28
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
16:00h
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha tornat a defensar aquest dimecres el decret que va posar en marxa el fons complementari de riscos de la Generalitat, un mecanisme ideat per sufragar les fiances dels 34 alts càrrecs encausats pel Tribunal de Comptes per l'acció exterior catalana. Després que la Fiscalia hagi obert una investigació sobre els avals de les fiances, finalment aportats per l'Institut Català de Finances (ICF), Giró ha assegurat que el decret és "jurídicament impecable", i ha indicat que el fons, dotat amb deu milions, serveix per "avalar la presumpció d'innocència" dels càrrecs públics.
La denúncia, interposada per Carlos Carrizosa, cap de files de Ciutadans al Parlament, es dirigia també contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i Giró. En aquest cas, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha ordenat arxivar-la perquè el cas ja s'està estudiant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'organisme competent ja que són aforats.
Fonts del TSJC han explicat que a hores d'ara hi ha dues querelles presentades contra els avals que encara no s'han admès a tràmit. La primera s'ha registrat i la segona està pendent de registre. Un cop es presenta una querella, s'ha de registrat, es fa el repartiment del magistrat ponent, l'informe fiscal i es decideix si s'admet o no a tràmit.
Tot plegat a l'espera que el Tribunal de Comptes es pronunciï sobre si accepta o no els avals de l'ICF al fons creat pel Govern per fer front a les fiances, que pugen fins als 5,4 milions d'euros. La delegada instructora té "dubtes" sobre la legalitat d'aquest mecanisme i ha demanat a l'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, es pronunciï sobre la qüestió. Els serveis jurídics hi estan treballant i preveuen donar una resposta -no vinculant- aviat.
Ciutadans sosté a la seva denúncia que aquests avals són il·legals i la Fiscalia ha acceptat investigar-ho. En un principi, el Govern volia que l'aval el fes una entitat bancària, però davant la impossibilitat de trobar-ne cap va fer que fos l'Institut Català de Finances. La qüestió va provocar tensions entre els socis de Govern i va acabar amb la dimissió de tres membres de la direcció de l'ICF.
La denúncia, interposada per Carlos Carrizosa, cap de files de Ciutadans al Parlament, es dirigia també contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i Giró. En aquest cas, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha ordenat arxivar-la perquè el cas ja s'està estudiant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'organisme competent ja que són aforats.
Fonts del TSJC han explicat que a hores d'ara hi ha dues querelles presentades contra els avals que encara no s'han admès a tràmit. La primera s'ha registrat i la segona està pendent de registre. Un cop es presenta una querella, s'ha de registrat, es fa el repartiment del magistrat ponent, l'informe fiscal i es decideix si s'admet o no a tràmit.
Tot plegat a l'espera que el Tribunal de Comptes es pronunciï sobre si accepta o no els avals de l'ICF al fons creat pel Govern per fer front a les fiances, que pugen fins als 5,4 milions d'euros. La delegada instructora té "dubtes" sobre la legalitat d'aquest mecanisme i ha demanat a l'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, es pronunciï sobre la qüestió. Els serveis jurídics hi estan treballant i preveuen donar una resposta -no vinculant- aviat.
Ciutadans sosté a la seva denúncia que aquests avals són il·legals i la Fiscalia ha acceptat investigar-ho. En un principi, el Govern volia que l'aval el fes una entitat bancària, però davant la impossibilitat de trobar-ne cap va fer que fos l'Institut Català de Finances. La qüestió va provocar tensions entre els socis de Govern i va acabar amb la dimissió de tres membres de la direcció de l'ICF.