Crònica

L'arrencada de la bilateralitat s'emboira

La investigació de la Fiscalia als avals de l'ICF davant del Tribunal de Comptes, sumada a la remor per l'absència d'Aragonès a la conferència de presidents, impacta en la cita de governs de dilluns vinent

per Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 28 de juliol de 2021 a les 19:05 |
Pedro Sánchez i Pere Aragonès se saluden en un acte a Foment. | Fernando Calvo
La relació entre l'Estat i la Generalitat se sotmet dilluns vinent al primer test d'estrès de la legislatura a Madrid amb la reunió de la comissió bilateral. L'ordre del dia no tindrà res d'extraordinari -Rodalies i traspassos de beques formen part de les carpetes que hi haurà sobre la taula, a diferència del repartiment de fons europeus-, però sí que servirà per posar el termòmetre a la nova etapa que aspiren a comandar Pedro Sánchez i Pere Aragonès amb la idea del diàleg al centre dels discursos. Malgrat les intencions, aquesta bilateralitat es presenta emboirada, si s'atén al que ha passat i al que passarà fins dilluns. La judicialització dels avals presentats davant del Tribunal de Comptes i l'absència d'Aragonès a la conferència de presidents, juntament amb el desmarcatge de la CUP de la preparació de la bilateral, delimiten el terreny de joc.

Al paisatge s'hi suma una trobada, aquest dijous, del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) a la qual, per primera vegada en els últims anys, hi ha assistit -encara que fos de manera telemàtica- el conseller d'Economia de la Generalitat. Jaume Giró ha considerat productiva la cita, però no ha pogut convèncer la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per tal que l'Estat elevés el sostre de dèficit per a les autonomies del 0,6% fins a l'1,1%. Una diferència que hauria permès al Govern disposar de 1.000 milions d'euros més per destinar a les despeses de cara al pressupost per al 2022, que haurà de continuar afrontant la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques.


Giró, malgrat això, ha volgut traslladar un missatge "positiu" de la reunió, basat en tres aspectes que han sortit com la Generalitat volia: no s'hauran de tornar les liquidacions negatives de les bestretes del 2020, que ascendien a 1.024 milions d'euros; Catalunya rebrà 2.160 milions del fons extraordinari pel coronavirus posat en marxa per l'Estat; i el Govern no haurà de fer front a una liquidació de 458 milions euros de l'IVA que va aixecar molta polseguera fa uns mesos. Les tres carpetes compensen la negativa a apujar el topall de dèficit, que clarifica l'horitzó per elaborar uns comptes que Giró vol que estiguin en vigor el proper 1 de gener. Ja existeixen converses amb totes les conselleries per ordenar prioritats i associar-les a una quantitat.

Els pressupostos catalans aniran pràcticament en paral·lel als estatals, per als quals Sánchez vol afermar el suport d'ERC. Els republicans ja van aprovar els de l'any passat, però estan pendents de veure el grau de compliment dels compromisos per decidir si repeteixen maniobra. S'ho mira de prop Junts, que desconfia del PSOE i abona el terreny per si la taula de diàleg, que s'ha de reunir la setmana del 13 de setembre, naufraga en els primers compassos. Un dels elements que contribueix a fortificar les discrepàncies és la judicialització del procés, encarnada aquest mes de juliol per l'acció del Tribunal de Comptes. La Fiscalia, un cop més, ha entrat en joc.


Investigació de la Fiscalia i pendents del TSJC


El ministeri públic ha obert aquest dijous una investigació sobre els avals, a instàncies de Ciutadans. El moviment que arriba poc abans que l'organisme fiscalitzador decideixi si accepta o no que l'Institut Català de Finances (ICF) actuï d'avalador del fons de contingència creat per la Generalitat per pagar les fiances per l'acció exterior. La investigació per possible malversació, que es comandarà des de la Fiscalia de Barcelona, no convida a l'optimisme pel que fa a la decisió que pot acabar prenent el Tribunal de Comptes, que a dia d'avui espera que l'Advocacia de l'Estat -un òrgan que depèn del govern espanyol- es pronunciï sobre una qüestió espinosa.


La delegada instructora va expressar dimarts els seus "dubtes" sobre la legalitat del mecanisme i, per això, va demanar un informe als serveis jurídics de l'Estat en un gest que s'ha interpretat com un intent que la Moncloa es posicioni sobre els avals. El sentit de l'informe, que s'està treballant, serà indicatiu de la voluntat de diàleg que té el PSOE a pocs dies de la comissió bilateral. Per ara, no ha transcendit quins seran els arguments i el govern espanyol s'ha limitat a dir que l'Advocacia elaborarà l'informe "amb la major brevetat possible". Els avals de l'ICF van provocar la setmana passada la dimissió de tres membres de la direcció i tensions entre els socis de Govern.

Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut dues denúncies contra Aragonès, Vilagrà i Giró, que són aforats. Cap de les dues s'ha admès encara a tràmit, però una de les dues ja s'ha registrat, segons han confirmat fonts judicials. Aquestes dues denúncies poden desembocar en noves causes obertes contra polítics independentistes, que fins ara han tancat files amb la viabilitat i la legalitat del mecanisme ideat per la Generalitat per afrontar aquesta causa extrajudicial.

De fet, Giró, que no s'ha mogut de la mateixa línia argumental en les últimes tres setmanes, insisteix que el decret que va propiciar la creació del fons complementari de riscos és "impecable jurídicament". Espera que aquest dijous el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) avali el decret i que, d'aquesta manera, es produeixin tres moviments en paral·lel: que el govern espanyol descarti recórrer el mecanisme al Tribunal Constitucional (TC) i que l'Advocacia de l'Estat no s'hi posi d'esquena; desbloquejar el suport d'una entitat financera, presumiblement estrangera, als avals; i que el Parlament, amb l'abstenció del PSC, doni llum verda al fons de riscos català.

La CUP es desmarca de la bilateral


El ple de la cambra es reuneix aquest dijous amb aquest punt dins l'ordre del dia i el Govern, per treure suc a la cita, també aprofita per treballar amb els partits la bilateral. L'encarregada de liderar les converses és Laura Vilagrà, consellera de la Presidència. La CUP, això sí, ja ha fet saber que no hi serà. Els anticapitalistes, que ja van criticar la presència de Giró al Consell de Política Fiscal i Financera, han demanat al Govern que reconsideri la seva participació a la comissió bilateral, un espai que, al seu parer, contribueix a "la normalització del conflicte i a estabilitzar el règim", i no dona resposta a la demanda de "més sobirania" de la majoria de catalans.

Un cop acabi el ple, els focus es dirigiran cap a Santander, on Sánchez ha convocat els presidents autonòmics per parlar, entre d'altres qüestions, sobre els fons europeus. Aragonès no hi serà, perquè interpreta que la relació amb el president espanyol ha de ser eminentment bilateral i, si pot ser, fora dels grans escenaris. "No anirem enlloc per fer-nos fotos i prou", destil·len des de Palau. Qui sí que es farà la fotografia és el lehendakari Iñigo Urkullu, que ha pactat prèviament la recaptació de nous impostos. Passen els presidents, a Moncloa i a Palau, però res canvia amb el País Basc.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació