entrevista

Gemma Bonet: «Passar a primera línia a Catalunya Ràdio forma part d'aquesta feina»

La nova veu de l'informatiu líder de Catalunya Ràdio ha fet tots els papers de l'auca: "Sé molt bé el que representa pels companys estar al carrer treballant"

per Pere Mercader, 31 de juliol de 2021 a les 13:00 |
Gemma Bonet | Adrià Costa
Gemma Bonet serà la pròxima temporada la veu visible del Catalunya Migdia, l'informatiu radiofònic líder del país. La ràdio pública ha optat per aprofitar el "talent intern", escollint, després d'un procés de selecció, una periodista que fa més de dues dècades que treballa a la casa. Nascuda fa 43 anys a Vilassar de Dalt, Bonet vol continuar explicant històries, però les històries dels altres. Des de la modèstia de qui sap de què parla té clar que la seva vida privada continuarà amagada al públic. Per ara, no pot evitar que els crits dels seus fills es colin a la nostra conversa telemàtica, la seva primera entrevista, fora de Catalunya Ràdio, a l'altra banda del telèfon.

La nova etapa de l'informatiu, que començarà el 30 d'agost, comptarà amb un trident de dones completat per Marta Prat, com a sotseditora, i Marta Carreras, a càrrec de la informació esportiva. El nou Catalunya Migdia, amb una mirada continuista però més femenina, tornarà a l'antic horari, de dues a tres, per donar pas a la gran aposta de la temporadaLa Tarda de Catalunya Ràdio amb Òscar Fernàndez i Elisenda Carod al capdavant.


Com entoma el fet de liderar l'informatiu amb més oients de la ràdio catalana?

Amb molt de respecte perquè l'Òscar Fernández i el Carlos Baraibar, que son els periodistes que m'han precedit en l'edició d'aquest informatiu, deixen el llistó molt alt. Tinc molt de respecte però a la vegada molta il·lusió amb aquesta nova etapa. Sobretot tinc molta confiança amb els grans professionals d'aquesta casa, compto amb el suport de tota la redacció de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. No em sento gens sola. És una feina d'equip en el qual d'alguna manera jo soc la cara visible, o la veu visible, en aquest cas, però em sento molt acompanyada per tothom.


Avui en dia Gemma Bonet no és un nom conegut. Li fa respecte passar a la primera línia de Catalunya Ràdio en l'àmbit personal?

Se'm fa una mica estrany. És una de les qüestions que em fan respecte d'aquest nou repte perquè no estic acostumada al fet que se centri en mi la tensió, sinó a explicar històries, la realitat que vivim, però tot forma part d'aquesta feina i no hi tindré cap inconvenient.


Com ha arribat a presentar i dirigir aquest espai?

- Tenia ganes de fer un pas endavant en l'edició d'informatius i la il·lusió d'encarar un nou repte. És el primer cop que m'he presentat a un procés de selecció intern de l'empresa. En el portal intern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es va publicar una convocatòria perquè aquest lloc quedava vacant i ens hi vam presentar onze candidats que complíem els requisits. En el procés es valora el currículum, la trajectòria i es fa una entrevista personal amb la direcció de l'emissora.
 

Gemma Bonet. Foto: Adrià Costa


Esteu preparant un Catalunya Migdia continuista o teniu ganes de trencar certes rutines?

Una mica de tot. D'entrada som continuistes perquè l'equip de l'Òscar Fernández ha deixat el llistó molt alt, funciona molt bé l'informatiu, i, a més, continua mantenint el mateix horari. El primer repte és aconseguir fer-ho tan bé com ells ho han fet. Però a mesura que ens anem adaptant anirem fent el nostre producte, amb la nostra empremta personal, adaptant-lo a la manera de fer de cada realitzador. A poc a poc anirem innovant i incorporant nous formats. El que tinc clar és que al Catalunya Migdia jo no he de ser la protagonista.

Amb un equip de dones al capdavant de l'espai, veurem algun canvi pel que fa a la perspectiva de gènere?

Segurament el fet que siguem tres dones liderant l'espai ens donarà una manera de treballar diferent respecte als nostres companys homes i això s'acabarà veient en el producte, no com una cosa positiva o negativa, sinó diferent, perquè la mirada és diferent. Però en tot cas, el que ens guia és el servei públic, el rigor i la professionalitat del contingut. Aquests són els criteris amb els quals nosaltres treballem.

Ha estat redactora especialista en educació i afers socials a la cadena i responsable de premsa a la Fundació Pere Tarrés, creu que això es notarà amb el tracte que li donareu als temes socials?

Possiblement sí. Sempre he estat molt vinculada a aquestes qüestions, però la meva feina és explicar tota la realitat, la part social també, però m'interessen moltíssim altres àmbits com la cultura o l'economia, perquè al final és el que ens mou, i en aquesta època de pandèmia serà un dels grans temes dels quals haurem de parlar al Catalunya Migdia. Els temes de política i internacional també estaran molt presents, ens deixarem portar pel que ens marqui l'actualitat.

