reportatge

L'estiu en què els festivals han guanyat la partida a les festes majors

Colles i entitats han gestionat la incertesa per tenir a punt unes festes adaptades al context de la pandèmia

per Andreu Merino, Barcelona, Catalunya | 1 d'agost de 2021 a les 14:17 |
La Festa Major de Gràcia està programada del 15 al 21 d'agost | Ajuntament de Barcelona
Els pobles i ciutats de Catalunya veuen com per segon any consecutiu la celebració de les festes majors queda condicionada a l'evolució de la pandèmia. A diferència de l'estiu passat, quan moltes es van suspendre o van fer actes exclusivament de manera telemàtica, enguany hi ha municipis on els ajuntaments o les entitats organitzadores no han renunciat a tirar endavant activitats presencials. Això sí, amb limitacions. Tot plegat després d'uns inicis de juliol en què en l'àmbit cultural tot el protagonisme va ser per als festivals de música.

La celebració del Cruïlla, el Vida o el Canet Rock va ser -en paraules del conseller de Salut, Josep Maria Argimon- un error a l'hora de mantenir els contagis a ratlla. Els festivals es van celebrar entre l'1 i el 10 de juliol, en un moment en què el creixement de la corba de positius començava a ser exponencial. Durant aquells dies, entre el 6 i l'11 de juliol, també es va celebrar la Festa Major de Premià de Mar, amb unes restriccions molt més dures que els festivals. En el cas del Canet Rock, l'organització va anunciar una demanda contra Aina Group, l'empresa encarregada de fer els tests d'antígens, i en tots tres festivals hi va haver queixes per l'ús relaxat de la mascareta i la manca de control per part dels responsables.


"Vam veure com els festivals tornaven a la normalitat mentre nosaltres teníem aforaments limitats a 200 persones i l'obligació que la gent segués als concerts", explica Maria Muñoz, presidenta de Pirates i Premianencs. La festa major del municipi maresmenc és una festivitat de nova tradició, en què cada any els pirates intenten envair el poble mentre els premianencs el defensen.

L'activitat estrella de cada juliol és el desembarcament dels pirates. Aquests arriben a la platja en vaixell i durant el seu recorregut pel poble es desencadena una guerra d'aigua. "Vam tenir clar que això no es podria fer i de fet no estem segurs que l'any que ve ho puguem recuperar. Mentrestant, però, veies fotos de festivals amb 15.000 persones. Va ser frustrant", reconeix Muñoz. Des de l'Ajuntament, la tècnica de Cultura i Festes Jèssica Enrique explica que la prioritat era "transmetre seguretat i assegurar els compliments de les mesures de prevenció". Per això el consistori va contractar més personal de control d'accés i vigilància i a cada acte hi havia personal municipal. 


Fa servir el mateix adjectiu Xavi Raich, cap dels Blancs, una de les dues colles que rivalitzen a la Festa Major de Granollers. "Frustra bastant veure un Canet Rock o un Cruïlla amb gent sense mascareta i fins a les cinc del matí, quan tu no pots programar més enllà de dos quarts d'una. No és just ni equitatiu", diu. En canvi, la cap de colla dels Blaus, Jennifer Moreno, valora que la celebració dels festivals va ser una "prova". "Va ser positiu per veure el que es podia fer i el que no", argumenta de cara a a festa que se celebrarà del 21 al 29 d'agost.

Carla Carbonell és la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, que organitza la festa de la vila entre el 15 i el 21 d'agost. "No pot ser que hi hagi coses que es facin perquè algú paga i d'altres no perquè són populars. Si tu permets la cultura, has de permetre-la tota i posar-te d'acord per com fer-ho", defensa, alhora que titlla de "demagògia" veure riscos en una festa major i no en un festival. Carbonell insisteix que si el debat es trasllada al terreny econòmic, Gràcia també surt perdent amb les restriccions. "Pregunta als bars i restaurants, que fan l'agost aquella setmana", diu.


Més difícil engrescar veïns


Les conseqüències d'unes festes majors descafeïnades, però, van més enllà dels diners. Tant a Gràcia com a Granollers i Premià de Mar expliquen que el context pandèmic ha provocat una davallada de veïns interessats a prendre part en l'organització de les festes. 

"Passem de produir de 90 a 100 actes a produir-ne 8. La massa social hi és però a la gent li costa més fer coses per inseguretat, precaució i dificultats en la producció", resumeix Raich. La cap de colla dels Blaus s'expressa en termes similars. "Hi ha menys participació perquè el que la gent valora és trobar-se en l'organització i fer vincle. Ara, perd la gràcia, i hi ha colles que prefereixen no fer res", explica Moreno.

Mentrestant, a Gràcia, Carbonell alerta que hi ha carrers que estan "sota mínims". Una de les icones de la festa major gracienca és el guarnit dels carrers, que enguany només serà elevat sense elements a peu de carrer, i la presidenta de la fundació assegura que la participació en l'activitat ha decaigut. "En molts casos només s'ha mantingut el nucli dur de tres o quatre veïns", explica.

Muñoz relata que a Premià també s'ha notat una davallada de la participació, ja que algunes entitats han preferit esperar la represa fins a l'any que ve. A més, apunta que l'adaptació del format obliga a fer un canvi de xip als veïns que en alguns casos no s'ha produït. "Hi ha hagut actes amb entrades exhaurides on després hi hem trobat cadires buides", recorda. Ho corrobora la tècnica de Cultura i Festes Jèssica Enrique. "La quantitat de reserves prèvies fetes va ser de 10.107 dels quals van acabar assistint 6.049 (un 60%)", explica. En total 8.649 persones van participar als actes de la festa. Una xifra que fa de mal comparar amb les edicions prèvies a la pandèmia perquè aleshores no hi havia controls d'aforament i no es quantificava l'afluència.

Gestionar la incertesa


Després d'aixecar la suspensió de festes majors per risc d'aglomeracions, el Govern va donar llum verda a les celebracions a pobles i ciutats. Això sí, amb controls de seguretat, garantint l'ús de mascareta i la distància entre els participants.

A Premià de Mar, per exemple, els pirates van fer la seva arribada al poble en camions, i per intentar evitar aglomeracions van circular a 30 km/h i sense frenar. "Al final, però, s'hi va aplegar massa gent", diu Muñoz. "El que ens va costar més és gestionar la incògnita de quines restriccions hi hauria aquells dies. Vam acabar planificant un format estàndard que vam anar adaptant en funció de les mesures", diu.  

Una incertesa que també han viscut a Granollers, on després que l'edició de l'estiu passat se suspengués el dia del seu inici, enguany les colles s'hi van posar a l'octubre. "Hem fet un pla A, un pla B i un pla C per poder-nos adaptar a les restriccions i sempre amb el vistiplau del Procicat", explica Raich. "Nosaltres confiem 100% que el model és adaptable però fins a l’últim dia no tindrem clar si això tira endavant", pronostica. La pandèmia provocarà la celebració d'una festa major de Granollers insòlita, on ni Blancs ni Blaus seran guanyadors i on per primera vegada les dues colles han programat concerts conjuntament.

Des de Gràcia, Carbonell lamenta una ambigüitat que atribueix als anuncis d'algunes restriccions de la Generalitat. "Hem après a improvisar per supervivència", valora. La presidenta de la fundació ja sap que no es podran organitzar àpats populars als carrers i places però no perd l'esperança de poder organitzar concerts on la gent pugui ballar, garantint la distància i l'ús de mascareta. La Vila de Gràcia i Granollers ho tenen tot a punt per celebrar la seva festa major si la pandèmia ho permet. Premià de Mar ja ho ha fet en un estiu on els festivals han guanyat la partida a la cultura popular.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació