07
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
17:22h
La Generalitat i l'Estat van acordar dilluns a la reunió de la comissió bilateral fer efectiu el traspàs de les beques universitàries per al curs 2022-2023 que contempla l'Estatut. Fins ara, la concessió d'aquestes ajudes per a l'estudi era una competència compartida entre les dues administracions. Els canvis anunciats després d'anys d'estira-i-arronsa tenen implicacions polítiques, però evidentment implicaran canvis per als que optin als ajuts. Ara, segons les previsions del Govern, tot hauria de ser molt més senzill.
Fins que arribi el curs 2022-2023, les beques s'hauran de demanar als governs català i espanyol. En el cas de l'Estat, l'ajuda se sol·licita a través del ministeri d'Educació i Formació Professional, i en el cas de Catalunya, es fa per via de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
Segons expliquen portaveus de la conselleria de Recerca i Universitats a NacióDigital, si el traspàs acaba sent definitiu, tot el sistema es reuniria en una "única finestra". Això, assenyalen des del departament, hauria d'agilitzar el procés, que reconeixen que ara és lent i que triga molt a fer efectius els pagaments. "Els ajuts podran arribar dins el termini i en la forma escaient", expliquen.
La valoració del traspàs en un principi és positiva -la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, ho va considerar "històric"-, però el Govern a hores d'ara es mostra escèptic. Les mateixes fonts de la conselleria assenyalen que de les intencions del govern espanyol "no hi ha res més que un titular", i que esperen més concreció en pròximes reunions.
L'aspiració de recuperar el dèficit
En qualsevol cas, la idea de la conselleria és que els diners del dèficit acumulat per la gestió de les beques que ha fet la Generalitat al llarg d'aquests anys, acabin revertint en més ajudes. A més, assenyalen la capacitat de poder desplegar un programa de beques salari català, que s'hauria de construir en funció de quines siguin les condicions del traspàs.
Tota l'adaptació del sistema, expliquen des de Recerca i Universitats, es prendrà amb l'objectiu que demanar una beca per a l'estudi no suposi un "salt continuat de requisits burocràtics", i que només fan que "endarrerir terminis". En l'actualitat, el termini per demanar beques s'obre a l'estiu i s'allarga fins a l'octubre, i el pagament, si s'acaba avalant, se sol fer entre el març i el maig de l'any següent.
Pendents de l'arribada del finançament
Per què el departament que lidera Gemma Geis posa tant èmfasi en un traspàs complet? Doncs perquè per poder assumir tot el sistema de beques també calen tenir tots els recursos, en aquest cas, de caràcter econòmic. La mateixa consellera ho explicava l'endemà de la comissió bilateral: "No acceptarem un traspàs de les beques sense el seu finançament i els costos de gestió que ha assumit la Generalitat els darrers anys", deia.
En declaracions a l'ACN, Geis assegurava que seran molt exigents perquè el traspàs vagi acompanyat de pressupost. A més, esperava que la mesura, que "arriba amb 21 anys de retard", corregeixi el "dèficit fiscal" que pateix Catalunya, que té el 17% de la població estudiantil i només rep el 10% de les beques, un "greuge" que el Govern estima en 44 milions d'euros. Per això, Geis afirmava que no volen "traspassos fake".
Fins que arribi el curs 2022-2023, les beques s'hauran de demanar als governs català i espanyol. En el cas de l'Estat, l'ajuda se sol·licita a través del ministeri d'Educació i Formació Professional, i en el cas de Catalunya, es fa per via de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
Segons expliquen portaveus de la conselleria de Recerca i Universitats a NacióDigital, si el traspàs acaba sent definitiu, tot el sistema es reuniria en una "única finestra". Això, assenyalen des del departament, hauria d'agilitzar el procés, que reconeixen que ara és lent i que triga molt a fer efectius els pagaments. "Els ajuts podran arribar dins el termini i en la forma escaient", expliquen.
La valoració del traspàs en un principi és positiva -la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, ho va considerar "històric"-, però el Govern a hores d'ara es mostra escèptic. Les mateixes fonts de la conselleria assenyalen que de les intencions del govern espanyol "no hi ha res més que un titular", i que esperen més concreció en pròximes reunions.
L'aspiració de recuperar el dèficit
En qualsevol cas, la idea de la conselleria és que els diners del dèficit acumulat per la gestió de les beques que ha fet la Generalitat al llarg d'aquests anys, acabin revertint en més ajudes. A més, assenyalen la capacitat de poder desplegar un programa de beques salari català, que s'hauria de construir en funció de quines siguin les condicions del traspàs.
Tota l'adaptació del sistema, expliquen des de Recerca i Universitats, es prendrà amb l'objectiu que demanar una beca per a l'estudi no suposi un "salt continuat de requisits burocràtics", i que només fan que "endarrerir terminis". En l'actualitat, el termini per demanar beques s'obre a l'estiu i s'allarga fins a l'octubre, i el pagament, si s'acaba avalant, se sol fer entre el març i el maig de l'any següent.
Pendents de l'arribada del finançament
Per què el departament que lidera Gemma Geis posa tant èmfasi en un traspàs complet? Doncs perquè per poder assumir tot el sistema de beques també calen tenir tots els recursos, en aquest cas, de caràcter econòmic. La mateixa consellera ho explicava l'endemà de la comissió bilateral: "No acceptarem un traspàs de les beques sense el seu finançament i els costos de gestió que ha assumit la Generalitat els darrers anys", deia.
En declaracions a l'ACN, Geis assegurava que seran molt exigents perquè el traspàs vagi acompanyat de pressupost. A més, esperava que la mesura, que "arriba amb 21 anys de retard", corregeixi el "dèficit fiscal" que pateix Catalunya, que té el 17% de la població estudiantil i només rep el 10% de les beques, un "greuge" que el Govern estima en 44 milions d'euros. Per això, Geis afirmava que no volen "traspassos fake".