Com veu el replantejament de la programació de tarda, apostant per separar absolutament l'informatiu del migdia d'altres espais més d'entreteniment?

Amb aquesta decisió el que es vol és apostar molt per l'Òscar Fernández, que ha demostrat una solvència contrastada fent el que ha fet fins ara. És una persona que té molts registres i al final no s'està dividint entre informació i entreteniment, hi haurà temps per tot i es pot fer una mescla de tot. Serà una aposta molt bona.
 

Gemma Bonet. Foto: Adrià Costa


Quina de les seves etapes professionals destacaria pel que fa a aprenentatges?

Totes, de tot se n'aprèn, estant al cas. Fins avui mateix, cada dia estic aprenent. Fins fa poc estava compartint els dissabtes i els diumenges a la tarda amb la gent del Tot Gira i sempre els hi dic que n'he après molt d'ells. Jo vull aprendre de tot i de tothom. Vaig començar l'any 2000 fent el trànsit amb l'helicòpter que, en aquell moment, tenia Catalunya Ràdio sobrevolant les carreteres. Això sí que va ser una escola bestial, perquè a dalt d'un helicòpter no pots apuntar gairebé res en una llibreta, si no et mareges. Estàvem sempre sobre la notícia. Vaig ser també enviada especial a Roma, quan va morir Joan Pau II, amb altres companys. Va ser increïble per aprendre a moure'm per una ciutat que no coneixia i a explicar històries diferents cada dia.

Quines altres tasques has dut a terme a Catalunya Ràdio? 

- També vaig cobrir la informació d'educació quan Ernest Maragall n'era el conseller i vaig fer de guionista a El Matí de Catalunya Ràdio a l'etapa del Manel Fuentes, s'havia de combinar la part d'informatiu estricte amb la de magazine. Això em va ensenyar molt en profunditat els diversos registres de la ràdio. Treballar amb gent de primera línia va ser una gran escola. Fins fa poc he estat treballant amb la Neus Bonet, exdegana del Col·legi de Periodistes, d'ella també n'he après moltíssim.

Quines virtuts professionals pot tenir haver de fer tots els papers de l'auca a la ràdio per ara dirigir l'informatiu líder?

Va molt bé haver passat per tot arreu perquè sé molt bé el que representa pels companys estar al carrer treballant. He estat molt de temps treballant des de l'exterior i fent informació de tota mena, això et permet empatitzar amb tots ells i posar-te en la seva pell. A l'hora de fer un producte, fa que tots parlem el mateix llenguatge. Fa la feina més fàcil per a tots. Quan has fet tantes coses, saps el que significa cadascuna d'aquestes coses.

Després de tants mesos de pandèmia, on hem estat molt pendents de tot el que passava, com creu que la gent s'ha de relacionar amb la informació? N'estem massa saturats?

Segurament sí, però jo no soc ningú per dir el que la gent ha de fer. Que cadascú faci allò que li sembli. Nosaltres com a periodistes hem d'explicar la veritat i donar informacions rigoroses. Segurament cada persona ha de fer la seva pròpia dieta informativa, perquè si no, de vegades, acabes atabalat amb tanta informació. Potser no cal estar tan pendent de les notícies, però això cadascú s'ho sap. La nostra lluita és fer-ho bé.
 

Gemma Bonet. Foto: Adrià Costa


Sembla que no és gaire amant d'expressar-se a les xarxes socials. Quin ús en farà d'ara endavant, especialment de Twitter?

Ja ho anirem veient. No soc molt de xarxes socials. Les vaig consultant per feina, però no m'agrada exposar la meva vida privada a les xarxes. No tinc Instagram. És la meva vida personal, que la separo de la professional. Les xarxes les faig servir per temes professionals o pels quals tinc afició com el teatre, també relacionats amb l'associacionisme del meu poble, però per poca cosa més. No m'hi trobareu posant-hi coses de la meva vida personal i segurament això no crec que canviï gaire.

Fins ara no en sabem gaire dels seus gustos personals. De l'etapa adolescent, sabem, però, que un dels llibres que més li va marcar va ser Com un Miratge de Maria Mercè Roca. Per conèixer-te una mica més ens pots recomanar algun llibre, sèrie o pel·lícula per aquest estiu?

No estic acostumada a aquestes preguntes. La part personal em fa més rubor perquè no soc ningú famós. Ara estic mirant Paquita Salas, però és una sèrie ja antiga, i també estic mirant This is Art. Ja veus que a l'última de sèries no n'estic gaire, però vaig fent. No té res a veure una sèrie amb l'altre. Una és molt boja i estrident, però m'agrada molt, i l'altre és més familiar. Tema llibres, he de confessar que amb els dos fills petits no tinc gaire temps per llegir. De jove era molt lectora, espero poder recuperar la meva afició pels llibres d'aquí a un temps, ara se'm fa francament difícil.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació