l'Estat francès?

Diputats francesos aposten per una reforma de dos articles de la constitució per protegir les llengües minoritàries

per Joan Obiols, Prada, Catalunya Nord | 17 d'agost de 2021 a les 18:35 |
Paul Molac, el diputat bretó que va impulsar la llei Molac a l'Assemblea Nacional francesa | Josep Maria Montaner
La sentència del Consell Constitucional francès del 21 de maig contra l'anomenada llei Molac posa en evidència les traves que imposa l'estat francès per la supervivència de les llengües minoritàries. Una taula rodona de 6 ponents ha abordat el tema en la segona jornada de la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu, que es celebra a Prada (Catalunya Nord) fins al 22 d'agost.

L'acte ha comptat amb la participació del bretó Paul Molac, diputat a l'Assemblea Nacional francesa i artífex de la norma específica, que promou i protegeix les llengües minoritzades en diverses regions de l'Estat francès (el català, el basc, el cors, l'occità i el bretó). Es tracta d'una norma que permet implementar en aquests territoris la immersió lingüística al 50% en centres públics. A banda, preveu compensacions econòmiques en aquelles escoles privades on ja s'aplicava la immersió.


El text va ser aprovat a l'Assemblea Nacional francesa amb 247 vots a favor i només 76 en contra. I va comptar amb un suport polític "molt ampli i transversal", han ressaltat els diputats Christophe Euzet i Paul Molac. De fet, 100 diputats del partit del president francès, Emmanuel Macron, La República En Marxa (LREM), van donar suport a la iniciativa. Així com 54 d'Els Republicans, 20 dels socialistes, 6 de l'Esquerra Democràtica i 1 de la França Insubmisa. També va comptar amb el suport actiu de Llibertat i Territori, que aplega diputats corsos i bretons.

De totes maneres, un grup de 61 diputats de diversos grups polítics, va presentar un recurs judicial a l'alt tribunal francès -l'anomenat Consell Constitucional- contra el contingut de la llei. El Consell va tombar la norma en considerar que contenia dos articles inconstitucionals i que la llengua de la República francesa "és el francès", fent referència a l'article 2 de la constitució. Alhora, la sentència va anul·lar també els accents diacrítics dels cognoms.


Defensa de l'escola en català


D'aquesta manera, l'ensenyament del català i les altres llengües minoritzades a l'escola pública, queda altra vegada reculat exclusivament als centres privats. Elena Gual, directora de l'escola Arrels-Vernet de Perpinyà, ho interpreta com un atac a l'ensenyament públic. Gual és membre del centre públic Arrels, que fa ensenyament immersiu des de fa 40 anys "gràcies a l'acord amb les autoritats acadèmiques". La directora ha defensat el model d'escola en català perquè "no suposa cap perill pel domini del francès", entén que l'entorn lingüístic fora del centre potencia perfectament el seu aprenentatge.


L'estat francès no reconeix l'oficialitat del català ni de cap altra llengua minoritzada, i en molts casos, l'escola és l'únic espai on els infants poden aprendre la llengua. Per aquest motiu, explica Gual, l'escola Arrels ensenya el català durant els dos primers anys, quan s'aprèn a parlar i llegir: "En aquesta etapa, els nens tenen molta facilitat a aplicar les connexions amb el francès". Les darreres dades, segons exposa la Confederació de Calandretas, és que el 76% dels habitants de la Catalunya del Nord són favorables a la immersió lingüística en les escoles. 

Reformular articles de la Constitució


La solució ha de ser "política", ha defensat Joan Francés Albert, copresident de la Confederació de Calandretas. Ell aposta per la modificació de l'article 2 de la Constitució, que dictamina que el francès "és la llengua de la República". Aquest text, obre la porta a una lectura "fonamentalista" dels tribunals. Per solucionar-ho, Francés Albert hi inclouria les llengües minoritzades. 

La constitució francesa "és incompatible amb la diversitat i exclou altres identitats", ha dit Francés Albert. Denuncia que el principi bàsic d'igualtat de la República "no es respecta" i creu que la salvació de la llengua "ha de passar per l'escola pública, i això només serà possible amb la generalització i desenvolupament d'aquesta".

El diputat bretó Molac defensa una via diferent, aquesta consisteix en "completar" l'article 75 de la Constitució, el qual reconeix les llengües regionals com un patrimoni. En aquest sentit, ha defensat que "és més fàcil" modificar-lo que l'article 2, un dels punts principals de la Constitució, i que com a conseqüència, podria aixecar "suspicàcies" entre molts sectors. 

El Consell Constitucional "podria haver fer una destrossa molt major", ha explicat Christophe Euzet, diputat del partit de Macron. Creu que hi ha "aspectes positius" i que la constitució "no tanca la porta al reconeixement del bilingüisme". A banda, ha exposat la voluntat d'explorar una solució provisional de cara a l'inici de curs al setembre perquè les escoles públiques de les regions amb llengües minoritzades puguin començar les classes amb la immersió. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació