20
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
21
d'agost
a les
14:38h
"Distància, mans, mascareta". Dia sí, dia també, el missatge que ha perseguit la ciutadania durant molts mesos. I la vida? L'estiu del 2020 va ser complicat: hi va haver rebrots i la desescalada del confinament va acabar frustrada, camí de noves prohibicions durant la segona onada. Tot i no haver-hi toc de queda ni restriccions com ara, la majoria de municipis de Catalunya no van celebrar festes majors.
Enguany, la cinquena onada de la pandèmia, que encara està present als hospitals, no ha impedit celebrar, en gran part, les festes majors d'estiu que tant caracteritzen Catalunya. Un esforç rellevant per part dels organitzadors que, sumat a les ganes de retrobament, festa i sensació de llibertat dels ciutadans -malgrat la impossibilitat de celebrar esdeveniments públics més enllà de mitjanit- han fet l'estiu del 2021 més estiu. Convivint, això sí, amb un toc de queda canviant, que aquest cap de setmana només està vigent a 19 municipis a l'espera que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) validi -o no- elevar-lo a 62 com demana el Govern per raons epidemiològiques.
Martí Urgell, organitzador de la Festa Major de Gràcia, explica a NacióDigital que gestionar les activitats i els passatges per carrers guarnits és una tasca complicada, però no impossible: "Es comptabilitzen les persones per evitar sobrepassar el límit". En el cas de Gràcia, les activitats es duen a terme amb cita prèvia i s’han instaurat tanques per controlar els perímetres dels carrers i les places.
Pel que fa als castells, Urgell afirma que s'han dividit les colles en grups de 25 persones per assegurar la màxima seguretat possible: "Per poder assajar hem buidat les places. Abans eren oberts al públic, però així és més segur tot i que els membres castellers han passat per tests d'antígens".
Josep Maria Contel, membre de la Fundació per la Festa Major de Gràcia, assegura que tot i complir les mesures de seguretat és important oferir aquestes tradicions: "Volem viure la festa major amb la seva essència, encara que sigui un altre punt de vista però amb paràmetres més oberts que l'any passat. És important després de tot el que hem viscut". Malgrat els esforços, a Gràcia s'hi han vist imatges pràcticament pre-pandèmiques, algunes d'elles amb aglomeracions de ciutadans sense mascareta. Va passar, per exemple, aquest dijous, primera nit sense toc de queda a Barcelona.
Adaptar-se a les normes canviants
No només els organitzadors s'han hagut d'adaptar a les mesures i restriccions estipulades pel Govern. També ho han hagut de fer els membres de les companyies de teatre, grups de ball o orquestres. La solsonina Anna Montraveta afirma, que tot i no poder fer-se els mítics gegants a Solsona, els geganters adaptaran els ballets: dansaran evoltats d'un número limitat de persones.
A Vilafranca del Penedès, l'Aina Soler, que forma part d'un dels 16 balls presents a les festes majors, explica que el poble, tot i celebrar una de les celebracions "més elaborades de Catalunya", ha pres mesures per assegurar la seguretat dels veïns, com retransmetre les activitats per la televisió per tothom que no hagi aconseguit entrada o directament no hi vulgui assistir.
Els balls es repartiran en algunes escoles en comptes de fer la tradicional cercavila i les processons pels carrers de Vilafranca, per tal d'evitar aglomeracions. Es farà una cercavila més petita en una de les rambles de la perifèria, també amb accés controlat mitjançant la reserva d’entrades. A més, tots els participants de la Festa Major s’hauran de fer una prova d'antígens.
Conservar les tradicions
Catalunya és país de tradicions, i una de les més antigues és la proclamació de pubilles i hereus al territori. Gil Vilarrassa, president del Foment de les Tradicions Catalanes, celebra que enguany s'hagi pogut reprendre aquesta tradició després de "congelar el pubillatge" per la Covid durant més d'un any.
Celebren actes adaptats a les mesures que indica el Procicat, no fan cercaviles i utilitzen mascareta arreu on van, però les faixes, faldilles i mantellines llueixen pels carrers catalans. I tots els hereus, fadrins, pubilles i damisel·les es retrobaran a l'acte del Pubillatge Nacional que se celebrarà a la tardor. No volen que ningú es quedi sense viure l'experiència, i Vilarrassa demana que es presentin "tots els càrrecs que no es van poder presentar el 2020". Tot i això, cada poble decidirà qui vol presentar en l'edició d'enguany que, de ben segur, serà "ben especial".
També és part d'una festa major el sopar popular que es fa a molts municipis. A Igualada no hi han volgut renunciar, tot i que fa uns mesos consideraven impossible celebrar-lo. La periodista igualadina Maria Moix explica que el conegut sopar popular de l'"operació cigró" es farà amb aforament limitat i taules distribuïdes per grups bombolla.
Llarga vida a les orquestres
"És una llàstima veure el públic assegut i amb mascareta, però des de dalt de l'escenari intentem donar-li les ganes i l'impacte necessaris perquè la gent pugui gaudir el concert al màxim", explica Iago Garcia, el cantant d'una de les orquestres amb més recorregut de Catalunya, la Principal de la Bisbal.
La Principal ha inventat el "ball de cadira". Quan el cantant pronuncia aquestes tres paraules a través del micròfon la gent "flipa" i una nena li va arribar a preguntar: "Què és?, com es fa?". Fàcil. "Estar assegut a la cadira, moure els braços i les cames, però no poder ballar de peu", explica Garcia.
L’aforament limitat també ha comportat canvis en funcionament de l’orquestra. L’espectacle ha hagut de canviar i enguany es fan, en molts casos, dos "passes". "Així hi pot assistir tothom que vol", celebra el cantant. Satisfet amb la feina feta i agraït per la confiança dels organitzadors, Garcia defensa i reivindica que, si es vol, "la cultura és segura". També ho volen ser les festes majors que agiten aquests dies el país.
Enguany, la cinquena onada de la pandèmia, que encara està present als hospitals, no ha impedit celebrar, en gran part, les festes majors d'estiu que tant caracteritzen Catalunya. Un esforç rellevant per part dels organitzadors que, sumat a les ganes de retrobament, festa i sensació de llibertat dels ciutadans -malgrat la impossibilitat de celebrar esdeveniments públics més enllà de mitjanit- han fet l'estiu del 2021 més estiu. Convivint, això sí, amb un toc de queda canviant, que aquest cap de setmana només està vigent a 19 municipis a l'espera que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) validi -o no- elevar-lo a 62 com demana el Govern per raons epidemiològiques.
Martí Urgell, organitzador de la Festa Major de Gràcia, explica a NacióDigital que gestionar les activitats i els passatges per carrers guarnits és una tasca complicada, però no impossible: "Es comptabilitzen les persones per evitar sobrepassar el límit". En el cas de Gràcia, les activitats es duen a terme amb cita prèvia i s’han instaurat tanques per controlar els perímetres dels carrers i les places.
Pel que fa als castells, Urgell afirma que s'han dividit les colles en grups de 25 persones per assegurar la màxima seguretat possible: "Per poder assajar hem buidat les places. Abans eren oberts al públic, però així és més segur tot i que els membres castellers han passat per tests d'antígens".
Carrers guarnits a Gràcia durant la festa major del barri. Foto: Gala Espín
Josep Maria Contel, membre de la Fundació per la Festa Major de Gràcia, assegura que tot i complir les mesures de seguretat és important oferir aquestes tradicions: "Volem viure la festa major amb la seva essència, encara que sigui un altre punt de vista però amb paràmetres més oberts que l'any passat. És important després de tot el que hem viscut". Malgrat els esforços, a Gràcia s'hi han vist imatges pràcticament pre-pandèmiques, algunes d'elles amb aglomeracions de ciutadans sense mascareta. Va passar, per exemple, aquest dijous, primera nit sense toc de queda a Barcelona.
Adaptar-se a les normes canviants
No només els organitzadors s'han hagut d'adaptar a les mesures i restriccions estipulades pel Govern. També ho han hagut de fer els membres de les companyies de teatre, grups de ball o orquestres. La solsonina Anna Montraveta afirma, que tot i no poder fer-se els mítics gegants a Solsona, els geganters adaptaran els ballets: dansaran evoltats d'un número limitat de persones.
A Vilafranca del Penedès, l'Aina Soler, que forma part d'un dels 16 balls presents a les festes majors, explica que el poble, tot i celebrar una de les celebracions "més elaborades de Catalunya", ha pres mesures per assegurar la seguretat dels veïns, com retransmetre les activitats per la televisió per tothom que no hagi aconseguit entrada o directament no hi vulgui assistir.
Els balls es repartiran en algunes escoles en comptes de fer la tradicional cercavila i les processons pels carrers de Vilafranca, per tal d'evitar aglomeracions. Es farà una cercavila més petita en una de les rambles de la perifèria, també amb accés controlat mitjançant la reserva d’entrades. A més, tots els participants de la Festa Major s’hauran de fer una prova d'antígens.
Conservar les tradicions
Catalunya és país de tradicions, i una de les més antigues és la proclamació de pubilles i hereus al territori. Gil Vilarrassa, president del Foment de les Tradicions Catalanes, celebra que enguany s'hagi pogut reprendre aquesta tradició després de "congelar el pubillatge" per la Covid durant més d'un any.
Celebren actes adaptats a les mesures que indica el Procicat, no fan cercaviles i utilitzen mascareta arreu on van, però les faixes, faldilles i mantellines llueixen pels carrers catalans. I tots els hereus, fadrins, pubilles i damisel·les es retrobaran a l'acte del Pubillatge Nacional que se celebrarà a la tardor. No volen que ningú es quedi sense viure l'experiència, i Vilarrassa demana que es presentin "tots els càrrecs que no es van poder presentar el 2020". Tot i això, cada poble decidirà qui vol presentar en l'edició d'enguany que, de ben segur, serà "ben especial".
També és part d'una festa major el sopar popular que es fa a molts municipis. A Igualada no hi han volgut renunciar, tot i que fa uns mesos consideraven impossible celebrar-lo. La periodista igualadina Maria Moix explica que el conegut sopar popular de l'"operació cigró" es farà amb aforament limitat i taules distribuïdes per grups bombolla.
Llarga vida a les orquestres
"És una llàstima veure el públic assegut i amb mascareta, però des de dalt de l'escenari intentem donar-li les ganes i l'impacte necessaris perquè la gent pugui gaudir el concert al màxim", explica Iago Garcia, el cantant d'una de les orquestres amb més recorregut de Catalunya, la Principal de la Bisbal.
La Principal ha inventat el "ball de cadira". Quan el cantant pronuncia aquestes tres paraules a través del micròfon la gent "flipa" i una nena li va arribar a preguntar: "Què és?, com es fa?". Fàcil. "Estar assegut a la cadira, moure els braços i les cames, però no poder ballar de peu", explica Garcia.
Concert durant la Festa Major de Gràcia del 2021. Foto: Gala Espín
L’aforament limitat també ha comportat canvis en funcionament de l’orquestra. L’espectacle ha hagut de canviar i enguany es fan, en molts casos, dos "passes". "Així hi pot assistir tothom que vol", celebra el cantant. Satisfet amb la feina feta i agraït per la confiança dels organitzadors, Garcia defensa i reivindica que, si es vol, "la cultura és segura". També ho volen ser les festes majors que agiten aquests dies el país.