Procés català

La comissió bilateral posa a prova la nova etapa entre Estat i Generalitat

La part catalana exposarà la proposta que té sobre els fons europeus malgrat la negativa del govern espanyol a incloure'ls en l'ordre del dia; llei audiovisual i conflictivitat institucional, damunt la taula

per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 1 d'agost de 2021 a les 20:00 |
Trobada de la comissió bilateral. | ACN
A finals de la setmana passada, un alt dirigent governamental va sortir contrariat d'una reunió preparatòria de la comissió bilateral Estat-Generalitat. Per què? El govern espanyol es negava a incloure els fons europeus, aspecte nuclear dels propers anys, en l'ordre del dia de la trobada. L'episodi defineix el terreny de joc en què s'ha preparat la reunió de la comissió, prevista per aquest dilluns. És la primera vegada que les dues administracions posen en marxa aquest mecanisme des de l'1 d'agost del 2018, quan Pedro Sánchez i Quim Torra van provar de refer ponts i recuperar la normalitat institucional trencada amb l'aplicació de l'article 155. Aquesta vegada, la bilateral també suposa posar a prova la nova etapa que assagen Sánchez i Pere Aragonès a l'espera de reprendre la taula de diàleg la tercera setmana de setembre, una reactivació del calendari que la Moncloa ja computa en l'apartat de compromisos complerts amb ERC.

Els fons europeus, com detallen fonts de la Generalitat consultades per NacióDigital, no desapareixeran de la trobada tot i la negativa estatal a incloure'ls a la bilateral, perquè la intenció és explicar la proposta catalana de governança al marge de si la qüestió forma part de l'ordre del dia. Ja es van tractar divendres, en la conferència de presidents autonòmics, a la qual Aragonès no va assistir i s'hi va anunciar que la meitat els gestionarien les comunitats. De fet, la Generalitat també participarà dilluns en la sectorial tècnica amb altres comunitats per al repartiment de fons europeus. Serà en paral·lel a la cimera bilateral.


La nova llei estatal de l'audiovisual també és una de les carpetes rellevants per la part catalana en la cita de Madrid, i la intenció és arrencar un compromís de protecció del plurilingüisme, tot i que no s'espera que sigui una tasca senzilla, segons les fonts governamentals consultades. Entre les prioritats, a banda, també hi ha la voluntat d'arribar a un acord abans d'impugnar les normatives que sorgeixin de la Generalitat, com va passar amb la llei catalana que regula el preu del lloguer. El Govern espera predisposició de la Moncloa.

Aragonès coneix bé els mecanismes de la bilateral, perquè en formava part l'última vegada que es va reunir. A la part catalana hi havia Elsa Artadi, consellera de la Presidència en aquell moment, i també Ernest Maragall, conseller d'Acció Exterior. Qui assumeix el pes de la preparació de la comissió és Laura Vilagrà, titular de Presidència i puntal de la maquinària de Palau. També s'hi han implicat Jordi Puigneró, vicepresident, i Jaume Giró, conseller d'Economia, que aquesta setmana ha col·leccionat el seu primer triomf com a polític amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) al fons complementari de riscos, que va sortir aprovat al Parlament amb l'abstenció del PSC. Va ser el primer gest de distensió de la legislatura entre socialistes i independentistes.



La part catalana ja ha indicat que portarà 56 traspassos pendents a la bilateral. Ho van detallar aquest dijous Puigneró i Vilagrà al Parlament, després de reunir-se amb els grups parlamentaris, amb absència de la CUP. Aragonès, davant del Cercle d'Economia, també va assenyalar que una de les prioritats seria demanar la gestió directa de l'aeroport del Prat, del Port de Barcelona i també del Consorci de la Zona Franca, que va ser objecte de debat durant el pacte d'investidura que va portar Sánchez a la Moncloa amb els vots d'ERC.


A banda dels traspassos, la Generalitat aspira a tractar la carpeta de Rodalies -assumpte pendent des de fa més d'una dècada-, la regulació dels preus de lloguer -la llei catalana està recorreguda al Tribunal Constitucional (TC), però sense efectes suspensius-, beques, pobresa infantil i l'ingrés mínim vital, la gestió del qual no ha estat la desitjable des que es va aprovar la nova prestació, en plena pandèmia. "Qüestions importants del dia a dia", resumeixen a Palau. La gestió del mentrestant va guanyant protagonisme.

A banda de Vilagrà, Puigneró i Giró, els membres de la delegació catalana seran aquests: Ester Capella, delegada del Govern a Madrid; Núria Cuenca, secretària general de la Presidència; Ricard Font, secretari general de la Vicepresidència; i Bernat Costas, director general de Relacions Institucional i amb el Parlament. En total són set integrants, quatre d'ERC i tres de Junts. La delegació estatal la lidera Isabel Rodríguez, nova ministra de Política Territorial. L'edifici del ministeri, a la Castellana, acollirà la trobada, que arrencarà a les quatre de la tarda. L'última vegada que es va reunir la comissió, la cita es va allargar més de tres hores i va servir per constatar les diferències existents en aquell moment sobre la situació dels presos i el referèndum.

Clima post-indults camí de la taula de diàleg a Barcelona


La part catalana arriba a la bilateral després que Aragonès plantés Sánchez en la conferència de presidents autonòmics de divendres. El president de la Generalitat sosté que només hi ha possibilitat de relació bilateral entre governs, i que no acudirà a fòrums on s'hi vagi per "fer-se fotografies". A banda, Aragonès manté el discurs que la resolució del conflicte no es pot mesclar amb les qüestions del dia a dia, de manera que separa la bilateral de la taula de diàleg del mes de setembre.

La sortida dels presos gràcies als indults, fruit d'una coreografia compassada entre la Moncloa i ERC, va contribuir a rebaixar la tensió, tot i que el fons del plet continua vigent. La situació dels exiliats -en el cas de Puigdemont, ha tornat a perdre la immunitat provisionalment recuperada- no està solucionada, i només podria variar en cas que es plantegés la reforma de la sedició. Una reforma que el PSOE no ha acabat d'activar mai, malgrat la pressió dels comuns. La part catalana, a la taula de diàleg, hi portarà una proposta d'amnistia que ni tan sols ha estat debatuda al Congrés dels Diputats perquè la mesa, amb el vot de PSOE, PP i Vox, la va vetar.


La bilateral, per tant, posa a prova la nova etapa de relacions en un plànol diferent al de la resolució del conflicte, però sense poder-se'n aïllar del tot. Fa tres anys, de fet, la ministra Meritxell Batet va aterrar a Barcelona amb intenció de desbloquejar qüestions concretes, i va topar amb una delegació catalana que va plantejar el referèndum i va criticar la situació dels presos. Una de les demandes que va fer és la del retorn de la Generalitat a òrgans multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que ha trigat tres anys a complir-se. Giró va ser-hi aquest dimecres en un context de més recursos, però en què la reforma del finançament continua aparcada.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació