El laberint d'Aragonès

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Aquest divendres se celebrarà una conferència de presidents autonòmics -amb regust de final de curs polític- en què un dels titulars serà l'absència del president de la Generalitat. El Govern fa dies que va anunciar que Pere Aragonès no participaria en la cita multilateral -a Palau insisteixen que, per ser-hi, hi ha d'haver matèria a negociar en lloc de simples ganes de fer-se una fotografia, i que la relació idònia és el diàleg bilateral amb la Moncloa-, però els socis independentistes de l'executiu no acaben de falcar bé la posició i el govern espanyol ja ha activat el relat que la veu dels catalans no pot desaparèixer quan es tracta de debatre dels fons europeus. Per acabar-ho d'adobar, el lehendakari Iñigo Urkullu finalment serà a Salamanca després de treure rèdit a les gestions amb Madrid, que li asseguren passos endavant en la recaptació d'impostos. Els bascos sempre guanyen, s'ha repetit en les últimes hores.

Aragonès, doncs, és un laberint. Té raó la Generalitat -i no és l'única administració que se n'ha queixat- que l'executiu de Pedro Sánchez ha amagat l'ordre del dia fins al darrer moment i que la cita serà difícilment productiva: cinc minuts de torn per govern autonòmic per explicar-se i dos únics punts en l'agenda, el repte del despoblament i els recursos per lluitar contra la pandèmia, centralitzats per l'Estat. De finançament, aparcat i caducat des de fa anys, res de res. I de concrecions de la cogovernança -paraula estrella del vocabulari de Sánchez, com es va tornar a comprovar ahir-, més aviat poques.

Però el president de la Generalitat també sap que el criteri utilitzat per justificar la decisió de participar o no en els fòrums multilaterals convocats pel govern espanyol no és senzill d'explicar. I encara menys si, en una mateixa setmana, hi ha conductes que poden semblar contradictòries, per molt que l'argument sigui que si la cita és productiva el Govern no fallarà. D'acord amb Aragonès, el conseller d'Economia, Jaume Giró, va participar dimecres en el Consell de Política Fiscal i Financera -el mateix Giró va fer una valoració "positiva" de la cimera, malgrat la negativa espanyola a concedir a Catalunya més marge en el sostre de dèficit- mentre aquest divendres la Generalitat no serà a la reunió amb Sánchez.

La Moncloa colla. Ha declinat atendre la discussió sobre la gestió dels fons europeus en la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat de dilluns i repeteix que el context de necessitats urgents en matèria social i econòmica reclama no declinar invitacions. Certament, a Palau han de trobar un mapa per sortir del laberint. Perquè amb el procés congelat a l'espera dels avenços de la taula de diàleg -de trànsit sinuós-, el govern espanyol fent valer la força per condicionar l'agenda de la relació bilateral i la ciutadania preocupada per la sortida de la pandèmia, la gestió del mentrestant s'imposarà. I quan les decisions costen d'explicar perquè no es perceben els avenços i hi ha urgències, acostumen a no entendre's.
 

---

Avui no et perdis

»El PSC esquiva el xoc amb el Govern pel fons que cobreix les fiances del Tribunal de Comptes; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Triomf (momentani) del Govern»; per Oriol March.

»Catalunya continua en zona de màxim risc de contagis al mapa de la UE; per Jordi Velert.

»El TSJC aprova la tercera setmana de toc de queda; per Bernat Surroca.

»Govern i Barça acorden disputar el Gamper amb 3.000 espectadors a l'estadi Johan Cruyff; per Joan Obiols.

»El govern espanyol prorrogarà les mesures socials per la pandèmia fins al 31 d'octubre; per Víctor Rodrigo i Andreu Merino.

»El jutge envia a judici Fernández Díaz i l'excúpula d'Interior per l'espionatge a Bárcenas; per Bernat Surroca.

»Creixen un 40% les agressions LGTBIfòbiques a Catalunya.

»Educació crea 4.215 noves places d'FP de grau mitjà per fer front l'enorme demanda; per Víctor Rodrigo.

» Entrevista a Ivan Sànchez, alcalde de Berga: «Hem apostat per la recollida selectiva, ara cal generar menys residus»; per Roger Simon.

»El català al Besòs: com més renda, més es parla.

​» La nena de 4 anys morta en l'incendi d'un pis a Terrassa estava sola a casa; per Anna Mira.

» Històries olímpiques: Mèxic 1968, massacre a la plaça de Tlatelolco; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

L'humorista osonenc Peyu va tornar a triomfar a Barcelona amb El Gallardo Español, un monòleg sarcàstic amb l'excusa d'explicar una història d'amor que esdevé una crítica punyent a la societat actual. A la representació de dimecres al teatre Coliseum de la Gran Via hi van assistir uns convidats molt especials: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Dolors Bassa. La seva presència era ostensible i l'ovació del públic va ser tan càlida com llarga. En acabar la funció, a les portes del teatre, desenes d'espectadors s'esperaven per poder saludar els que fins fa ben poc eren presos polítics. Van sortir per la mateixa porta que aquell 20 de setembre de 2017 va usar la comitiva judicial que havia entrat al Departament d'Economia per intentar avortar el referèndum de l'1-O. No els va caldre saltar cap petit mur, això sí.     

Vist i llegit

El PP va veure en la concessió dels indults als presos polítics una oportunitat per desgastar el govern espanyol i treure'n rèdit electoral. Resulta, però, que més d'un mes després de l'aprovació de la mesura, els populars no han aconseguit que progressi la campanya contra els indults iniciada amb la recollides de firmes. Tal com explica Iñigo Aduriz a eldiario.es, el partit de Pablo Casado només ha obtingut mig milió de signatures -la formació té 800.000 militants- i ja ha assumit que la iniciativa no podrà emular els registres de la que va comandar Mariano Rajoy contra l'Estatut de Catalunya. Explica el periodista que el PP ha deixat d'instal·lar meses al carrer per sumar adhesions i que el comptador de signatures ja no figura a la pàgina web del partit. Casado faria bé d'atendre els problemes domèstics abans d'actuar com a piròman polític: el jutge ha enviat a judici l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'excúpula d'Interior per l'espionatge a Luis Bárcenas.  

 El nom propi

Ahir escrivia un reflexió sobre la victòria vital de Simone Biles (aquí podeu recuperar l'article), perquè el testimoni de la gimnasta nord-americana pot ajudar a enderrocar tabús sobre la salut mental. I avui és necessari aturar-se en la crònica que firmava Sergio Heredia des de Tòquio per a La Vanguardia, un text afinat i polit, com sempre. Descrivia Heredia que la història de Biles personalitza aquests Jocs, un relat que certifica que "els mites són humans". El pes de la pressió, la por a no defraudar, i els danys d'una infància difícil i dels abusos patits en l'etapa professional han estat un còctel excessiu quan els focus de la cita olímpica han tornat a il·luminar Biles. Ha perdut l'autoconfiança -que l'havia conduït a situar-se a l'atura de Bolt i Phelps, detalla el periodista- i això ho és tot en la gimnàstica d'elit. Però Biles ha guanyat altres reconeixements, més valuosos que el de les medalles.

 Els imperdibles

La setmana passada es va estrenar a Movistar+ un documental sobre la història de Colin Kaepernick, titulat El precio de la dignidad, que radiografia l'impacte del gest contra el racisme del jugador de futbol americà, que el va convertir en una icona. La determinació de Kaepernick cada cop s'agenollava en el moment que sonava l'himne dels Estats Units abans d'un partit de la NFL va tenir conseqüències en la seva carrera professional, però va contribuir a sacsejar consciències. Aquest és el material d'anàlisi del documental, en el qual hi participen l'entrenador universitari del jugador, Chris Ault, esportistes reconeguts en la lluita contra la xenofòbia a l'esport, com Lilian Thuram, periodistes polítics i també esportius. No us el perdeu. Bon cap de setmana!

 ​