Dades

Pressupost, publicitat i opacitat: així pretén Espanya millorar la imatge internacional

L'Estat situa com a prioritat la reputació exterior i destina 30 persones a treballar-hi mentre abusa de la contractació menor per adjudicar serveis quasi a dit

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 31 de juliol de 2021 a les 13:55 |
El nou ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, amb Josep Borrell. | Ministeri d'Afers Exteriors
La reputació de l'Estat a l'exterior ha passat a ser una prioritat per al govern espanyol. Així ho reflecteix l'actuació de l'executiu central i, fins i tot, s'ha plasmat explícitament en els últims pressupostos. España Global va ser una aposta de l'exministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, per rebatre el discurs independentista a nivell internacional des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, i aquesta missió s'ha anat dotant de recursos econòmics i humans. Tot i això, l'opacitat en aquesta acció s'ha mantingut elevada, a més d'un ús reiterat de la contractació menor per evitar la publicitat plena de les seves adjudicacions.

Els pressupostos de l'Estat del 2021 -els primers del govern Sánchez- van incloure per primer cop com un dels objectius estratègics del Ministeri d'Afers Exteriors la "defensa de la promoció de la imatge i reputació internacional d'Espanya". Per aconseguir-ho, els comptes preveuen que 30 persones hi treballin, impulsant aquest any tres campanyes, tres materials audiovisuals, cinc convenis, 750 continguts web i 1.200 accions a xarxes. Abans dels comptes, però, l'activitat de propaganda ja feia temps que havia pres cos.


Al capdavant d'España Global, Borrell hi va situar com a secretària d'estat l'exdiputada d'UPyD Irene Lozano, qui va impulsar la campanya "This is the real Spain", la qual pretenia rentar la cara a la democràcia i la justícia espanyoles a les portes del judici de l'1-O. Amb diverses dosis de mentides i mitges veritats, el Ministeri va combinar vídeos, un web i activisme a xarxes per rebatre els arguments independentistes. Ara bé, quant va costar tot això? Ni al web de transparència de l'Estat ni al de contractació pública hi ha cap detall de la quantitat gastada.

Consultada per NacióDigital, una portaveu d'España Global argumenta que "This is real Spain" no era "una campanya a mitjans sinó el llançament d'un blog amb continguts informatius", el qual tenia una "arquitectura informàtica summament senzilla i s'alimentava amb continguts generats pels propis serveis de la Secretaria d'Estat". Tot i això, disposava de material audiovisual elaborat de forma professional, així com va contractar com a mínim un assessor en reputació, Rafael Pacheco, entre el desembre de 2018 i el novembre de 2019 per donar-li'n rellevància.


Contra el relat independentista


Ell mateix ho exposa al seu perfil de Linkedin, on detalla que va fer front a la "gestió de crisis reputacionals, en especial l'ocasionada pel judici als líders secessionistes catalans pels fets ocorreguts el 2017". Citant el web de "This is real Spain", afirma que volia "rebatre les fake news i la desinformació generada contra la democràcia espanyola" amb infografies, vídeos o textos encarats a periodistes, diplomàtics o analistes. Malgrat tot, ni el cost ni el procés de contractació d'aquesta assessoria -ni de cap altra despesa de la campanya- no consten enlloc.


España Global admet que aquest servei va tenir lloc efectivament, però argumenta que no apareix ni al web de l'Estat de transparència ni al de contractació pública perquè la Secretaria d'Estat no disposava de perfil ni pressupost propi fins al 2020, ja que fins llavors s'operava amb els comptes prorrogats amb l'anterior organigrama. Això no exclou, però, que la contractació va tenir lloc des d'alguna altra partida i òrgan de contractació i, en canvi, tampoc no s'ha publicitat com pertocaria.

España Global ja té pressupost propi


En tot cas, España Global ja ha resolt amb els nous comptes el dèficit pel que fa a pressupost i capacitat de contractació, passant a disposar d'un crèdit inicial per aquest 2021 de 600.000 euros per a promoció de la política exterior d'Espanya, 108.350 euros més per a publicitat i 30.000 per a publicitat a l'exterior. Això, però, només ha servit per millorar una mica la transparència, ja que la clara preferència per a la contractació menor s'ha mantingut.

Aquesta permet que, a l'hora de contractar obres per menys de 40.000 euros o serveis per sota de 15.000 euros -en els dos casos, bruts-, l'administració no hagi d'obrir convocatòria pública sinó que n'hi ha prou amb demanar tres pressupostos a empreses prèviament seleccionades i triar-ne un entre aquests. A més, en aquest cas, la informació després ja no apareix en determinats espais -com el Butlletí Oficial de l'Estat- i ho fa a d'altres posteriorment a l'adjudicació i sense quasi cap detall de la tasca encomanada o els motius de l'elecció.
 
Segons el portal de contractació pública, España Global només ha adjudicat dos contractes per procediment obert i, en canvi, 18 per contractació menor. En el cas de la Secretaria d'Estat d'Afers Exteriors -la qual s'encarregava abans de la promoció internacional-, encara és més flagrant: 118 contractes menors i cap per procediment obert. Curiosament, pel que fa al conjunt del Ministeri d'Afers Exteriors i des que es va fixar el topall de 15.000 euros per a la contractació menor (el 2018), el portal de transparència reporta 232 contractes per una quantitat d'entre 14.000 i 15.000 euros, dels quals 225 són menors, mentre que tan sols se'n troben quatre d'entre 15.000 i 16.000 euros, just per damunt del llindar que obliga a licitar un procediment obert -i un d'aquests quatre, a més, és un servei atorgat per error com a contracte menor.

Contractació menor per esquivar el control


Sembla força clar que s'han forçat i ajustat les quantitats per evitar donar publicitat als processos licitadors i poder així atorgar els contractes a dit. Tot i això, des d'España Global s'assegura que aquesta no és "una fórmula restrictiva sinó una modalitat de contractació específica per a la prestació amb agilitat de serveis puntuals i objectius específics" a la qual s'ha recorregut "quan les necessitats responien a aquests paràmetres", mentre que s'haurien "convocat concursos de licitació quan ha fet falta cobrir necessitats més àmplies i de major duració temporal".

El cert, però, és que la legislació no només condiciona la contractació menor a unes quantitats determinades de l'adjudicació. La mateixa Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació de l'Estat recorda que aquest tipus de contractació "xoca frontalment amb el principi de lliure concurrència" i que no es pot usar per evitar la publicitat, així com la mateixa llei "redueix la contractació directa a situacions extraordinàries". Per això, obliga a justificar en cada cas "la seva necessitat i causa de la seva manca de planificació" que obliguen, per motius sobrevinguts, a recórrer a la contractació menor. En cas contrari, cal optar per formes obertes de contractació, fins i tot en el cas d'adjudicacions de poc valor.

La nova campanya de promoció


Quant a l'acció exterior espanyola i en especial la gestió de la reputació i imatge internacionals, però, la contractació menor és quasi la norma i pràcticament mai cap informe públic justifica la necessitat d'haver optat per aquesta fórmula. En concret pel que fa a España Global, això s'observa en la implementació de la recent campanya "Spain for Sure", que el 2020 va agafar el relleu de "This is the real Spain" -ja sense Irene Lozano al capdavant-, amb un to menys polèmic i que segueix defensant la imatge de l'Estat en un context d'inseguretat sanitària per la pandèmia.
 
En un primer vídeo, esportistes, xefs i altres personalitats -com Pau Gasol, Rafa Nadal, Andrés Iniesta, Ferran Adrià, els germans Roca, Ana Botín, Isabel Coixet...- lloen la seguretat, gastronomia, tolerància o obertura de l'Estat. En el segon, del 2021, persones vingudes de fora i establertes a Espanya -com Diego Simeone, Wayne Griffiths o Lucrecia- n'agafen el relleu per corregir el fet que "el nivell d'autoestima nacional a Espanya segueix estany lluny" del d'altres estats, segons s'admet en la presentació.

Tot fregant els 15.000 euros


Malgrat tot, bona part de les despeses han apurat per poder-se adjudicar sense concurrència i amb el mínim publicitat, incomplint el que determinava l'Oficina de contractació. El vídeo del 2021 costava tot just 14.950 euros, la presentació de "Spain for Sure" van ser 14.949,3 euros i un altre vídeo de campanya emès just després de les campanades, 14.800 euros (sense l'IVA, en tots els casos). Sempre fregant els 15.000 euros per poder-se adjudicar pràcticament a dit. En el darrer cas, a més, el vídeo de cap d'any d'España Global és ja una tradició anual recurrent, fet que l'invalida explícitament per ser atorgat com a contracte menor pensat per a imprevistos, segons l'informe citat.

La Secretaria d'Estat, a més, va tornar a contractar Rafael Pacheco -l'assessor de "This is real Spain"- per difondre la campanya "Spain for Sure" durant el juny de 2020. Ho va fer, de nou, amb un contracte menor de 14.800 euros i, a més, atorgat el setembre, mesos després de realitzar-se la feina. No és l'últim cas similar, ja que España Global va atorgar per 14.850 euros el disseny gràfic d'un nou web a l'empresa Qué buen rollo el 22 de febrer passat, escassament 11 dies després que l'empresa es constituís legalment. La Secretaria d'Estat defensa la regularitat de l'adjudicació i afirma que es va atorgar a l'oferta més baixa de les tres que es van sol·licitar.

Alguns contractes menors tot just per sota del límit de 15.000€ es van adjudicar mesos després de fer la feina i d'altres es van atorgar a empreses acabades de crear

En diverses respostes parlamentàries, entre les quals a la diputada de Junts Mariona Illamola, el govern espanyol assegura que el costa de la campanya de 2021 de "Spain for Sure" només li costa 18.088,62 euros, ja que exposa que, entre els impulsors, també hi ha organitzacions com la patronal CEOE, la Cambra de Comerç d'Espanya, Multinacionals per Marca Espanya i el Fòrum de Marques amb Renom Espanyoles. Aquestes farien front a diverses despeses i, a més, la RTVE, Aena i Adif -tots ells, organismes públics- cedirien espai gratuïtament, així com la Lliga de futbol.

Subvenció d'anada i tornada


En la quantitat citada, només s'hi computa el cost del vídeo de la campanya, però en canvi s'ignora el ja citat també -i amb quasi idèntic preu- de l'acte de presentació, també abonat pel govern espanyol. A més, els recursos de les entitats privades no són tots desinteressats, sinó que el Ministeri d'Indústria va atorgar una subvenció directa de 70.000 euros al Fòrum de Marques amb Renom Espanyoles per, entre altres coses, finançar la seva participació a "Spain for Sure", com queda explicitat. Diners públics, per tant, entregats al sector privat perquè col·labori amb una campanya impulsada per l'administració.

Amb objectius similars d'imatge internacional, el Ministeri d'Afers Exteriors adjudica també contractes més suculents i, en aquest cas, forçosament per procediment obert. El 2 de juliol, per exemple, en va atorgar un de 570.417,8 euros per dos anys de suport en campanyes de comunicació, servei de creativitat i disseny gràfic per a publicacions no digitals, suport en la gestió de la identitat institucional, actualització de continguts web, suport en esdeveniments, reportatges fotogràfics i continguts audiovisuals, entre altres aspectes.
 

Irene Lozano va fer activisme anti-independentista mentre estava al capdavant d'España Global Foto: ACN


Actualment, n'està licitant un altre d'anual per un màxim de 384.901 euros a alguna agència de notícies que actuï de "servei d'informació, de comunicació i de divulgació integral de la projecció d'Espanya a través de diversos canals informatius". Aquesta es comprometrà, a canvi, dels recursos pagats, a distribuir "la totalitat de comunicats i notes de premsa elaborats pel Ministeri a través de serveis de textos corresponents (format teletip), dins d'una línia d'independència informativa, així com altres continguts que amb caràcter excepcional s'indiquin", en diversos idiomes, així com a difondre'ls a les xarxes socials, entre altres aspectes. El contracte que substituiria es va atorgar a dit a l'agència Efe.

Contractació menor... i recurrent


En tot cas, l'ús i abús de la contractació menor encara va ser més flagrant els darrers anys del PP a la Moncloa, quan el Ministeri d'Afers Exteriors va incorporar professionals de la comunicació a través de contractes menors recurrents que, sumades les quantitats, superaven el topall permès per a aquest tipus d'adjudicació. Entre 2017 i 2018, això ocorre com a mínim en tres ocasions, una pràctica que diversos organismes consideren fraccionament de contractes i, per tant, podria ser il·legal.

Els exemples de contractes menors són molt diversos en aquest àmbit de la diplomàcia espanyola. Tot just el febrer d'aquest 2021, el Ministeri d'Afers Exteriors va atorgar un contracte menor de 15.000 euros -irregular per un cèntim, per tant, ja que la llei marca que ha de ser inferior als 15.000- per a l'organització d'un seminari "sobre un pla de negociació per a la transició democràtica a Veneçuela". El 2020 va gastar 6.637,9 euros en un càtering del fòrum Espanya-Japó.

Àpats, escenografia i regals


Alguns dels contractes menors més curiosos, però, van tenir lloc el 2015 i 2016 -quan el contracte menor encara podia ascendir a 18.000 euros-. Llavors, el Ministeri va gastar 11.481,8 euros en un esmorzar de treball sobre el Comitè contra el Terrorisme; 9.600 euros en un sopar de gala de la Conferència Internacional sobre Diplomàcia Pública; i 9.649 euros per a l'escenografia d'una roda de premsa a Barcelona de la Reunió d'Alt Nivell sobre el diàleg intercultural i interreligiós.

Aquell bienni, a més, Espanya va exercir com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i va gastar uns recursos generosos per fer regals promocionals a la resta de membres de l'òrgan, tots ells adquirits amb contractació menor. Entre d'altres, va repartir bateries recarregables (17.979,8 euros), corbates i mocadors (17.586,7 euros), bolígrafs i recanvis de tinta (15.206,6 euros), insígnies i botons de puny (9.545 euros), quaderns (9.504,1 euros) i motxilles (5.785,1 euros).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació