Pressupost, publicitat i opacitat: així pretén Espanya millorar la imatge internacional

L'Estat situa com a prioritat la reputació exterior i destina 30 persones a treballar-hi mentre abusa de la contractació menor per adjudicar serveis quasi a dit

El nou ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, amb Josep Borrell.
El nou ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, amb Josep Borrell. | Ministeri d'Afers Exteriors
31 de juliol del 2021
Actualitzat el 02 d'agost a les 11:51h
La reputació de l'Estat a l'exterior ha passat a ser una prioritat per al govern espanyol. Així ho reflecteix l'actuació de l'executiu central i, fins i tot, s'ha plasmat explícitament en els últims pressupostos. España Global va ser una aposta de l'exministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, per rebatre el discurs independentista a nivell internacional des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, i aquesta missió s'ha anat dotant de recursos econòmics i humans. Tot i això, l'opacitat en aquesta acció s'ha mantingut elevada, a més d'un ús reiterat de la contractació menor per evitar la publicitat plena de les seves adjudicacions.

Els pressupostos de l'Estat del 2021 -els primers del govern Sánchez- van incloure per primer cop com un dels objectius estratègics del Ministeri d'Afers Exteriors la "defensa de la promoció de la imatge i reputació internacional d'Espanya". Per aconseguir-ho, els comptes preveuen que 30 persones hi treballin, impulsant aquest any tres campanyes, tres materials audiovisuals, cinc convenis, 750 continguts web i 1.200 accions a xarxes. Abans dels comptes, però, l'activitat de propaganda ja feia temps que havia pres cos.

Al capdavant d'España Global, Borrell hi va situar com a secretària d'estat l'exdiputada d'UPyD Irene Lozano, qui va impulsar la campanya "This is the real Spain", la qual pretenia rentar la cara a la democràcia i la justícia espanyoles a les portes del judici de l'1-O. Amb diverses dosis de mentides i mitges veritats, el Ministeri va combinar vídeos, un web i activisme a xarxes per rebatre els arguments independentistes. Ara bé, quant va costar tot això? Ni al web de transparència de l'Estat ni al de contractació pública hi ha cap detall de la quantitat gastada.

Consultada per NacióDigital, una portaveu d'España Global argumenta que "This is real Spain" no era "una campanya a mitjans sinó el llançament d'un blog amb continguts informatius", el qual tenia una "arquitectura informàtica summament senzilla i s'alimentava amb continguts generats pels propis serveis de la Secretaria d'Estat". Tot i això, disposava de material audiovisual elaborat de forma professional, així com va contractar com a mínim un assessor en reputació, Rafael Pacheco, entre el desembre de 2018 i el novembre de 2019 per donar-li'n rellevància.

Contra el relat independentista
Ell mateix ho exposa al seu perfil de Linkedin, on detalla que va fer front a la "gestió de crisis reputacionals, en especial l'ocasionada pel judici als líders secessionistes catalans pels fets ocorreguts el 2017". Citant el web de "This is real Spain", afirma que volia "rebatre les fake news i la desinformació generada contra la democràcia espanyola" amb infografies, vídeos o textos encarats a periodistes, diplomàtics o analistes. Malgrat tot, ni el cost ni el procés de contractació d'aquesta assessoria -ni de cap altra despesa de la campanya- no consten enlloc.

España Global admet que aquest servei va tenir lloc efectivament, però argumenta que no apareix ni al web de l'Estat de transparència ni al de contractació pública perquè la Secretaria d'Estat no disposava de perfil ni pressupost propi fins al 2020, ja que fins llavors s'operava amb els comptes prorrogats amb l'anterior organigrama. Això no exclou, però, que la contractació va tenir lloc des d'alguna altra partida i òrgan de contractació i, en canvi, tampoc no s'ha publicitat com pertocaria.

España Global ja té pressupost propi
En tot cas, España Global ja ha resolt amb els nous comptes el dèficit pel que fa a pressupost i capacitat de contractació, passant a disposar d'un crèdit inicial per aquest 2021 de 600.000 euros per a promoció de la política exterior d'Espanya, 108.350 euros més per a publicitat i 30.000 per a publicitat a l'exterior. Això, però, només ha servit per millorar una mica la transparència, ja que la clara preferència per a la contractació menor s'ha mantingut.

Aquesta permet que, a l'hora de contractar obres per menys de 40.000 euros o serveis per sota de 15.000 euros -en els dos casos, bruts-, l'administració no hagi d'obrir convocatòria pública sinó que n'hi ha prou amb demanar tres pressupostos a empreses prèviament seleccionades i triar-ne un entre aquests. A més, en aquest cas, la informació després ja no apareix en determinats espais -com el Butlletí Oficial de l'Estat- i ho fa a d'altres posteriorment a l'adjudicació i sense quasi cap detall de la tasca encomanada o els motius de l'elecció.
 
Arxivat a