El despertador: 29 de juliol

Història d'una paella

Als polítics cal exigir-los (i s'han d'exigir ells) una conducta exemplar, més quan, mentre Rahola muntava la festa, el Govern prorrogava el toc de queda i exigia reduir interaccions. Avui també són notícia l'informe dels avals pel Tribunal de Comptes, el pont de Borràs i Elena, la boda de Carles i Diana i el rei Martí I

per Ferran Casas, 29 de juliol de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Torna l'estiu i, encara que no hàgim recuperat la normalitat que tots anhelem, ha tornat també la paella de Pilar Rahola. Enguany no va ser a Cadaqués -Carles Puigdemont, l'altre gran protagonista de la tradicional trobada, es pot moure per tota Europa llevat de l'estat espanyol, on és perseguit judicialment- i tampoc a Waterloo com el 2019. Va ser en algun indret de la Catalunya del Nord i, més enllà de la coincidència de destacats dirigents de Junts com el mateix Puigdemont, els també exiliats Toni Comín o Lluís Puig, el vicepresident Jordi Puigneró, el diputat Joan Canadell o de l'exlíder de Podem Albano Dante Fachin, ahir va aixecar polseguera que la popular periodista fes pública la imatge.

No perquè ella se les hagués tingut amb Fachin al seu dia -amb tots dos dient-les pel broc gros a l'hora d'opinar sobre els casos de corrupció de CDC- o perquè hi hagués també periodistes i les seves parelles en franca companyonia amb els polítics. No és extraordinari -i hauria de ser encara més normal- que persones que pensen diferent tinguin amistat ni ho és que persones del món de la política, el periodisme o la cultura coincideixin en una festa. La polèmica va venir perquè més d'una vintena de persones (alguns van preferir no sortir a la foto) estaven juntes sense cap mena de prevenció malgrat el context de pandèmia i en contrast amb les restriccions que, per preservar la salut pública, s'imposen al conjunt de la població. Era a l'aire lliure i no sabem si estaven en taules separades, però la imatge no era edificant per ser exhibida. No consta tampoc que siguin "grup bombolla"

Al Regne Unit, tal vegada Jordi Puigneró hauria hagut ja de dimitir del seu càrrec. O si més no donar algun tipus d'explicació, cosa que ahir encara no havia fet i que sí que han fet alguns polítics del nostre país quan se'ls ha enxampat en situacions similars. Dimitir seria un excés, però una explicació i una rectificació, com li reclamava el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, no hauria estat de més. Més encara després que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, fes evident la seva incomoditat tocant-li el crostó. De moment, els comuns ja van aprofitar per demanar-ne la compareixença.

Puigneró no va dir res (ahir només va piular sobre la independència del Perú de 1821), Canadell va afirmar que a la Catalunya del Nord les restriccions són diferents i que per això les del sud es poden obviar fent-ne ostentació, i hi havia qui, com el diputat Francesc de Dalmases, deia que qüestionar els assistents a l'arrossada era "banalitzar el patiment de l'exili i la presó". Ho deia en un dels seus habituals atacs a la premsa no adepta, però podia valer per Argimon o Padrós. Rahola, més hàbil en la comunicació, va carregar irada contra els "haters" que li retreien l'amistat amb Fachin i obviava qualsevol referència a l'incompliment de les mesures sanitàries.  

Els polítics tenen aquestes setmanes l'enorme responsabilitat d'administrar les restriccions, que aquest juliol han tornat a estar a l'ordre del dia, pensant en la salut pública. I les seves mesures tenen un impacte en l'oci i en les vacances de centenars de milers de ciutadans i també en l'economia de moltes persones que viuen del turisme o altres serveis. Es condicionen horaris, aforaments, reunions, taules...

Per això cal exigir-los (i s'han d'exigir ells) una conducta exemplar, més encara quan, mentre es feia la paella, el Govern de Catalunya reclamava prorrogar el toc de queda nocturn i la seva portaveu, Patrícia Plaja, cridava els ciutadans a "reduir al màxim ahir la interacció social" davant una situació que es presentava com a "crítica" als hospitals. El Govern, que no va saber preveure l'abast de la variant delta a finals de juny i va autoritzar revetlles i festivals multitudinaris, feia ahir encara un pas més i tirava enrere l'autorització al Barça per tornar a disputar partits amb públic a l'estadi.  

» I anant a qüestions molt menys frívoles, avui el Consell de Garanties Estatutàries ha de fer públic el seu informe sobre la legalitat del decret que permetia avalar la fiança del Tribunal de Comptes. Si, com s'espera, és positiu, el PSC tindrà pocs arguments per oposar-se a la convalidació del decret al Parlament també avui. Per més que la Fiscalia s'hagi embolicat de nou amb la bandera espanyola i hagi decidit atendre una denúncia de Ciutadans contra el mecanisme ideat pel Govern. Si avui les coses surten com espera l'executiu català, les entitats bancàries que operen a Catalunya tindran cada cop més difícil justificar la seva negativa a donar un contra-aval sense admetre que les seves raons són polítiques i prou.
 

Avui no et perdis

» Argimon pica el crostó a Puigneró per la paella de Rahola; per Bernat Surroca.

» La cinquena onada continua posant al límit els hospitals; per Víctor Rodrigo.

» Sanitat descarta per ara exigir passaport Covid en bars i discoteques; per Jordi Velert.

» Vacuna de la Covid i lactància materna: és compatible?

» L'arrencada de la bilateralitat s'emboira; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Opinió: «Autoavals»; per Montserrat Nebrera.

» El govern espanyol desatén la demanda catalana d'elevar el sostre de dèficit; per Oriol March.

» L'ANC recupera les marxes i l'esperit del 3 d'octubre; per Joan Obiols.

» Opinió: «La mateixa pedra?»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» El col·lectiu LGBTI acumula més del 50% dels casos de delictes d'odi; per Joan Obiols.

» El Govern pagarà lloguers de persones vulnerables amenaçades de desnonament; per Andreu Merino.

» Descobreixen el possible denominador comú de tots els càncers; per Víctor Rodrigo.

» Fil directe: «La victòria de Simone Biles»; per Joan Serra Carné.

» Històries olímpiques | La invasió soviètica d'Hongria, pretext franquista per boicotejar els Jocs del 56; per Pep Martí.
 

 El passadís

Les relacions entre ERC i Junts són més que difícils. Possiblement perquè es necessiten l'un a l'altre, però també perquè fa anys que tenen una competició no resolta per l'hegemonia i propostes diferents per fer la independència. El llibre Enemics íntims, d'Oriol March i Joan Serra, ho retrata bé. Però al marge dels tuits creuats i de comportaments tòxics, hi ha relacions personals que greixen les coses. És el cas, per exemple, de la que mantenen la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, molt proper a Oriol Junqueras. Elena i Borràs esmorzen amb regularitat al despatx de la presidenta de la cambra i es posen al dia de la política i de la vida.

Elena va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum que aplegava partits i entitats quan Borràs es va començar a implicar a fons en la política nacional, fet que la va portar el 2017 a les llistes de Junts al Parlament. Hi havia coneixences i bones referències mútues entre els dos i han establert un bon (i necessari) pont entre els dos partits de Govern, que encara es miren de reüll, però que miren de deixar de banda els sotracs de l'anterior legislatura.  

Vist i llegit

El teletreball s'ha generalitzat en alguns sectors durant la pandèmia. En altres és impossible fer-ne o els empresaris no s'hi han posat bé. Al dels serveis i les oficines hi ha, coincidint amb l'avenç de la vacunació, una certa tensió entre els que prefereixen quedar-se a casa i els presentistes. És evident que deixar la ciutat i treballar des d'un poble implica menys despeses, que arribat el cas no tots els domicilis tenen les condicions per teletreballar, i que la feina en equip se'n ressent, però també compta la qualitat de vida dels treballadors i a vegades el presentisme no té sentit. El debat, parlant-ne amb testimonis i amb experts, el recull aquest reportatge d'El País que signa Álvaro Sánchez. El teletreball no es generalitzarà, però serà menys extraordinari i comportarà canvis. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1981, fa exactament 40 anys, l'hereu a la corona britànica i príncep de Gal·les, Carles, es va casar a Londres amb una noia de només vint anys, Diana Spencer, considerada una "plebea" i que es va convertir en la princesa del poble. El matrimoni va ser convuls i ple d'infidelitats malgrat que van tenir dos fills, Guillem i Enric. El matrimoni es va acabar separant. Carles, que encara espera heretar el tron, s'ha casat i conviu amb Camilla Parker Bowles, i Diana va començar una relació amb el milionari Dody Al-Fayed fins que va morir en un accident de cotxe a París el 1997. El fet va commocionar la societat britànica i va obligar la freda institució monàrquica a reaccionar. Aquí podeu recuperar imatges d'aquella gran boda reial.

 L'aniversari

El 29 de juliol de 1356 va néixer a Perpinyà, al Rosselló, Martí I l'Humà, el darrer monarca de la dinastia de Barcelona. El rei va morir a Barcelona el 1410 i cap dels seus fills li va sobreviure. El darrer, Martí el Jove, havia tingut un fill amb la seva amant. El rei no va poder nomenar hereu de la corona el seu net bastard, Frederic de Luna, i els nobles van rebutjar-lo. El plet dinàstic es va resoldre al Compromís de Casp. S'hi va fer rei a Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmares i que només va regnar quatre anys, davant l'altre aspirant, Jaume d'Urgell, conegut com el Dissortat. Martí l'Humà va ser un rei profundament religiós i poc amant dels conflictes i les guerres. Aquí podeu recuperar amb els dibuixos animats d'Història de Catalunya què va passar després de la mort del darrer monarca de la casa de Barcelona.   

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació