29
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
19:02h
El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha acceptat aquest dijous el fons complementari de riscos creat pel Govern i dotat amb deu milions d'euros per fer front a les fiances imposades pel Tribunal de Comptes per l'acció exterior de la Generalitat. D'aquesta manera, l'organisme de garanties català considera que aquest mecanisme s'adequa a l'Estatut, i és plenament legal, tot i que fa algunes recomanacions. El pronunciament del CGE no és vinculant però sí significatiu. Aquest fons ha de servir per pagar els 5,4 milions d'euros que l'organisme fiscalitzador espanyol ha imposat a una trentena d'alts càrrecs.
La reunió ha començat a les nou del matí i s'ha acabat poc després de les quatre de la tarda. En el dictamen, de 75 pàgines, fa algunes recomanacions, com ara modificar l'article 4.7, el 5 i la disposició transitòria del decret. L'article 4.7 fa referència al paper de la Generalitat com a contraavaladora, i el CGE recomana una major claredat i seguretat jurídica en aquest punt. En la mateixa línia, fan consideracions per millorar la disposició transitòria, que estableix que mentre no hi hagi una entitat bancària que ho avali, això ho podrà fer l'Institut Català de Finances (ICF).
En aquest sentit, alerta que es podria estar donant una funció que "en principi, s'aparta del que d'acord a la seva mateixa naturalesa té atribuïdes de forma expressa l'ICF". El CGE recorda que això es pot fer, però que s'ha de preservar el principi de jerarquia normativa. Concretament, l'organisme demana que el decret inclogui de manera "explícita" que l'ICF fa d'avalador i que aquest paper "hauria de ser excepcional i molt limitada en el temps".
Pel que fa a l'article 5 del decret, que fa referència al retorn dels diners a la Generalitat per part dels beneficiaris, el CGE diu que això s'hauria de produir quan hi hagués sentència ferma, és a dir, quan el Tribunal Suprem hagi dit l'última paraula. Considera que no és "precisa" la redacció d'aquest article i recorda que tant el TC com el TEDH "es pronuncien sobre si s'ha produït una vulneració de drets" sense entrar en el fons. Per tant, el CGE recomana que l'article 5 interpreti de manera general la "sentència ferma" com una sentència dels tribunals espanyols, no pas sobre eventuals recursos al TC o instàncies internacionals.
El Govern espera que l'aval del CGE desencadeni tres moviments: d'una banda, que el Parlament aprovi aquesta tarda -amb l'abstenció del PSC- el decret del govern de creació d'aquest fons, que ara com ara està avalat per l'Institut Català de Finances (ICF); també confia que el govern espanyol no presenti recurs al Tribunal Constitucional (TC) i l'Advocacia de l'Estat s'hi posicioni a favor; i, per últim, que la ratificació del CGE faciliti que una entitat bancària, molt probablement estrangera, avali el fons. Fins ara, la Moncloa s'ha posat de perfil sobre la qüestió.
La Fiscalia investiga els avals
Tot plegat, mentre la Fiscalia ja ha començat a investigar els avals de l'ICF al mecanisme del Govern per un possible delicte de malversació, i a l'espera també de veure què fa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha rebut dues denúncies contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia, Jaume Giró. El Govern ha mantingut fins ara el convenciment que el fons de riscos és legal i ha de ser acceptat pel Tribunal de Comptes. "És jurídicament impecable", deia ahir Giró.
Dimarts va expirar el termini per pagar les fiances al Tribunal de Comptes, que encara no ha decidit si accepta els avals de l'ICF al fons complementari del Govern i espera que, abans, l'Advocacia de l'Estat es posicioni. L'organisme fiscalitzador vol, d'aquesta manera, que el govern espanyol digui la seva sobre el mecanisme ideat per la Generalitat per fer front a aquestes fiances. La delegada instructora té dubtes que tot plegat sigui legal i no veu clar que la Generalitat com a administració perjudicada pugui ser, alhora, qui avali els diners que, presumptament, es van malversar.
Entre els implicats hi ha Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Andreu Mas-Colell, i també altres alts càrrecs de perfil tècnic i sense visibilitat pública. La causa fa referència a les despeses en acció exterior entre les anys 2011 i 2017. Segons el Tribunal de Comptes, la Generalitat va destinar diners a explicar el procés arreu del món i a aconseguir suports internacionals, cosa que va més enllà de les competències catalanes i es considera malversació de diners públics.
Les fiances, en tot cas, són una mesura cautelar perquè el cas encara no està resolt. Serveixen, argumenten fonts del tribunal, per garantir que en cas de condemna ferma es puguin pagar els diners que s'han malversat. Les defenses dels acusats han denunciat indefensió davant d'un organisme opac, tacat pel nepotisme i que des de fa dies actua amb el mandat caducat, amb una majoria que no respon a l'actual equilibri de forces al Congrés i al Senat. L'independentisme també ha criticat la causa i acusen l'Estat de buscar, ara, la "mort civil" dels dirigents independentistes.
La reunió ha començat a les nou del matí i s'ha acabat poc després de les quatre de la tarda. En el dictamen, de 75 pàgines, fa algunes recomanacions, com ara modificar l'article 4.7, el 5 i la disposició transitòria del decret. L'article 4.7 fa referència al paper de la Generalitat com a contraavaladora, i el CGE recomana una major claredat i seguretat jurídica en aquest punt. En la mateixa línia, fan consideracions per millorar la disposició transitòria, que estableix que mentre no hi hagi una entitat bancària que ho avali, això ho podrà fer l'Institut Català de Finances (ICF).
En aquest sentit, alerta que es podria estar donant una funció que "en principi, s'aparta del que d'acord a la seva mateixa naturalesa té atribuïdes de forma expressa l'ICF". El CGE recorda que això es pot fer, però que s'ha de preservar el principi de jerarquia normativa. Concretament, l'organisme demana que el decret inclogui de manera "explícita" que l'ICF fa d'avalador i que aquest paper "hauria de ser excepcional i molt limitada en el temps".
Pel que fa a l'article 5 del decret, que fa referència al retorn dels diners a la Generalitat per part dels beneficiaris, el CGE diu que això s'hauria de produir quan hi hagués sentència ferma, és a dir, quan el Tribunal Suprem hagi dit l'última paraula. Considera que no és "precisa" la redacció d'aquest article i recorda que tant el TC com el TEDH "es pronuncien sobre si s'ha produït una vulneració de drets" sense entrar en el fons. Per tant, el CGE recomana que l'article 5 interpreti de manera general la "sentència ferma" com una sentència dels tribunals espanyols, no pas sobre eventuals recursos al TC o instàncies internacionals.
El Govern espera que l'aval del CGE desencadeni tres moviments: d'una banda, que el Parlament aprovi aquesta tarda -amb l'abstenció del PSC- el decret del govern de creació d'aquest fons, que ara com ara està avalat per l'Institut Català de Finances (ICF); també confia que el govern espanyol no presenti recurs al Tribunal Constitucional (TC) i l'Advocacia de l'Estat s'hi posicioni a favor; i, per últim, que la ratificació del CGE faciliti que una entitat bancària, molt probablement estrangera, avali el fons. Fins ara, la Moncloa s'ha posat de perfil sobre la qüestió.
La Fiscalia investiga els avals
Tot plegat, mentre la Fiscalia ja ha començat a investigar els avals de l'ICF al mecanisme del Govern per un possible delicte de malversació, i a l'espera també de veure què fa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha rebut dues denúncies contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Economia, Jaume Giró. El Govern ha mantingut fins ara el convenciment que el fons de riscos és legal i ha de ser acceptat pel Tribunal de Comptes. "És jurídicament impecable", deia ahir Giró.
Dimarts va expirar el termini per pagar les fiances al Tribunal de Comptes, que encara no ha decidit si accepta els avals de l'ICF al fons complementari del Govern i espera que, abans, l'Advocacia de l'Estat es posicioni. L'organisme fiscalitzador vol, d'aquesta manera, que el govern espanyol digui la seva sobre el mecanisme ideat per la Generalitat per fer front a aquestes fiances. La delegada instructora té dubtes que tot plegat sigui legal i no veu clar que la Generalitat com a administració perjudicada pugui ser, alhora, qui avali els diners que, presumptament, es van malversar.
Entre els implicats hi ha Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Andreu Mas-Colell, i també altres alts càrrecs de perfil tècnic i sense visibilitat pública. La causa fa referència a les despeses en acció exterior entre les anys 2011 i 2017. Segons el Tribunal de Comptes, la Generalitat va destinar diners a explicar el procés arreu del món i a aconseguir suports internacionals, cosa que va més enllà de les competències catalanes i es considera malversació de diners públics.
Les fiances, en tot cas, són una mesura cautelar perquè el cas encara no està resolt. Serveixen, argumenten fonts del tribunal, per garantir que en cas de condemna ferma es puguin pagar els diners que s'han malversat. Les defenses dels acusats han denunciat indefensió davant d'un organisme opac, tacat pel nepotisme i que des de fa dies actua amb el mandat caducat, amb una majoria que no respon a l'actual equilibri de forces al Congrés i al Senat. L'independentisme també ha criticat la causa i acusen l'Estat de buscar, ara, la "mort civil" dels dirigents independentistes.
Dictamen del Consell de Garanties sobre els avals de l'ICF by naciodigital on Scri…