Emergència climàtica

Incendis, calor extrema i platges sota l'aigua: així impactarà el canvi climàtic a Catalunya

L'informe de l'ONU preveu una afectació molt elevada als territoris de l'Europa mediterrània, incloent episodis de sequera i la desaparició de la neu al Pirineu

per Lluís Girona / Roger Tugas Vilardell, 9 d'agost de 2021 a les 20:30 |
La quantitat de territori cremat per incendis es podria duplicar. | ACN
Els experts de l'ONU preveuen escenaris molt complicats arreu del món a causa del canvi climàtic, el qual ja és una realitat. En l'informe fet públic aquest dilluns, asseguren que els acords de París són ja insuficients i que l'acció de l'home ja pot haver provocat modificacions en el clima irreversibles en segles o en un mil·leni. Els escenaris que dibuixen, en funció de diverses variables, són tan dramàtics com concrets, fins i tot a nivell regional.

El canvi climàtic no impactarà igual arreu del món i l'informe detalla quin pot ser el futur per continents i, a nivell de zones més reduïdes. En el cas de l'Europa mediterrània, on se situa Catalunya, l'horitzó passa per un increment notable de les temperatures, etapes de sequera, més incendis, el mar guanyant espai a la costa o les muntanyes sense un bri de neu. En els següents apartats es pot consultar quines són les previsions de l'ONU en els diversos àmbits.


Calor i fred


Temperatura mitjana: L'estudi reconeix un augment de la temperatura mitjana a tot Europa, essent una tendència consolidada en el temps que, segons els experts, és molt possible que sigui produïda en gran part per la influència humana sobre el clima i que es mantindrà durant aquest segle. L'increment al continent seria d'entre 1,5 i 3 graus, cosa que pot fer augmentar un 40% la demanda d'energia per refrescar al sud d'Europa cap al 2050. Igualment, les altes temperatures podrien generar més malalties transmeses per bactèries, paràsits o virus i l'impacte dels al·lèrgens invasius també serà més greu.


Calor extrema: La freqüència de les onades de calor ha augmentat en les dues últimes dècades i és probable que s'intensifiqui més al llarg del segle, independentment de les mesures de reducció d'emissions que es prenguin a Europa. La sensació de calor, que ve donada pels augments en la temperatura, però també en la humitat, provocarà un augment en el nombre de persones malaltes i en la mortalitat.

Pel que fa a les temperatures màximes, es preveu que se superin els 31 graus entre 30 i 60 dies a l'any en algunes zones de l'Estat espanyol, Itàlia i Grècia. Precisament la zona del Mediterrani és la més afectada d'Europa, i en el pitjor dels escenaris regions com Catalunya superaran els 41 graus entre 5 i 10 dies cada l'any més que ara.


Onades de fred i gelades: En el cas de les onades de fred ocorre tot el contrari. L'estudi contempla que és molt probable que disminueixin i que fins i tot desapareguin al final del segle als territoris del sud d'Europa. Els dies considerats freds és molt probable que disminueixin en qualsevol dels escenaris de presa de decisions vinculades amb el clima. Les conseqüències d'aquesta reducció de les onades de fred es percebrà de forma més evident en l'agricultura i en la preservació de boscos.

Humitat i sequedat


Precipitació mitjana: La precipitació mitjana al sud d'Europa marca una disminució en les últimes dècades, especialment amb uns hiverns més secs. Les variacions en aquest sentit s'atribueixen clarament al canvi climàtic. L'absència de precipitacions s'allargarà durant tot el segle.

Inundacions de rius: Als rius del sud d'Europa, els experts han observat una disminució de les inundacions, tot el contrari del que passa al centre i a l'oest del continent. Encara s'hi preveu una disminució del 5% en les inundacions d'aquests durant el segle i un 11% quan s'entri al segle XXII.


Inundacions per pluges: A diferència de les observades als rius, les inundacions per pluges extremes sí que han registrat un lleu increment al sud d'Europa. En aquest cas, però, l'informe destaca que l'alerta en aquest aspecte és molt més gran a la resta del continent. Ara bé, també preveu que, en el cas de la costa mediterrània, estarà exposada a majors probabilitats d'inundacions provocades per una barreja d'augment del nivell del mar i precipitacions extremes.

Aridesa: Precisament per la disminució de les precipitacions i l'augment de les temperatures, els experts preveuen una terra més àrida als països de la Mediterrània. Què implica aquest fet? Manca d'aigua a la terra i falta d'humitat en l'aire.

Sequera: L'informe constata ja un augment de les sequeres, i els experts creuen que és un escenari que es repetirà durant aquest segle independentment dels escenaris d'emissió i reducció de gasos contaminants. Aquest fenomen és molt més sever i persistent en els països propers al Mediterrani, principalment per una manca de precipitacions que no és tan evident a la resta d'Europa. La sequera també tindrà fortes afectacions en les activitats econòmiques, principalment en els camps agrícoles.

Incendis: Els episodis de foc han augmentat a la Mediterrània des de 1980. No hi ha evidència que això es degui principalment al canvi climàtic -molts dels incendis són provocats encara que sigui per errors humans-. Tot i això, aquest increment es perllongarà, segons explica l'estudi, fins el 2080 i, en el cas de la Mediterrània, la sequera i la calor provocarien a partir de mitjans de segle un augment d'entre un 40% i un 100% del territori cremat, segons si la temperatura augmenta 2 o 3 graus.

Vent


Velocitat mitjana: La velocitat del vent, segons l'estudi, ha caigut les últimes quatre dècades a Europa, però podria haver tornat a créixer els darrers anys. No està clar, però, a què es degut i si hi ha una tendència clara. En tot cas, preveu que es reduirà més a la regió Mediterrània a mitjans de segle o més enllà, en especial quan la temperatura augmenti 2 graus.

Tempestes de vent: S'han detectat a la conca mediterrània una reducció de ciclons a la primavera i augments a l'estiu. En el futur, els experts preveuen que la freqüència de tempestes de vent decaurà a les regions mediterrànies, però la intensitat augmentarà, a partir de mitjans de segle. Des de llavors o a finals del segle, segons l'escenari, és probable que siguin més freqüents les tempestes de calamarsa, tot i que no es poden preveure altres fenòmens com tornados o llamps.

Neu i gel


Neu: Els experts ja han detectat una reducció de la quantitat de neu a Europa en determinades alçades i estacions d'esquí. La necessitat d'usar neu artificial, però, creixerà en uns 400-600 metres d'alçada a mitjans de segle i, a finals de segle, ja no hi haurà neu en lloc dels Pirineus, segons els pitjors pronòstics.

Tempestes de neu: No hi ha evidències que el canvi climàtic hagi de provocar episodis dramàtics relacionats amb gel i neu a Europa, segons l'estudi, però sí que augmentaran les pluges glaçades a l'Europa del sud, central i oest.

Mars i oceans


Nivell mitjà del mar: El nivell del mar seguirà creixent arreu d'Europa en marges des dels 0,4-0,5 metres, en el millor dels escenaris, fins a 0,7-0,8 metres, en el pitjor, segons l'estudi. Tot i això, també s'admet que aquest efecte podria estar subestimat. En el cas del Mediterrani, específicament, els experts subratllen que és força clar que aquest fenomen es produirà.

Inundació de costa: El nivell màxim d'aigua que assoliran els mars i oceans s'incrementarà, així com la freqüència amb què s'assolirà aquesta, amb uns marges d'entre 4 i 47 centímetres a mitjans de segle i de 6 i 186 centímetres a finals de segle, al Mediterrani. I l'actual nivell màxim que s'assolia fins ara un cop al segle passaria a produir-se més d'un cop a l'any, a finals de segle.
 

El mar guanyarà terreny a la costa i, en especial, a les platges o al Delta. Foto: Cedida


Erosió de la costa: Entre 1984 i 2015, la línia de costa en platges de sorra ha perdut uns 0,5 metres anuals al Mediterrani, segons l'estudi, i això s'intensificarà molt en el futur. Els anys 50 s'haurà perdut entre 25 i 60 metres de costa de sorra i, a finals de segle, entre 50 i 80 metres, segons l'escenari dibuixat. Moltes platges catalanes, per tant, poden desaparèixer, així com bona part del Delta de l'Ebre.

Onades de calor marina: El Mediterrani ha incrementat entre 0,25 i 1 grau la temperatura entre 1982 i 1998, amb més freqüents i més llargues onades de calor marina. Ara n'hi ha entre una i dues a la dècada, però a finals de segle n'hi podria haver una cada any al Mediterrani Nord, les quals passarien de durar entre 10 i 15 dies com ara a fer-ho durant tres mesos, essent quatre cops més intenses que ara i 42 cops més greus. La temperatura de l'aigua, de fet, és molt probable que superi els 20 graus llavors. Tot això impactarà en moltes espècies del mar que viuen en aigües poc profundes i tenen poca mobilitat (com els musclos), amb efectes econòmics a la zona que ja es noten.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació