El despertador: 28 de juliol

Els agafarà reunits

Aragonès haurà de seguir donant explicacions davant de cada invitació de la Moncloa a fòrums multilaterals per aparentar la bona salut de l'estat autonòmic. Avui també són notícia la candidata de Canadell a l'ANC, la crisi de Simone Biles, l'abolició dels toros i Hugo Chávez

per Ferran Casas, 28 de juliol de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Govern de la Generalitat ha marcat un criteri que no és fàcil d'explicar per assistir o no als fòrums multilaterals (és a dir, on hi són la resta de comunitats autònomes) amb l'executiu espanyol. Així, avui el conseller d'Economia, Jaume Giró, serà telemàticament al Consell de Política de Financera, però, per contra, el president Pere Aragonès no assistirà aquest divendres a Salamanca a la conferència de presidents. És encara un dubte saber si ho farà el lehendakari Iñigo Urkullu.

En el cas de la trobada on hi haurà Giró s'ha de decidir el sostre de dèficit -fins on es pot gastar de més- que es concedeix a les comunitats i en la trobada on serà absent Aragonès a l'ordre del dia hi ha els fons europeus. El Govern argumenta que en el primer fòrum s'aborda un tema concret i que s'haurà de ventilar avui mateix. Des de 2016 que un conseller d'Economia, en aquell cas Oriol Junqueras, no hi assistia. Es delegava a alts càrrecs. En la segona trobada s'afirma que tot el peix està ja venut, que dels fons europeus se'n parla a les comissions sectorials amb els ministeris i que, si de cas, se n'ha de parlar bilateralment. Que a Salamanca només s'hi va a fer-se una foto i no a resoldre res.

De fet, el mateix Aragonès va assistir a la darrera conferència de presidents, el 26 d'octubre de l'any passat, quan era vicepresident en funcions de president després de la inhabilitació de Quim Torra, que durant la pandèmia va assistir a totes malgrat que Pedro Sánchez els compartia decisions ja preses. A la darrera conferència de presidents amb Aragonès, que tenia com a convidada estrella la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, Aragonès va demanar la gestió directa dels fons europeus. Un assumpte al qual el seu partit, ERC, va vincular també el seu suport al darrer estat d'alarma. Van assegurar que hi havia avenços però a l'hora de la veritat, res. Ho explicava ahir en aquest interessant article sobre el centralisme dels estats que promou la UE Aleix Sarri.    

El Govern esperava poder parlar de la gestió dels fons europeus a la comissió bilateral que s'ha de reunir el pròxim dilluns a Madrid, però fins ara la Moncloa s'ha negat a incloure l'assumpte a l'ordre del dia malgrat la insistència de la part catalana a través del mateix Aragonès, de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i del mateix Giró. A la reunió es conformarà a parlar de la gestió de les beques, dels trens de rodalia i de com potenciar el català a l'audiovisual. Temes que no són menors, però que no tenen, ni de bon tros, l'impacte dels fons europeus per posar al dia el model econòmic. La taula de diàleg de la tercera setmana de setembre abordarà el conflicte polític amb la proposta de la part catalana d'amnistia i autodeterminació.  

El criteri del Govern per ser o no en aquests organismes multilaterals és, doncs, comprensible, però els seus líders han d'assumir que dona lloc a la controvèrsia, a la crítica i a que alguns hi vegin contradiccions. L'assumpte fa evident la complexitat de la gestió del mentrestant amb un camí cap a la independència, que és l'aposta de la majoria governamental i que no es dibuixa amb claredat, en un marc autonòmic que està esgotat. I això implica tensió amb l'Estat i intentar-ne desconnectar. Però mentre no arriba, i no arribarà a curt termini, hi ha assumptes que tenen a veure amb les condicions de vida dels ciutadans que s'han d'afrontar.

La bilateralitat apareix, encara que no es produeixi en igualtat de condicions entre les parts tal com veiem, per exemple, en les dificultats per fixar l'ordre del dia, com la solució. Però necessitarà molta més gimnàstica, que la part catalana usi més eficaçment palanques com la negociació pressupostària i una aproximació diferent del govern espanyol. Així doncs, Aragonès i els seus consellers hauran de seguir donant explicacions davant de cada invitació de la Moncloa a fòrums multilaterals per aparentar la bona salut de l'estat autonòmic.     
 

Avui no et perdis

» El Tribunal de Comptes i la conferència de presidents agiten la relació entre el Govern i la Moncloa; per Bernat Surroca.

» El govern espanyol aspira a «revalidar» el suport d'ERC als pressupostos i convida Junts a «sumar‑s'hi»; per Joan Obiols.

» Opinió: «Superar el trauma és cosa nostra»; per Joan Foguet.

» Què ha passat a Catalunya amb les variants sud‑africana, brasilera i colombiana del coronavirus?; per Roger Tugas Vilardell.

» La Generalitat prorroga el toc de queda davant la situació «crítica» als hospitals; per Oriol March.

» Pits més grossos o canvis en la regla? Són realment efectes secundaris de la vacuna de la Covid?; per Alba Carreres.

» "Segur que sents que ets una nena? Sí, mama"; per Irene Ramentol.

» Podcast l'Europa de Demà, capítol 12 i últim: justícia social i igualtat; per Jordi Amat i Gerard Miret.

» La resistència veïnal atura el desnonament d'una mare i dues filles amb discapacitat a Sants; per Andreu Merino.

»
Cultura eleva a 6 milions el pressupost pel doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules i sèries; per Víctor Rodrigo.

» L'IEC deixa en evidència Casado per «les quatre noves llengües balears inventades»; per Mar Moya.

» Històries olímpiques | Berlín, 1936: quan Jesse Owens va derrotar la creu gammada; per Pep Martí.

» Opinió: «Amélie una vesprada de juliol»; per Francesc Viadel.
 

 El passadís

El Govern i les seves empreses i entitats vinculades encara han de proveir alguns càrrecs per completar del seu organigrama. Era el cas de la direcció general del CSUC, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, encarat al foment de la recerca i el foment de la cooperació, la coordinació i l'economia d'escala entre les universitats del país. A proposta de la consellera del ram, Gemma Geis, i fet efectiu en el consell de govern de dilluns amb el suport dels rectors, van escollir com a directora general l'enginyera informàtica Montse Soler, del Lluçanès. Una feina tècnica per a un perfil molt polític. La nova directora general del CSUC és, a més d'empresària, una activista independentista. Va ser la candidata que, amb suport de Joan Canadell, va enfrontar-se a Elisenda Paluzie per presidir l'ANC, havia format part del secretariat de l'entitat i va ser una de les impulsores d'Eines de País, la candidatura a la Cambra de Comerç de Barcelona. Soler va ser molt crítica amb Paluzie perquè afirmava que no pressionava prou als polítics i al Govern per activar la DUI. Ara ella els tindrà una mica més a la vora des del seu nou càrrec, que fins ara ocupava Miquel Puig, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona i coordinador del comitè assessor del Govern pels fons Next Generation. A ell el van proposar Andreu Mas-Colell i Antoni Castellà.   

Vist i llegit

Simone Biles va ser el personatge del dia. La gimnasta nord-americana es va retirar ahir dels Jocs de Tòquio. Primer van dir que per una lesió però després es va saber que havia patit un atac d'ansietat. L'esportista va aprofitar-ho per denunciar la gran pressió a la que estan sotmesos molts dels que competeixen per medalles aquests dies. A El País Carlos Arribas fa una bona crònica de com va ser el moment i també per entendre què implica competir sota tanta pressió. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2010, ja en el tram final del mandat del segon tripartit, el Parlament aprovava una mesura històrica: gràcies a l'impuls d'una ILP animalista s'abolien a Catalunya les corrides de toros amb els vots favorables d'ERC, ICV i de molts diputats de CiU i el PSC, que van donar llibertat de vot mentre que els del PP i C's votaven en contra. La mesura va ser recorreguda al TC pel PP i l'alt tribunal la va revocar, però la Generalitat no ho posarà fàcil per tornar-ne a fer. La portada d'El Mundo de l'endemà era de traca: "Triomfen els animals" va titular el diari que aleshores dirigia Pedro J. Ramírez sota una foto de Montilla i Carod votant somrients a l'escó. Així va ser el final del ple, que va viure alguns moments de tensió entre taurins i animalistes.

 L'aniversari

El 28 de juliol de 1954 naixia a la província de Barinas, a Veneçuela, el militar i polític Hugo Chávez, president del país entre 1999 i la seva mort, després de ser tractat sense èxit d'un càncer, l'any 2013. Chávez va intentar ser president amb un cop d'estat el 1992 contra el president Carlos Andrés Pérez, que duia a terme polítiques neoliberals. Després del fracàs i el posterior indult, va formar un partit d'esquerres que va guanyar les eleccions. Des del palau de Miraflores va impulsar polítiques socials eficaces que van millorar el nivell de vida dels veneçolans, però el seu to populista i les tendències socialistes li va costar fortes tensions amb l'oposició i els Estats Units, que van intentar derrocar-lo a ell i al seu successor, Nicolás Maduro, donant un indissimulat suport a l'oposició de dretes. Els darrers anys del país caribeny han estat marcats pel col·lapse econòmic. Chávez es va convertir en una icona de l'esquerra llatinoamericana. Les expropiacions i els enfrontaments amb el rei d'Espanya, George W. Bush o Vicente Fox passaran a la història. Aquí les podeu recordar.   
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació