Mengem massa carn? Un debat entre la politització i la urgència climàtica

Els actors implicats en el model alimentari reflexionen a NacióDigital sobre una carpeta delicada, vinculada amb el desenvolupament sostenible i protagonista de polèmiques al govern espanyol

Dos treballadors processen carn en una empresa del sector.
Dos treballadors processen carn en una empresa del sector. | ACN
Mar Moya
21 d'agost del 2021
Actualitzat el 23 d'agost a les 16:06h
L'emergència climàtica, els hàbits alimentaris saludables o el benestar animal són alguns dels elements que conflueixen en el debat obert sobre el consum de carn. Una qüestió que va saltar a primera plana fa setmanes arran de la campanya presentada pel ministeri de Consum liderat per Alberto Garzón per reduir-ne la ingesta, i que va ser desacreditada per Pedro Sánchez amb una sola frase: "Un bistec al punt és imbatible".
 
Les dades sobre la quantitat de carn que es consumeix a molts països, entre els quals Catalunya, així com l'impacte que té en la contaminació i el canvi climàtic són rellevants, però alguns productors també denuncien la precarietat amb què han d'afrontar la seva feina i rebutgen que se'ls criminalitzi. Estan justificades les recomanacions de menjar menys carn

Més d'un quilo de carn per persona a la setmana
Garzón parla de 70 milions d'animals sacrificats cada any a l'Estat. La xifra més precisa, segons Proveg Internacional, organització que promou el canvi alimentari, és de 964 milions d'animals terrestres i sacrificats a escorxadors l'any 2019, amb un augment del 10,5% durant el 2020 per l'increment de consum de carn a les llars durant el confinament. A escala global, es tracta de 76.000 milions, deu vegades la població mundial.
 
Entitats com l'American Dietetic Association o el Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes i Nutricionistes avalen rebaixar el consum perquè cada vegada som més lluny de la dieta mediterrània. Així ho constata l'informe de consum alimentari d'Espanya del 2020: el consum se situa en 2.305,25 milions de quilos. Es consumeix més d'un quilo per persona a la setmana tot i que tant l'OMS com l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrició recomanen no superar els 200-500 grams a la setmana i prioritzar fruites, hortalisses, llegums, oli d'oliva verge extra, fruits secs i cereals integrals.
 
Maria Hernández-Alcalá, bioquímica especialista en Nutrició Aplicada i Salut Pública, defensa la reducció i sosté que els 200-500 grams haurien de ser magres i sense processar. L'entitat Cancer Research Fundation International posa en alerta la relació entre el consum elevat de carn i les malalties cardiovasculars, diabetis i càncer. Pròsper Puig, president del Gremi de Carnissers de Barcelona i comarques, exposa que som en uns paràmetres normals de carn: "Un tema diferent és la seva qualitat, però s'ha de menjar de tot perquè som omnívors". En canvi, la nutricionista barcelonina Patricia Ortega manté que les cèl·lules necessiten nutrients, no aliments en concret i que tots poden extreure's d'origen vegetal excepte la vitamina B12, de la qual disposem de suplement natural i el consum de carn no garanteix la seva absorció.

Avisos sobre els efectes de la carn en la salut
Rebaixar el consum i optar per produccions ramaderes en les quals el nombre d'animals és menor i la qualitat de la carn és més elevada pot afavorir la reducció d'antibiòtics. Informes del Fons Mundial per la Natura (FAO) afirmen que s'utilitzen 27 classes diferents d'antibiòtics, el 99,9% en vedella, porc, ovelles i altres. Ortega recalca que les carns processades, com l'embotit, s'elaboren amb parts de l'animal com vísceres o altres zones no magres on s'injecten additius com sucre per modificar el color, excés de sal o conservació. L'OMS afegeix que les dietes elevades en aquestes carns són responsables d'aproximadament 34.000 morts anuals per càncer. 

Davant l'intent d'introduir canvis en el sistema alimentari, el sector càrnic no s'ha quedat indiferent. Segons Pròsper Puig, la criminalització dels productes càrnics no és justificable, perquè la de qualitat no té inconvenients. Tanmateix, tant ell com el responsable de sector de ramaders de la Unió de Pagesos de Catalunya, Jordi Armengol, afirmen que la indústria no té por: "Tenim bona capacitat d'adaptació a les necessitats del mercat", ressalta Puig. No obstant això, el canvi social és complex quan no s'aturen les promocions de productes càrnics.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació va subscriure un conveni de promoció i publicitat amb la Confederació Espanyola de Detallistes de la Carn (Cedecarne), formada per més de 24.000 empreses el 6 d'agost. La xifra de la subvenció serà de 72.000 euros. "S'ha investigat conjuntament amb Greenpeace i no hi ha possibilitat de subvenció per a promocions de productes plant-based. Llegums, fruites i hortalisses sí, però reben menys capital que els productes d'origen animal amb la incoherència que aquest últim es consumeix per sobre del límit i no és sostenible", afirma la presidenta de Proveg, Cristina Rodrigo.
 
Proveg lamenta que s'incrementi un 150% l'IVA per productes plant-basedcom la llet vegetal, la qual gaudeix d'un impacte ambiental per sota de la llet de vaca segons les investigacions de la Universitat d'Oxford. "El cost de la producció de productes d'origen animal és cobert a través de la política agrària comuna (PAC) que ha subvencionat amb fons públics la indústria ramadera per no perjudicar el sector primari. No podem demanar rebaixar el consum si fem publicitat sense parar", sosté Rodrigo. 

La urgència climàtica, un factor clau per al debat
Greenpeace insisteix que per frenar la pèrdua de la biodiversitat cal transformar l'alimentació. En proposa una de més vegetal per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 70%. Segons les investigacions de l'organització Igualdad Animal a Catalunya, el país amb més granges de porcs, el 41% dels aqüífers estan més contaminats per la barreja d'excrements: "La indústria càrnica genera 15 vegades més excrements que carn, malversant l'aigua potable", manté l'organització. L'últim estudi del diari The Guardian conclou que la producció de carn sostenible té impacte similar a la convencional i l'alternativa de carn vegetal és "necessària, extrema i urgent".
 
Armengol, d'Unió de Pagesos, afirma que la gana "mata més que la carn". Les estadístiques de Proveg insisteixen que més del 50% dels cultius mundials es destinen a animals de granges: "Si utilitzem aquests cultius per les persones, alimentaríem 4.000 milions d'individus que actualment no disposen d’aliments, afirma la seva presidenta. El darrer informe del Fons Mundial per la Natura (FAO) mostra que un 80% de la desforestació és causada per la Unió Europea (UE). Brasil destrueix un 80% de boscos per la producció de soja, de la qual un 6% és per consum humà i el 70-75% de la producció mundial és per alimentar animals destinats al consum humà. 

Espanya va importar 2,4 milions de tones de soja de Brasil al 2019. L'últim informe de la iniciativa de dades Trase, publicat a finals del 2020, arriba a aquesta conclusió: "Espanya és responsable d'emissions brasileres de C02 de 323,5 milions de tones a causa de la desforestació, amb una petjada sis vegades més gran que la de la Xina". Pròsper Puig reafirma que la qüestió climàtica, relacionada amb productes d'origen animal, té un punt "ridícul". "No podem comparar la carn amb els avions". En cap moment, això sí, Garzón o les organitzacions internacionals diuen que només ha de decréixer el consum de carn. "El problema és multifactorial, hem de transformar moltes coses, però mengem tres cops al dia aproximadament, per tant, l'alimentació s'ha de tenir en compte", sosté la nutricionista Rodrigo.