09
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
27
de setembre
del
2023
a les
9:36h
Observar el cel és una activitat que ha captivat l'ésser humà des de temps immemorials. I, a Catalunya, el millor lloc per fer-ho és la serra del Montsec d'Ares, al límit entre la Noguera i el Pallars Jussà. Allà s'hi ubica el Parc Astronòmic del Montsec, l'equipament de referència del país que aprofita unes condicions excepcionals: una mínima contaminació lumínica, baixa precipitació i humitat així com quasi un 70% de nits serenes.
El Parc Astronòmic del Montsec, inaugurat el 2009, està gestionat des de l'any passat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i aquest estiu s'ha integrat per primera vegada a l'oferta turística de muntanya. Ofereix un ampli programa d'activitats astronòmiques, tant nocturnes com diürnes.
Una terra per descobrir
El Montsec d'Ares constitueix el sector central de la serra del Montsec i esdevé la frontera natural entre la vall d'Àger, al nord de la Noguera, i la conca de Tremp, al Pallars Jussà. Queda limitat per dos rius: la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana que, als seus extrems, excaven els espectaculars congostos de Terradets i Mont-rebei. Al llarg de 20 quilòmetres té una altitud sostinguda a l'entorn dels 1.500-1.600 metres i és un punt excepcional per practicar el salt base i el parapent.
El Parc Astronòmic del Montsec, inaugurat el 2009 en un paratge del terme municipal d'Àger a 800 metres d'altitud, té els seus orígens als anys 90 del segle passat. Les universitats buscaven un observatori alternatiu al Fabra de Barcelona, cada vegada més afectat per la contaminació lumínica i un estudi de la UB va marcar el Montsec com un dels llocs òptims, explica Salvador Ribas, director científic de l'equipament.
Paral·lelament, diversos aficionats de Barcelona amb vincles familiars amb Àger van instal·lar uns observatoris particulars a l'annex d'una masia. “Van constatar que el cel del Montsec és excepcional i van madurar el projecte”, destaca Ribas. Aleshores va entrar en joc un nom clau: el prestigiós científic lleidatà Joan Oró, que treballava a la NASA. S'ho va fer seu i va aconseguir convèncer les administracions per fer realitat tant l'actual Parc Astronòmic, dedicat a la divulgació, com l'Observació del Montsec, ubicat a 1.570 metres d'altitud i centrat en la recerca.
El Parc Astronòmic del Montsec ha constituït un atractiu turístic –hi passen uns 30.000 visitants anuals- i ha suposat una dinamització socioeconòmica notable en una terra encara per descobrir. En una dècada, destaca Salvador Ribas, s'han duplicat els establiments de turisme rural de la zona i Àger és una de les poques poblacions de l'entorn que han pogut mantenir població.
Un cel excepcional
Però, realment el Montsec té un cel excepcional? “Per poder observar el cel amb qualitat cal complir una sèrie de requisits i aquí es tenen sobradament”, explica Salvador Ribas. Per una banda, cal estar situat lluny de les grans àrees metropolitanes i, per tant, tenir la mínima contaminació lumínica. Per una altra, es necessita una pluviometria baixa, una humitat moderada i el màxim de nits serenes.
El Montsec destaca per reunir totes les condicions. “Potser hi ha cels tant o més foscos que aquí però, a més, gaudim d'un 60-70% de nits serenes”, assenyala el director de l'Astronòmic. “És una xifra altíssima i que ens equipara als grans observatoris del món”, afegeix.
Més enllà de les condicions naturals, s'ha fet un esforç a nivell legislatiu. Els 16 municipis de l'entorn del Parc Astronòmic estan classificats com a màxima protecció per la llei catalana d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Un fet que s'ha traduït amb accions palpables sobre el territori com la substitució dels fanals amb llum blanca per altres de tons taronjosos. També s'han instal·lat barreres lumíniques a les carreteres i senyals per recomanar l'ús de llums curtes als vehicles.
Unes mesures de preservació del cel fosc que han permès rebre reconeixements internacionals. És el segon indret del món en tenir la doble certificació de Reserva i Destinació Turística Starlight, amb l'aval de la Unesco, així com el Premi Internacional Starlight, en la categoria d'educació i difusió (2020) i el títol d'ambaixadors de platí de cel fosc de la Unió Astronòmica Internacional (2019).
Activitats nocturnes... i diürnes
Totes les visites per al gran públic tenen un mateix patró. Inclouen una sessió a l'ull del Montsec –un planetari de 12 metres de diàmetre que és l'únic del món que s'obre-, l'observació del cel des del parc dels telescopis així com el guiatge a les exposicions permanents o temporals.
Ara bé, hi ha quatre tipus de visites: diürnes o nocturnes; i destinades a públic adult o familiar. “Les diürnes sorprenen molt ja que veure el sol en viu i en directe impressiona”, explica Salvador Ribas. L'observació permet observar a través dels telescopis taques solars i flamarades “més grans que el nostre planeta”. En el cas de les visites nocturnes passa el mateix quan hi ha Lluna plena: els visitants se sorprenen per poder veure els cràters i els detalls de la superfície lunar.
El Parc Astronòmic del Montsec, inaugurat el 2009, està gestionat des de l'any passat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i aquest estiu s'ha integrat per primera vegada a l'oferta turística de muntanya. Ofereix un ampli programa d'activitats astronòmiques, tant nocturnes com diürnes.
Una terra per descobrir
El Montsec d'Ares constitueix el sector central de la serra del Montsec i esdevé la frontera natural entre la vall d'Àger, al nord de la Noguera, i la conca de Tremp, al Pallars Jussà. Queda limitat per dos rius: la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana que, als seus extrems, excaven els espectaculars congostos de Terradets i Mont-rebei. Al llarg de 20 quilòmetres té una altitud sostinguda a l'entorn dels 1.500-1.600 metres i és un punt excepcional per practicar el salt base i el parapent.
El Parc Astronòmic del Montsec, inaugurat el 2009 en un paratge del terme municipal d'Àger a 800 metres d'altitud, té els seus orígens als anys 90 del segle passat. Les universitats buscaven un observatori alternatiu al Fabra de Barcelona, cada vegada més afectat per la contaminació lumínica i un estudi de la UB va marcar el Montsec com un dels llocs òptims, explica Salvador Ribas, director científic de l'equipament.
Paral·lelament, diversos aficionats de Barcelona amb vincles familiars amb Àger van instal·lar uns observatoris particulars a l'annex d'una masia. “Van constatar que el cel del Montsec és excepcional i van madurar el projecte”, destaca Ribas. Aleshores va entrar en joc un nom clau: el prestigiós científic lleidatà Joan Oró, que treballava a la NASA. S'ho va fer seu i va aconseguir convèncer les administracions per fer realitat tant l'actual Parc Astronòmic, dedicat a la divulgació, com l'Observació del Montsec, ubicat a 1.570 metres d'altitud i centrat en la recerca.
El Parc Astronòmic del Montsec ha constituït un atractiu turístic –hi passen uns 30.000 visitants anuals- i ha suposat una dinamització socioeconòmica notable en una terra encara per descobrir. En una dècada, destaca Salvador Ribas, s'han duplicat els establiments de turisme rural de la zona i Àger és una de les poques poblacions de l'entorn que han pogut mantenir població.
Un cel excepcional
Però, realment el Montsec té un cel excepcional? “Per poder observar el cel amb qualitat cal complir una sèrie de requisits i aquí es tenen sobradament”, explica Salvador Ribas. Per una banda, cal estar situat lluny de les grans àrees metropolitanes i, per tant, tenir la mínima contaminació lumínica. Per una altra, es necessita una pluviometria baixa, una humitat moderada i el màxim de nits serenes.
El Montsec destaca per reunir totes les condicions. “Potser hi ha cels tant o més foscos que aquí però, a més, gaudim d'un 60-70% de nits serenes”, assenyala el director de l'Astronòmic. “És una xifra altíssima i que ens equipara als grans observatoris del món”, afegeix.
Més enllà de les condicions naturals, s'ha fet un esforç a nivell legislatiu. Els 16 municipis de l'entorn del Parc Astronòmic estan classificats com a màxima protecció per la llei catalana d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Un fet que s'ha traduït amb accions palpables sobre el territori com la substitució dels fanals amb llum blanca per altres de tons taronjosos. També s'han instal·lat barreres lumíniques a les carreteres i senyals per recomanar l'ús de llums curtes als vehicles.
Unes mesures de preservació del cel fosc que han permès rebre reconeixements internacionals. És el segon indret del món en tenir la doble certificació de Reserva i Destinació Turística Starlight, amb l'aval de la Unesco, així com el Premi Internacional Starlight, en la categoria d'educació i difusió (2020) i el títol d'ambaixadors de platí de cel fosc de la Unió Astronòmica Internacional (2019).
Activitats nocturnes... i diürnes
Totes les visites per al gran públic tenen un mateix patró. Inclouen una sessió a l'ull del Montsec –un planetari de 12 metres de diàmetre que és l'únic del món que s'obre-, l'observació del cel des del parc dels telescopis així com el guiatge a les exposicions permanents o temporals.
Ara bé, hi ha quatre tipus de visites: diürnes o nocturnes; i destinades a públic adult o familiar. “Les diürnes sorprenen molt ja que veure el sol en viu i en directe impressiona”, explica Salvador Ribas. L'observació permet observar a través dels telescopis taques solars i flamarades “més grans que el nostre planeta”. En el cas de les visites nocturnes passa el mateix quan hi ha Lluna plena: els visitants se sorprenen per poder veure els cràters i els detalls de la superfície lunar.
Música sota les estrelles al Parc Astronòmic del Montsec
Un concert mensual, de setembre a desembre, que contribueix a la projecció de grups i cantautors catalans en un indret excepcional com el Parc Astronòmic de Montsec. Aquesta és la proposta del Cicle de Música sota les Estrelles que enguany incorpora veus de renom i emergents com Maria Jaume, Joan Masdéu, Frayssinet-González Gipsy Swing i Meritxell Neddermann.
El cicle, organitzat pel Parc Astronòmic del Montsec, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ha aplegat més de 9.000 espectadors en les últimes deu edicions. En aquesta ocasió, inclouran les mesures de seguretat per la Covid-19 adaptades a la situació epidemiològica.
Els concerts –hi ha dos passis- tenen una durada de 45 minuts seguits de l’observació del cel al Parc de Telescopis. Les entrades ja estan disponibles al web parcastronomic.cat a 20 euros.
Programació Cicle de Música Sota les Estrelles 2021
Dissabte 18 de setembre: concert de Maria Jaume | 22.00 i 23.00
Dissabte 9 d’octubre: concert de Joan Masdéu | 22.00 i 23.00
Dissabte 6 de novembre: concert de Frayssinet-González Gipsy Swing Trio | 20.00 i 21.00
Dissabte 4 de desembre: concert de Meritxell Neddermann | 20.00 i 21.00
Un concert mensual, de setembre a desembre, que contribueix a la projecció de grups i cantautors catalans en un indret excepcional com el Parc Astronòmic de Montsec. Aquesta és la proposta del Cicle de Música sota les Estrelles que enguany incorpora veus de renom i emergents com Maria Jaume, Joan Masdéu, Frayssinet-González Gipsy Swing i Meritxell Neddermann.
El cicle, organitzat pel Parc Astronòmic del Montsec, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ha aplegat més de 9.000 espectadors en les últimes deu edicions. En aquesta ocasió, inclouran les mesures de seguretat per la Covid-19 adaptades a la situació epidemiològica.
Els concerts –hi ha dos passis- tenen una durada de 45 minuts seguits de l’observació del cel al Parc de Telescopis. Les entrades ja estan disponibles al web parcastronomic.cat a 20 euros.
Programació Cicle de Música Sota les Estrelles 2021
Dissabte 18 de setembre: concert de Maria Jaume | 22.00 i 23.00
Dissabte 9 d’octubre: concert de Joan Masdéu | 22.00 i 23.00
Dissabte 6 de novembre: concert de Frayssinet-González Gipsy Swing Trio | 20.00 i 21.00
Dissabte 4 de desembre: concert de Meritxell Neddermann | 20.00 i 21.00