Tornar més forts

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La comissió bilateral Estat-Generalitat que es reuneix aquesta tarda a Madrid marca el final del curs polític. El Govern de Pere Aragonès intentarà aprofundir en els mecanismes bilaterals per assegurar i aïllar la gestió autonòmica i la relació entre governs de la taula de diàleg per resoldre el conflicte. Aquesta es reunirà al setembre malgrat que els seus socis de Junts la donen aquests dies per amortitzada tot i els compromisos que van signar al maig. La reunió de la comissió bilateral, on l'executiu català intentarà posar damunt la taula la governança dels fons europeus, necessitarà usar amb habilitat altres palanques, com ara la negociació dels pressupostos al Congrés. En vaig escriure aquesta opinió.

De la comissió bilateral difícilment en sortiran bones notícies. El més positiu serà posar, de nou, en marxa la dinàmica de les relacions de govern a govern. No necessàriament n'ha de sortir res de bo, però sí que són necessàries per a què en surti alguna cosa bona. Ens haurem de conformar que aquest agost sigui tranquil i no tinguem més focs com el de la setmana passada a l'Anoia i la Conca de Barberà i que seguim frenant l'expansió del coronavirus. 

Aquest és el darrer Despertador del curs. Tornarà al setembre, la setmana de la Diada, per tenir-vos al cas de les claus que necessiteu per arrencar el dia ben informats. El nou curs estarà ple de reptes. Si el que tanquem ha estat el de les vacunes, el de l'ara caic i ara m'aixeco amb les restriccions, els dels indults als presos polítics i el del canvi de Junts per ERC a la presidència de la Generalitat després de les eleccions al Parlament, el que ve ha de ser el de posar les bases de la transició ecològica equilibrada i la transformació de la nostra economia i el de seguir sumant forces i raons per l'amnistia i el referèndum.

I caldrà fer-ho en un context marcat per la repressió que organismes com el Tribunal de Comptes no aturaran, i l'amenaça d'una sortida de nou desigual a la crisi econòmica provocada per la pandèmia, que fins ara s'ha anat apedaçant prorrogant mesures com els ERTO o les moratòries als desnonaments.

Serà clau el paper del Govern, que fracassarà si cau en la temptació d'acomodar-se a la gestió autonòmica, però també el dels alcaldes, que s'endinsen en la segona fase del seu mandat amb l'obligació de no deixar ningú enrere. Els darrers dos mesos n'hem entrevistat els principals del país. Podeu recuperar aquí les dotze entrevistes. Hem tancat la sèrie amb Ada Colau, alcaldessa de la capital del país, que ens va anunciar que si el projecte dels Jocs d'Hivern prospera, reclamarà una consulta ciutadana. 

» A NacióDigital hi serem aquest agost i també a partir del setembre amb energies renovades per poder fer un diari encara millor, que us permeti formar-vos una opinió pròpia i crítica sobre allò que ens envolta i la complexitat d'una societat que recomana no mirar-s'ho només amb les ulleres del blanc o el negre. Seria més fàcil dir-vos cada dia el que voleu sentir, però ens autoimposem més honestedat i autoexigència (sobre això us aconsello aquest article, de dissabte mateix, de Jordi Bianciotto). I ens ho torneu amb el lideratge en audiència que, també aquest curs, hem mantingut entre la premsa en llengua catalana, tal com certifica el mesurador comScore. 

Si em voleu fer arribar algun comentari de millora, només cal que contesteu el correu o escriviu a aquesta adreça i en parlem. Abans d'acomiadar-me, només recordar-vos que encara sou a temps de subscriure-us al diari i donar suport al nostre projecte periodístic. Si ho feu aquests dies, rebreu a casa Enemics íntims, un dels èxits editorials del curs, a càrrec d'Oriol March i Joan Serra Carné, un llibre que s'endinsa en les complicades relacions entre ERC i Junts i que explica fets fins ara no coneguts i també incòmodes. És una bona lectura estiuenca. Si en feu, bones vacances, desconnecteu i passeu-ho bé! Gràcies per ser-hi i per la confiança.
 

---

Avui no et perdis

»La comissió bilateral posa a prova la nova etapa entre Estat i Generalitat; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Fil directe: «La comissió bilateral»; per Germà Capdevila.

»Dades | Pressupost, publicitat i opacitat: així pretén Espanya millorar la imatge internacional; per Roger Tugas Vilardell.

» Entrevista a Ada Colau: «Exigiré una consulta ciutadana a Barcelona sobre els Jocs d'Hivern»; per Andreu Merino i Oriol March.

»Els CSI dels incendis o com trobar una burilla enmig del bosc; per Bernat Surroca.

» Estiu amb nens? Les propostes de Criar.cat per disfrutar-lo.

»L'alta sensibilitat: virtut o defecte?; per Mar Moya.

» Opinió: «Long Covid»; Montserrat Tura.

» Simone Biles, l'última icona que posa al mapa la salut mental; per Víctor Rodrigo.

» Lipidema: Cinquanta-dos anys per mirar-se al mirall; per Mar Moya.

» Opinió: «Maricón!»; per Cristina Solias.

» Històries olímpiques | Setembre Negre a Munic; per Pep Martí.

» Futbolítica: Kevin Lynch, de campió d'Irlanda de hurling a setè màrtir dels blocs H; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Aquests dies ha tret, de nou, el cap Hablamos Español, una associació que defensa el dret a viure exclusivament en castellà a tot l'Estat. Ara demanen que els fills dels guàrdies civils i agents del Cos Nacional de Policia destinats a Catalunya puguin rebre l'educació en castellà i no hagin d'estar "sotmesos a la immersió". Fins aquí, res de nou. L'entitat és activa fent campanyes contra la llengua pròpia a Galícia, Euskadi, Navarra o el País Valencià també. Sobre el paper, defensen un "dret a triar llengua" que només val per als castellanoparlants perquè del que, per exemple, passa a la gairebé monolingüe administració de justícia no en diuen res. El més curiós és que a la seva web quan informen dels coordinadors de cada zona hi apareixen províncies monolingües en castellà, des de Zamora a les Palmas passant per Córdoba. Qui deu amenaçar el castellà allà?

Vist i llegit

Si pareu per Barcelona aquests dies, aprofiteu que encara sou a temps d'anar al Poliorama, a veure De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, una genial, divertida i corrosiva obra de teatre de la companyia la Calòrica sobre la crisi climàtica i les dificultats que tenim per organitzar-nos i fer-hi front. A partir de la hilarant història de la comunitat de veïns on tenen el local d'assaig i d'un problema logístic una mica escatològic us faran pensar molt mentre passeu una bona estona.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931, fa exactament 90 anys, els catalans -només els homes- votaven el primer Estatut d'Autonomia. Es tractava de l'Estatut de Núria (es va redactar al parador del Ripollès) que va impulsar el govern de Francesc Macià després de pactar amb la República espanyola la instauració de la Generalitat, que substituïa la República Catalana proclamada el 14 d'abril d'aquell any després de l'esclatant victòria d'ERC a les municipals.

El text donava amplis poders a la Generalitat en ordre públic, ordenació del territori i foment de la llengua. Va votar el 75% del cens i el 99% va fer-ho a favor del text. Les dones van recollir 400.000 firmes d'adhesió. El suport popular no va evitar que, al tràmit al Congrés, que Macià va viure amb enorme dolor, els diputats espanyols el retallessin. En aquest vídeo s'explica aquell procés.

 L'aniversari

El 2 d'agost de 1947, avui fa 74 anys, va néixer a Madrid la cantant Massiel, que va saltar a la fama el 1968 per guanyar Eurovisió representant a Espanya amb el La, la, la. El representant espanyol en aquella edició havia de ser Joan Manuel Serrat, però no hi va anar perquè ell volia cantar en català i no li ho van permetre. Massiel també tenia les seves idees (es va proclamar antifeixista i feminista) i es va negar a fer-se una foto amb Franco -el règim va intentar utilitzar-la-. Aquí podeu recuperar l'actuació que li va valdre el guardó. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l